Del Botellón al 15-M passant per la Puerta del Sol

Quan es mira Espanya des de fora es té la sensació de veure la Cuba Batistiana d'Europa; una mena d'antre putiferi de corrupció, de prostitució, i de "fiesta".

Els nacionalistes espanyols posaran  el crit al cel amb aquesta afirmació. Deuen ser més nacionalistes, i batistians que no pas d'esquerres.. Saben on s'ubiquen..?

No es poden vendre discursos colonials d'esquerres cara a fora, i a dins tenir un comportament reaccionari.

Els fills del Botellón van donar pas a un immadur, inconsistent, superficial, i sense masses agalles moviment polític.  Va ser així que  es va desmuntar com un castell de cartes; després d'aquelles assemblees de carrer on tothom demanava la lluna, sense saber que per anar la lluna és necessari molt de treball, i molta tecnologia..

Però és que Espanya ha parit una nova classe: aquells universitaris que creuen que per tenir la carrera ja són la re-pera.. I precisament la vida comença quan es brega en el dia a dia d'una responsabilitat. Tenir una carrera no és res, aleshores és quan has de començar a guanyar-te un espai demostrant que vals.. Així funciona a la majoria dels països avançats del món. I s'ha de començar cobrant sous de merda, no demanat salaris de executiu. És per això que molts dels joves "re-titulats" i "re-masteritzats" espanyols estan fent feines de cambrers, i xatxes a Europa o d'altres països. Després que tants anys d'orgia,  Botellon, i irresponsabilitat política hagin deixat Espanya feta un símil de la Cuba de Batista.

Però, si el Caudillo ja va fomentar l'ignorància, i l'endeutament als bancs : "para que todo español tenga propiedad y se olvide de aventuras comunistas".

Però tranquils, ja s'han posat d'acord PP i PSOE,  per seguir donant suport als grans bancs, i a les multinacionals de la "patria".. Europa, i els mitjans ens prometen unes misseres dues dècimes de relaxament del límit de deute.. Només és un caramel per que la gent s'empassi el que ara vindrà.. Ara entraran a sac amb les pensions, els ajuts socials, els impostos, etc..

Crec que aquesta altures tothom hauria de saber que el deute no sols no és pot rebaixar, sinó que cada vegada serà més gran. De fet és el gran ressort per desmuntar tot el sistema públic.. Us penseu que els aturareu?

Diguem que l'esperança de canvi s'ha perdut, i en part perquè la irresponsabilitat política va ser hàbilment utilitzada, per veure la realitat distorsionada mitjançant un got de birra.

Espanya està al seu lloc.. 

Fa poc en vaig trobar dos xecs de Pilsen (res a veure amb el botellón). Em deien que al seu país no volen l'euro ni en pintura.. I que Txèquia era plena d'espanyols que havien emigrat allà per treballar.. Suposo que els que marxen aprendran moltes coses, moltes més de les que aprenen els queden pasmats esperant un canvi de ventada de la Comissió Europea, per retornar a l'orgia espanyola de la construcció, i de les infraestructures, a base de crèdits, i fons de cohesió europeus. Pastiferi de les corrupteles dels partits amb connivència amb els constructors.. El Partido Podrido és el principal exemple, però els altres partits no pas són innocents.

El problema pels espanyols és que molts dels que marxen només tornaran de vacances, a gaudir com qualsevol turista de la "fiesta". No pas per canviar les coses.. I els que es queden somnien amb que la lluna els baixarà a buscar, entre pilotada, i pilotada de futbol.

Una relació imperial..

Sempre me'n adono, mai es veuen igual les coses des del que podríem anomenar centres desenvolupats, que des dels territoris, i estats socials perifèrics.. Aquests darrers anys s'han accentuat les visions de dominador, o cultura "superior", sobre les que s'havien fet un espai durant els anys seixanta, setanta, i part dels vuitanta.

L'actitud és la d'un centre imperial, que s'imposa en tots els aspectes socials, i humans. Un plantejament que frega, o obertament és racista.

La mateixa actitud que tenien els romans de Roma, respecte els pobles perifèrics del seu imperi, o els que anomenaven bàrbars, és l'actitud que avui marca el comportament de gran part de la població.

La majoria dels qui interaccionen del centre cap a la perifèria no semblen disposats a fer-se gaires preguntes. Com tampoc se les fan les classes "imperialitzades" de la perifèria, que en el fons no deixen de ser una expressió absolutament colonitzada pel centre.

Els treballadors, els pobles originaris, els pobres són tan lluny del contacte amb el centre imperial, com de les classes perifèriques colonitzades..

Fins i tot, hi ha aquell aparent món progressista de la cultura, la intel·lectualitat o la universitat que acaba aplegant centre imperial, i perifèria colonitzada. De vegades s'aplica a si mateixa una capa pintada de "tradicions i pobreses", que sols serveix per justificar una mena progressisme, art o intel·ligència, sense mai admetre un compromís real amb les majoritàries capes pobres, o menystingudes que poblen majoritàriament la perifèria. En aquest món perifèric el classisme s'exerceix amb tota brutalitat per part dels qui no són o no volen ser: "masses embrutides"..

El centre imperial també exerceix aquest classisme, però amaga el racisme sota uns papers que declaren igualtat fictícia de drets..

Es parteix d'un desconeixement absolut de la realitat per part dels centres imperials, i les perifèries colonitzades. Tot coneixement passa per un filtre "cultural" que només accepta l'admès per la ideologia del centre imperial. Tan desconeixedors, manipulats o manipuladors, són els qui basen el coneixement de la perifèria en base un cultura de suposats caires universals. Doncs en el fons només accepten el que els reflecteix, mai trenquen el mirall per saber el que realment hi ha darrera. El consumidor cultural del centre imperial, i la perifèria colonitzada en té prou amb el que acontenti o amplií l'únic camp admissible..

Són actituds massa difícils de canviar, perquè no es volen canviar.. Tan senzill com saber que viure millor que la majoria és considera un dret, i no importa massa si aquest dret s'exerceix a costa de sotmetre els "inferiors"..

En això, res te a veure una definició ideològica esquerra-dreta, es tracta d'un concepte de dominador contra subjugat,  no importa si es vol endolcir amb ideologia.

El valor de la vida dels individus de les masses perifèriques, sempre filtrat pels mitjans centro-imperials, no deixa de ser semblant al d'una formiga. N'hi ha tantes que res significa esclafar-ne mil o un milió.