No es para de sentir en veu de polítics, de periodistes i d'economistes, que Espanya és un alumne aplicat, que esta fent els deures a nivell econòmic, els deures que les institucions europees, els mercats, i, els governs manaies de França i Alemanya exigeixen com recepta per sortir de la crisi. Però tot plegat és una mentida, sempre que un país ha estat pressionat per institucions estrangeres, sigui el FMI, BM, o els mercats internacionals, plegant-se aplicadament a les imposicions i els reclams d'aquests grups o institucions econòmiques, ha acabat a la misèria.
Qui no em cregui que faci un repàs la història recent de molts països.
El govern espanyol del Partido Popular acaba d'aprovar "manu militari" una reforma laboral que no té altra sentit que precaritzar encara més el treball, i afavorir el guany dels empresaris. Ens acostem cada dia més a un malson neo-liberal, on la majoria de les persones no seran més que una mercaderia d'usar i llençar. I no sols afectarà a les classes baixes, sinó també a les classes mitjanes que seran les úniques que hauran de sostenir l'estructura de l'estat, a banda d'haver de pagar cada cop més serveis que aquest mateix estat deixarà de prestar, com a conseqüència de la privatització generalitzada dels serveis públics i socials.
Ja fa temps que vaig dir que no tenia sentit facilitar l'acomiadament a un país on s'ha estat acomiadant centenars de milers de persones, fins a elevar les xifres de l'atur a més de cinc milions de persones.
A nivell Europeu esta passant un autèntica aberració econòmica; resulta que els Banc Central Europeu no presta diners als estats però si als bancs privats, aquests préstecs es fan a un interès de l'u per cent.. Però resulta que els bancs privats que reben els préstecs del BCE, estan prestant els diners als estats, fins i tot, jugant amb les agències de qualificació per obtenir més beneficis en aquests préstecs.
És a dir, els diners del Banc Central Europeu estan servint als capitals privats per fer negocis que estan ensorrant els estats en deutes interminables, i cada cop més grans.
Totes aquestes maniobres de les agències de qualificació, tenen al darrera els grans grups de financers i inversors internacionals, inclosos els europeus, per obtenir més benefici dels préstecs gràcies a la pèrdua de valor de la qualificació dels bons. La baixa de qualificació dels bons, significa que els estats han de pagar més interessos per obtenir préstecs.. Això vol dir que tots els ciutadans perdem, doncs els estats han de retallar despeses, i augmentar impostos per poder pagar aquestes diferències en l'augment del capital que és deu, degut creixement dels interessos que s'han de pagar als inversors.
Així doncs, la funció del Banc Central Europeu, no és ajudar als estats o als ciutadans d'aquests estats, la seva funció és afavorir el benefici dels grans grups bancaris i financers. Per llei, la normativa europea ja esta feta per afavorir aquesta política, doncs prohibeix als Banc Central prestar diners als estats.
Però no hi ha una sortida, entre d'altres coses perquè gran part de la població europea ha perdut la seva capacitat crítica i d'iniciativa, l'opinió només és acceptada si els grans mitjans de comunicació l'expandeixen.
Un exemple el vàrem tenir en el fenomen dels anomenats indignats, mentre els grans mitjans va estar propagant el moviment, aquest va créixer i sumar mobilitzats, però quan els mitjans van deixar de parlar-ne, el moviment va caure en l'acció minoritària.
Darrera hi havia un clar interès electoral, que afavorís la desmobilització electoral, i l'arribada de governs conservadors de manera aclaparadora. A més, es va utilitzar el moviment per desprestigiar els serveis públics, creant una opinió favorable als acomiadaments de funcionaris, les retallades i les privatitzacions..
És evident que els qui entraven a les mobilitzacions amb uns plantejaments progressistes, mai van saber veure la lectura que en feia una gran part de la població, víctima de les manipulacions mediàtiques, i de la imponent des-culturització que s'ha produït en aquest país les darreres dècades.
Sempre és important saber que els moviments són com les eines, poden servir en un sentit o en altre.. Són com, per exemple, un martell; es pot utilitzar per a clavar claus, o per a trencar-li el cap a algú. S'ha de saber veure el doble fil de les coses, alguns només s'enceguen en veure el que volen veure o el que volen creure; això moltes vegades no coincideix amb el que pensa la majoria, i menys si aquesta esta sota control dels mass media.
