En plena guerra civil, durant els terribles bombardeig que va patir Barcelona per part de l'avió feixista italiana i espanyola, quan es detectava la presència dels temibles bombarders procedents de Mallorca, a Ràdio Barcelona, la més important d'aleshores, se sentia un avís que deia: hi ha perill de bombardeig, aneu tranquil·lament als refugis que la Generalitat vetlla per vosaltres.
Bé, exactament no era així, perquè era més llarg, però la frase: la Generalitat vetlla per vosaltres, si que era tal com la cito.
Però aquí no vull parlar pas de la guerra, ni de la història d'aquest avís radiofònic, que en té molta i anecdòtica. Vull parlar d'ara, d'avui.
Els mitjans de comunicació catalans un cop més demostren la seva barroera mesquinesa, la total dependència dels poders conservadors del país. Des de fa dies que s'han dedicat espantar la gent amb l'arribada d'una onada de fred siberià, fins al punt de fer que molta gent s'hagi tancat a casa, cosa normal si fa fred i no has de sortir per cap obligació. Però a més, els mitjans han aconseguit que un cop més el poder polític entri a casa nostra, i ens doni consells; molts dels quals son del que s'anomena vulgarment, sentit comú. Els mitjans seguint les instruccions de la Generalitat convergent, ens tracten a tots plegats com idiotes, com menors d'edat. Funcionaris que no han fet altra cosa a la seva vida que llepar el cul de qui els manava. Molts d'ells, instal·lats a la seva franquícia institucional des de l'època Pujol, inútils que mai no han fet res més que moure's per la ciutat entre papers i reunions, ara ens donen estúpids consell de supervivència rural o climatològica.
Aquesta és la mentalitat que té la dreta catalana, fortament imbricada amb unes classes socials benestant, "pijas", que des de fa segles maneguen aquest país, i es barregen entre elles com si fossin guàrdia civils a una casa "cuartel", endogàmics que tenen com a única religió el benefici, i la gasiveria.
El seu braç ideològic, Convergència i Unió, ens ensenya com son els catalans: viuen per treballar, estalviadors que només pensen en el demà, son del Barça, i quan cal parlen castellà per no fer malveure's en el negoci.
I dic jo: qué sabran aquesta colla de la felicitat ? si precisament la felicitat és no pensar sempre en el que et falta per demà, o el que has d'esforçar-te per arribar-hi.
Però deixem-ho, ja se que aquest tarannà té molts simpatitzants al nostre país, fins i tot entre molts que dels qui es consideren molt avançats, moderns, i, progressistes. Tot plegat s'ho prenen com si aquestes "qualitats" conservadores fossin el que ens distingeix com una raça diferent. Quan una ideologia arriba al moll de l'os, un país esta condemnat a repetir com el mite de Sísif els mateixos errors una i altra vegada, fins a convertir-se en grotesc, patètic i ridícul, si les tres paraules no son sinònimes.
Tornem a la tempesta, i els mitjans que ens tenen amb la por al cos tancats a casa sota l'atenta vigilància d'un dels consellers més destralers que tenim al govern dels Mas-destralers. Tots es fan competència a veure qui la fa més grossa, però entre el Felip Puig i Boi Ruiz, porten uns cossos d'avantatge sobre la resta, que també fan el seu "esforç" per no quedar endarrerits.
Al final el dictador; té un tarannà autoritari que no pot amb ell Puig, catapultat pels mitjans de comunicació vol aparèixer com l'heroi que condueix el país contra les plagues bíbliques de l'onada de fred siberià. Amb moltes ganes de comparar la seva diligència i saber fer, amb el desgavell del tripartit en la nevada anterior.
Sens dubte ho aconseguirà, gràcies als mitjans de comunicació que tenen ben comprats i compintxats.
