La lliçó grega..

Demagògia i mentides dels mitjans de comunicació espanyols, i catalans sobre Grècia..

Ώρα: 14:20 Τμήματα: 20.583 από 20.605   Ενσωμάτωση : 99,89%   Αποχή: 34,91%   Εκτός Βουλής : 19,00%

Αποτελέσματα: Επικράτειας

	Βουλευτικές Εκλογές 2012				Βουλευτικές Εκλογές 2009
Κόμμα	%	Ψήφοι	Έδρες	Διαφορά% Βουλ. 2009	%	Ψήφοι	Έδρες
	18,85	1.191.167	108	-14,62	33,47	2.295.719	91
	16,78	1.060.526	52	+12,18	4,60	315.665	13
	13,18	832.877	41	-30,74	43,92	3.012.542	160
	10,60	670.105	33
	8,48	535.723	26	+0,94	7,54	517.249	21
	6,97	440.631	21	+6,68	0,29	19.624
	6,10	385.809	19
	2,93	185.241		+0,40	2,53	173.589
	2,90	183.388		-2,73	5,63	386.205	15
	2,55	161.410
	2,15	135.882
	1,80	114.018
ΛΟΙΠΑ	6,71	422.951		+4,69	2,02	137.828

 Quadre del diari d'Atenes TA NEA

Abans de tot cal comentar el quadre de resultats. El partit "guanyador", el dretà Nova Democràcia, només ha pogut treure dos punts percentuals d'avantatge sobre el segon SYRIZA, una coalició d'esquerra alternativa, la gran revelació d'aquestes eleccions. Malgrat aquests dos punts d'avantatge de la dreta, aquesta ha tret més del doble de diputats que SYRIZA. Això demostra quina mena de sistema electoral tenim a la majoria dels països europeus, totalment injust. Una altra cosa que destaca és l'ensorrament total del PASOK (Socialistes). de 160 a 41 diputats, s'ha convertit en tercera força. Aquest fet  palesa que quan els que s'anomenen d'esquerres traeixen el seu electorat fent polítiques de dretes, els votants reaccionen amb ràbia. El quart en posició és un grup d'independents conservadors, contraris a la política de Nova Democràcia, contraris a l'escanyament europeu, i a la submissió de les classes polítiques tradicionals als mercats, i al poder burocràtic de la UE. En cinquena posició s'ha situat el PKK (Partit Comunista Grec), amb un votant fidel ha aconseguit pujar 5 diputats per menys de 20.000 vots més. El PKK s'ha imposat a l'illa de Samos. En sisè lloc s'ha situat l'extrema dreta amb 21 diputats, després comentaré la manipulació que han fet els mitjans amb aquesta qüestió; qui desconeix la realitat es deixa enganyar, però qui coneix una miqueta s'adona de demagògia que han utilitzat. Finalment, amb 19 diputats s'ha situat una altra coalició d'esquerres, que es va vertebrar al voltant de l'antic Partit Comunista de Grècia de l'interior. Una escissió eurocomunista del PKK, que sempre es va mantenir fidel a l'ortodoxia de Moscou. Aquesta postura del PKK, te molt a veure amb l'oblidada guerra civil que va patir Grècia als anys 40, tot just acabar la Segona Guerra Mundial. On els partisans comunistes es van enfrontar als pro-occidentals grecs. Al final Stalin es va desentendre d'aquest conflicte, i va donar Grècia com fitxa d'intercanvi a Occident, els partisans van ser abandonats a la seva sort. Tornant als resultat electorals, el setè partit, aquesta coalició d'esquerres ve a ser com Iniciativa per Catalunya, una esquerra ex-comunista moderada.

Finalment cal comentar que a les grans ciutats, i nuclis de població, com Atenes o Tesalònica i d'altres, s'han imposat de manera aclaparadora les esquerres amb SYRIZA al capdavant. La resta de Grècia, molt més agrària i tradicional, no ha sabut donar el pas del canvi, per trencar la partitocràcia Nova Democràcia-PASOK.
L'abstenció també ha estat molt important, un 35 per cent. Mostra del desencís amb la política, però un desencís, el del abstencionista, que no canvia res.

