A fora o a dins..

Un dia d'aquesta setmana entro en una antiga caixa, ara temporalment en mans de l'estat a l'espera de que alguna entitat financera que encara tingui solvència la compri. Entro a pagar un impost municipal, no us penseu pas que vaig a treure diners o ingressar-los. Sóc dels que només té pagaments, i deutes, modests per sort, però tan modests com els estalvis a la ratlla del cero..

Tinc un compte en aquesta entitat on he anat a pagar, un compte per internet d'aquests que no es paga res pel manteniment, el vaig obrir per un pagament que m'havien de fer, d'unes fotos que m'havien comprat després de contactar amb mi per internet. Vaig preferir que em fessin la transferència a un compte nou, car no costava res obrir-lo, abans que donar el meu compte de l'altra entitat on faig els pagaments, o rebo nòmines, un compte sempre a cero també.

En pagar l'impost, la caixera m'ha dit que si volia ingressar diners, que estaven donant el 4 per cent d'interès. M'he posat a riure, no per l'oferta, sinó perquè no  sap a qui li fa l'oferta. Es deu pensar que tinc diners en negre amagats, potser, o que amasso una fortuna en algun lloc.

Tot això ho explico per il·lustrar una mica la situació de les entitats financeres avui a Catalunya i Espanya. No parlo de Grècia que ja és prou evident. 

En aquests moments no hi ha circulació de capital, la gent no ingressa diners perquè ha perdut la confiança en els bancs, més aviat hi ha gent que treu els diners dels comptes, i els amaga en caixes fortes, o si pot els treu del país. Per això a un pelat com jo, li ofereixen si vol ingressar diners al 4 per cent.

Sóc dels que fa molt temps va dir que aquesta situació econòmica era semblant a la d'Argentina l'any 2000, i quan ho dic, no parlo amb desconeixement de causa. A l'any 2000 vaig estar uns mesos a l'Argentina, i la situació era molt semblant. Amb molta gent que parlaves, fins i tot professionals, metges, advocats, etc.. Et deien que estaven preparant les maletes per marxar del país.. Molts ja eren fora, però la gran estampida va ser a partir del 2000, i, en el 2001 va ser l'ensorrament del sistema financer, la devaluació del peso, fins aleshores ancorat al dòlar: valia igual un peso que un dòlar, era un situació fictícia per una economia com l'Argentina. Amb la devaluació del peso va venir el temut "corralito", que no és altra cosa que la retenció del líquid dels comptes als bancs, on només s'autoritzava treure unes quantitats limitades, i els comptes que eren en dòlars es convertien en pesos amb el nou valor d'aquests. Evidentment, el valor dels estalvis va caure, si tenies 1000 dòlars, eren mil pesos, però ara el peso no valia com el dòlar, sinó que per cada dòlars et donaven 3 o 4 pesos. Dit d'una manera entenedora, per cada 1000 dòlars d'abans, ara en teníeu 300 o 200 en valor del dòlar real, passada la conversió al peso devaluat.

L'esclat del 2001 el varem veure tots, jo des d'aquí a Barcelona, al·lucinava, veien els tranquils, i luxosos carrers del centre de Buenos Aires, convertits en un camp de batalla, o una zona de guerra. El president De la Rua, del Partit Radical, molt amic del socialista espanyol Felipe González, va sortir d'estampida de la Casa Rosada, seu del govern. Mentre al cel blau de l'estiu austral de Buenos Aires, s'elevava l'helicòpter de De la Rua, els carrers eren tacats de sang, i plens de manifestats massacrats per la policia. Només heu de recordar una mica, no fa tant, poc més de 10 anys.

No crec que a Espanya passi el mateix, vull dir que no crec que s'arribi al punt de violència d'Argentina, entre d'altres coses perquè el poder repressiu és més intel·ligent, i la població més mansa, i despolititzada. Els espanyols s'han acostumat al paternalisme des de l'època de Franco, i el paternalisme porta implícit una mesquinesa, que converteix a la gent en pidolaire abans que orgullosa.

Però que pot passar realment?

Doncs pot passar que Espanya abandoni l'euro, i per tant, els comptes dels bancs, com de fet ja ha començat a passar en  casos com "Les Preferents". Siguin congelats, i devaluats a la nova moneda, per tant, hi hauria un "corralito".

És més segur guardar el diners a casa? La veritat es que no ho sé, perquè si l'euro continua, però Espanya canvia de moneda, la gent haurà de canviar els diners a la nova moneda per comprar les coses, per tant al canvi de moneda se li aplicarà les taxes corresponents al canvi a moneda estrangera. Quan no una sanció d'hisenda per frau fiscal.
El pitjor seria que l'euro caigués, aleshores, la gent que guarda els diners a casa, tindria només bitllets per jugar al monopoli.
Això si, les quotes de les hipoteques, i els crèdits, o els preus de gran part de les coses, mantindrien el seu valor actual, es a dir: si un cafè  val 1 euro, continuaria valent el mateix, però traduït a la nova moneda.

Tot és imprevisible, però alguna cosa ha de passar, i crec que l'economia espanyola esta molt pitjor que la grega, doncs el deute financer, i privat, és immensament més gran. A més les entitats financeres tenen uns forats que encara no han sortit a la llum completament. Bankia és el primer cas.

El pitjor seria que esclatés tot, i ningú en pagués les conseqüències. Vull dir, tots els banquers, i polítics, des dels ajuntaments fins al govern, han estat jugant amb els diners dels ciutadans. Teòricament haurien de pagar davant la llei, però crec que Spain is Diferent. Si els qui van formar part de la cruenta dictadura de Franco van sortir sense cap rascada, i, convenientment passats per un bany de pintura democràtica, van seguir ostentant el poder; fins i tot el rei el va nomenar el dictador com a cap d'estat vitalici. Perquè ara hauria de ser diferent. Sóc pessimista en la qüestió, aquí sempre pringuen els mateixos, tot i ser la majoria de la població. I el franquisme ha fet als espanyols, i als catalans, molt covards, prefereixen sempre tirar pedretes, i amagar-se, que no sortir a pit descobert a donar la cara.