S'acaba de conèixer que aquest passat mes d'abril els bancs espanyols ha superat tots el records de demanda de préstecs al Banc Central Europeu. Ni més ni menys, en total els bancs espanyols han rebut en préstec uns 263.000 milions d'euros. El 69 per cent de tot el que ha prestat el Banc Central Europeu aquest més d'abril..
La pregunta és: on van a parar tots aquests diners?
És cert que els diners s'han de tornar, però se suposa que els bancs espanyols els inverteixen en algun lloc. Sorgeix una altra pregunta.
Si els bancs espanyols tenen tancada l'aixeta del crèdit pels ciutadans, i les empreses espanyoles, no circula un cèntim, com pensen recuperar els diners que ara els presten, amb quin negoci que els doni guanys?
Això només té dues explicacions possibles; la primera és que ja s'ha produït una privatització de l'estat per part de la banca espanyola i estrangera. Mitjançant el deute públic, l'estat espanyol ja pertany a grans grups financers.
La segona explicació és que aquests diners que demanen els bancs espanyols surten automàticament cap a l'estranger, mitjançant el pagament de deutes contrets amb altres bancs, capitals, o simplement posant-se a bon recer en paradisos fiscals.
Des del meu punt de vista anem cap la fallida (quiebra, per qui no entengui). A partir d'ara hi haurà una continua set de capitals, que aniran incrementant el deute de tots els ciutadans. Poden passar moltes coses, la més greu es que es polvoritzin els estalvis dels ciutadans. Que els bancs facin fallida, i deixin els clients, com se sol dir, amb els pixats al ventre. Que l'estat faci fallida al mateix temps, cosa que impediria donar garantia als bancs espanyols, com fins ara ha fet creure donava.
La tant propagada reforma financera i fiscal, que es troba en els seu tram definitiu, recordem que aquesta reforma s'ha fet molt de pregar, i va començar tímidament amb les caixes durant el govern Zapatero. Ara les pressions internacionals, i la situació, feien inexcusable aquesta reforma fiscal, i financera. Per tant és el moment en que s'aixeca el teló i es descobreix tota la cagada, molt té a veure amb aquesta urgència dels bancs espanyols a demanar crèdit bojament. Bankia és la primera caixa dels trons que es destapa, quina serà la següent?
El forat de deute és impressionant, i creix cada dia, Europa pot arribar a desentendre's del problema, perquè quan una bomba explota tothom va aixoplugar-se, i salvar-se com pot. Espanya no és rescatable, això ja s'ha sentit dir, fins i tot en veu d'importants càrrecs de l'economia europea.
Això em recorda quan a l'any 1973, el govern d'aquell temps, franquista, mitjançant els seus mitjans oficials, se'n fotia de la crisi petroliera que acabava d'esclatar arreu del món. Deien que Espanya no tenia crisi.. Però la crisi va arribar uns quants mesos després. Va trigar però va arribar.. Ara ha passat el mateix, Zapatero deia que Espanya estava salvada de la crisi doncs havia fet els deure's en el seu moment. I mireu, ara som en un dels pitjors moments de l'economia espanyola. I de llum ni se'n veu, si se'n veurà, perquè primer s'ha de produir el gran pet. La traca final. Jo de vosaltres, si teniu estalvis aniria en compte..
