Cada any a Catalunya hi ha al voltant de 2500 morts relacionades amb l´àmbit laboral, el pitjor és que els partits polítics i els seus mitjans de comunicació afins apenes s´en fan ressò. Com pot ser que el tema de l´anomenat terrorisme ompli continuament la boca dels polítics i crei enfrontaments dialèctics a les intitucions i als mitjans, i en canvi aquest tema no mereixi més que unes ratlles de tant en tant a la premsa, o uns minuts a la ràdio i a la televisió?
Per què és tant important una AVT ( Associació de Víctimes del Terrorisme)? Per què no s´ha creat mai una altra AVT ( Associació de Víctimes del Treball ) que afecta a centars de milers de persones més que no pas l´anomenat terrorisme?
Amb l´arribada de la inmigració, si les taxes d´accidentabilitat laboral de l´Espanya eren altes, ara ho son més. Ja sé sap que l´inmigrant no acostuma a plantejar cap tipus de drets laborals a l´empresari. Aquest és un dels grans factors del creixement i la rendibilitat de l´economia de l´Espanya.
Els empresaris espanyols es van acostumar sota el Franquisme a tenir patent de cors, a manegar-se entre corrupteles, a fer passar per l´adreçador als treballadors, a no tenir cap mena de control sindical, a buscar el diner fàcil i ràpid. Aquest costum adquirid no s´ha vist gaire estroncat amb el final de la dictadura. Amb uns sindicats dèbils i entreguistes, i uns polítics submissos a l´estrategia del capital, ossigui la rendibilitat i la competitivitat.
No és extrany doncs que la gent de baix, els treballadors, els aturats, la gent húmil en general, hagi caigut a la marginalitat del sistema, desinteressant-se per les conteses electorals, per el debat polític dels mitjans, o els maldecaps de la cultura. Tot i així, també és fàcil trobar gent humil més preocupada per la possible mort d´algún funcionari o polític per un tret de pistola o una bomba, que no pas per si ell mateix o algún familiar pot ser víctima d´una màquina o d´una caiguda des d´una bastida, o aixafat per un palet. Realment és així com es veu clarament com la manipulació dels mitjans de comunicació i els polítics fa el seu efecte. Tot sigui perquè els empresaris continuin fent la seva, i tothom calli sense plantejar reivindicacions.
