Europa va travessar un període anterior a la Revolució Francesa que la historiografia defineix com a Despotisme Il·lustrat; és coneguda aquella màxima que deia: El Poder per al poble però sense el poble. En molts aspectes el període actual té semblances amb aquell temps. El fet que la majoria de les estructures que concorren en el joc democràtic, s´hagin professionalitzat, el fet que la militància, i la participació en els partits, els sindicats, les organitzacions; hagi disminuït de forma considerable, convertint-se només en una forma de vida. I finalment el fet que s´hagi abandonat tot idealisme, i tota utopia per a la transformació social fora del marc del mateix sistema. Tots aquest factors han conduït a la majoria de la població cap a la auto-marginació política.
Els qui governen segueixen les pautes del mercat, i els dictats de l'economia, de la rendibilitat, i de la competitivitat. Són dictats que resulten imparables sobre qualsevol altre tipus d'organització o resistència. No ens ha de resultar estrany, doncs, que la societat estigui retornant enrere en molts aspectes. Fins on arribarà aquesta reculada? Serà estroncada finalment per un canvi social radical, com el que es produí amb la Revolució Francesa? Impossible de predir.