Web del l'estat grec sobre les eleccions 2012
http://ekloges.ypes.gr/v2012a/public/index.html#{"cls":"main","params":{}}

Els mitjans de comunicació un cop més ens han volgut presentar un únic camí possible. De tots els comentaris, articles i opinions aparegudes, es desprèn que  Grècia només té un camí: seguir acceptant les receptes del Banc Central Europeu, i del Fons Monetari Internacional, que porten a l'endeutament, la pobresa, i el desmantellament de tots els serveis públics, o la seva privatització. No acceptar això és el caos segons els mitjans, i el poder polític o econòmic.

En aquest cas s'ens presenta el panorama de que els grecs han votat els radicals, tant de dretes com d'esquerres. Ens parlen per manipular-nos, i per espantar-nos, de  l'extrema dreta, a la que anomenen sense cap vergonya: Neo-Nazis. Aquí s'han passat de voltes en la manipulació. El grup Albada Daurada, pot ser nacionalista, contrari a la immigració, fins i tot d'extrema dreta, fins i tot, amic dels militars que van manar Grècia amb la dictadura dels  coronels: dictadura patrocinada per Estats Units en plena guerra freda, no oblidem. Si aneu Atenes, molt prop del parlament grec, us sorprendrà l'enorme edifici de l'ambaixada nord-americana, un immens bunker ple d'antenes. Grècia sempre va ser un país estratègic pel Estats Units, i potser encara ho és.

Menteixen els mitjans de manera molt descarada quan diuen que l'extrema dreta o els neo-nazis han entrat al parlament grec, perquè ja hi eren. El partit LA.OS , Concentració Popular Ortodoxa, tenia 15 diputats, fins i tot va formar part del govern tecnòcrata de Papadimos imposat per Europa, del qual va sortir negant-se a firmar un nou pla de rescat, acusant els governants grecs d'estar sota la bota alemanya.  

Per tant és un engany flagrant dels mitjans, l'extrema dreta no ha entrar al parlament grec, ja hi era. Això si, ha guanyat 6 diputats, però és el sisè partit, amb només un 6,97 per cent dels vots. No magnifiquem que potser hi ha un interès ocult de fer propaganda a aquestes opcions per tenir els europeus ben acollonits.

Se'ns intenta presentar dos extrems radicals que lluiten entre si, per mostrar una centralitat democràtica, i una suposada moderació, que no és altra cosa que la crua, i cruel realitat del sotmetiment a polítiques anti-socials, que porten de manera radical a la misèria, i a la pobresa de la majoria. Aquesta és la visió d'uns mitjans que assenyalen com a radical al qui esta en contra d'això.

D'altra banda SYRIZA és una amplia coalició d'esquerres que porta molts anys treballant, des del 2004 esta representada al parlament grec, va començar aleshores amb 4 diputats, després va créixer a 14, i abans d'aquestes eleccions comptava amb 13 diputats. Ara s'ha convertit en segona força amb 52 diputats, però injustament tractada per la llei electoral, ja que només està a 2,07 punts de la primera força, la dreta de Nova Democràcia, que ha estat premiada pel sistema electoral amb més del doble de diputats que SYRIZA, 108.

És important veure que els partits del sistema: Nova Democràcia i PASOK, els que fins ara han manegat la política, i el poder a Grècia, no poden sumar els 151 diputats necessaris per imposar la política de xoc que han estat imposant a Grècia fins ara. Els liquidadors del poble grec, PASOK i Nova Democràcia, sumen uns 149 diputats, insuficients davant l'altra meitat més un del nou parlament, que és contraria a les receptes del Banc Central, i del FMI.

La lluita de Grècia, no és una lluita de carrer entre extrems radicals, que només la Unió Europea pot salvar mitjançant la democràcia tolerant, i moderada. No és l'amenaça d'uns camps de concentració per immigrants, no és el retorn a la burocràcia staliniana. La lluita del poble grec és la lluita per treure's de sobre uns polítics que estan escanyant el país, desmantellant tot l'estat social, i públic. És la lluita contra una Unió Europea al servei dels especuladors, i dels capital financer. Em sembla que esta prou clar.

Ja es parla d'una majoria impossible, la qual cosa pot conduir a noves eleccions el més vinent, sabrà el poble grec prendre el camí de la llibertat, o caurà de nou rendit als peus de la dictadura financera. Si tornen Nova Democràcia i PASOK, no és altra cosa el que espera a Grècia.