Fa temps ja em suposava una estridència a la meva orella quan anava a manifestacions, i sentia una cançoneta infantil que cantaven alguns, la diré amb l'idioma que se sentia: Hace falta ya una huelga general..
La cançó em resultava infantil, tan com l'actitud que ha adoptat una part important de l'esquerra d'aquest país, i que només pot ser fruït de la manca de politització, la desculturització, i el pensar que amb poc esforç ja et regalen les coses.
Als sindicats majoritaris ja els va bé que així sigui, i que el final tothom els segueixi a ells, legitimant tot el que han fet aquestes últimes dècades, donant-los una força que realment no tenen. Fora de ser un aparell més de l'estat amb funcionaris a sou.
Diuen sempre, que on no n'hi ha, no en raja, i és ben cert.
La gent s'acontenta amb el tòpic, i oblida profunditzar. No va ser un espanyol el qui va dir: que inventen ellos. En clara referència que els espanyols millor que es tombessin a prendre el sol, mentre els altres es dedicaven a crear, pensar, construir..
Espanya fa molts anys que va perdre la sobirania, i l'únic poder que li va quedar és exercir la tirania sobre la seva població, i sobre els pobles que volien un camí diferent.
Hi ha els qui manipulen, i els qui son manipulats. Uns es deixen manipular sense saber-ho, i altres perquè creuen que aquest és el camí, segons dicten el seus esquemes decimonònics.
Espanya va veure intervinguda la seva política des l'època de Carles V, i el país que es va creure Metròpoli de colònies, quan en realitat no era més que una colònia. La burda intervenció colonial, era només depredació de riqueses que passaven per Espanya, i anaven a parar als grans bancs, prestadors, i industrials europeus. Eren els que inventaven. Mai Espanya es va plantejar crear una indústria, una universitat, una educació, un desenvolupament social, era millor viure de rendes, i tirar-se la gran vida.
Així va anar, i els estrangers van governar sempre, sinó directament, si mitjançant els capitals. Seria interessant que alguns ho estudiessin per desmuntar d'una vegada el suposat mite d'Espanya com a nació.
Avui es veu ben clar que Espanya no té cap sobirania, doncs els seus governants fan el que determinen poders polítics, i econòmics forans. Sempre hi ha una part de capitalistes locals, és clar. Però dicten mentre no entrin en contradicció amb interessos estrangers, o senzillament són socis d'aquests interessos..
Tornem a la vaga general, després de la qual s'ha produït, sembla ser, un alleujament general. És a dir, sembla que després del creixendo que va haver-hi, en mobilitzacions diaries, al final es va arribar a la vaga general, i tot es va desinflar.
És una terapia, com pot ser anar a cridar sota un pont per desfogar-se, una teràpia que consolida el poder de les esquerres pactistes. I és lògic, al final es negocia sempre a la baixa.
Alguns es pregunten perquè molta gent va passar totalment de la vaga, de fet podriem dir que els qui van anar a la vaga no són els qui més maltractats estan per la societat. Vull dir, que a la vaga, la majoria era gent que té treball, molts funcionaris, molts militants de partits, o simpatizants enxufats, etc.. Gent en definitiva que avui té unes condicions laborals privilegiades, doncs són d'un món que ja ha passat. Que vull dir amb això? Doncs que avui dia la gent entra en el món laboral en condicions, i sous lamentables, res a veure amb els que hi havia fa uns anys.
I com és que els més pobres i maltractats no es movilitzen? Doncs la resposta és molt senzilla, li vaig dir una vegada a un militant d'un partit a Llatinoamérica.. Tu vols que la gent faci la revolució perquè tens el plat a taula assegurat, i fins i tot, potser el futur assegurat, o un estatus per sobre. No li demanis al qui passa gana, o no té sostre, que faci la revolució, perquè el que vol és menjar, o aixoplugar-se. I això no espera revolucions, és una necessitat bàsica, i de pura supervivència. Aquí m'agradaria afegir el que m'han explicat de la vaga: en molts centres escolars la majoria dels professors es van presentar a treballar, tot i que no hi havia alumnes. Perquè el fet de perdre un dia en la vaga, suposava que els descomptessin una part del sou.
Aleshores hom pensa, com pot haver gent que no perd absolutament res amb un dia de vaga, com son: alliberats sindicals, militants de partits, jubilats, aturats amb subsidi, etc..etc.? Com aquesta gent li pot demanar que faci vaga a gent que perd diners fent un dia de vaga, o fins i tot, a gent que pot arribar a perdre la feina, fent vaga ?. No em sembla gens ètic. Crec que s'haurien de replantejar els mètodes de lluita, o fer unes vagues que realment tinguessin algun fruït.
El futur d'Espanya és molt negre, tornarà ràpidament enrere. Ha caigut el miratge, la fantasia de creure's un pais del G-20, un país que reb immigració que fa les feines que ningú vol. La immigració potser continuarà venint a fer feïnes que ningú no voldrà perquè s'estan imposant sous miserables, però la gent que vulgui tenir un futur digne, optarà, com molts ho estant fent, per marxar cap un altre lloc.
Sempre faig el símil amb la canya, i la República Dominicana. Resulta que els dominicans no volen tallar canya en el seu país perquè les condicions son infra-humanes, aleshores: Qui talla la canya dominicana? Doncs uns sers encara més miserables, els haitians.. Els dominicans són pobres, però prefereixen emigrar a Espanya, Estats Units, etc., que no tallar canya al seu propi país.. Això és el que s'està imposant a Espanya..
Alguns diran: ets un derrotista, un tal o un qual. Potser tenen raó, però penso que la solució només és una. Deixar allò de que inventen ellos, per inventar d'una vegada nosaltres.. Inventar vol dir organitzar-se, vol dir adquirir coneixement, vol dir reflexionar, i vol dir una cosa molt bonica en la que sempre he cregut: autogestió.. Dissortadament sempre m'he trobat masses individus que creuen en les avantguardes, el control de les masses, els centralismes democràtics, i altres parides; vicis dels partits comunistes. Per ells tot és resumeix amb la autoritat del pare estat.
Sobretot, veig molta gent jove que esta educada per rebre, com els cavalls, el terrós de sucre pel mínim moviment que fan. I les coses no s'ha de basar tant en intercanvis, i recompenses crematístiques o de consum..Sinó en esforç per canviar la societat, i els seus paràmetres: ideològics, socials, psicològics, i filosòfics..Per començar no estaria malament renunciar al consumisme, i canviar-lo per altres valors, això és un esforç que ha de fer cadascú.
