Tot just la fumarola blanca, fumata blanca per ser més exactes, s'ha convertit en pal·li sobre els caps dels delegats al congrés socialista de Sevilla, contravenint les més estrictes normes anti-tabaquistes dictades pel passat govern Zapatero. Govern socialista passat a la història, el president del qual ha sortit per la porta del darrera, deixant en mans de dos ex-ministres seus l'aparença de renovació del partit (PSOE). Albirem que les coses no canviaran massa malgrat els discursos ens ho facin pensar.
Dels discursos, ja se sap, les papereres en son plenes, i tractant-se de polítics, on vaig dir Blanc, ara no em recordo, però volia dir Negre,
Els discursos no ens els podem perdre si volem viure unes mutacions més importants que les de l'evolució animal, sobretot per la rapidesa amb que es produeixen aquestes mutacions.
UN CONGRÉS EN CLAU DE SALVAR LES ÚLTIMES RESTES DEL NAUFRAGI: ANDALUSIA, RESERVA ESPIRITUAL SOCIALISTA.
UN CONGRÉS EN CLAU DE SALVAR LES ÚLTIMES RESTES DEL NAUFRAGI: ANDALUSIA, RESERVA ESPIRITUAL SOCIALISTA.
La Chacón, ara Carmen, amb l'ena que feia temps que no se sentia; va fer un discurs que semblava d'extrema esquerra. Coses com la dictadura dels mercats, la dreta nacionalista alemanya que ens imposa la seva política, els especuladors que guanyen sense esforç a costa de la nostra suor, la manca de control del capital financer, etc.etc. En fi un discurs que qualsevol "anti-sistema" podria subscriure, i que molts que senzillament pensem que aquesta és la veritat del que passa al món, també subscrivim.
L'altre, el Rubalcaba, qui finalment ha guanyat, ha posat l'accent en el nacionalisme espanyol, perquè en aquests moments el nacionalisme és el que tira arreu, fins i tot a les files socialistes. És normal, quan els estats i els polítics han perdut tota capacitat de sobirania i decisió, enfront del poder econòmic trans-nacional, o dels països poderosos que decideixen cap on va Europa.
Al final el que es jugava en aquest congrés no era un canvi de política, sinó com el PSOE es posicionava davant del desastre electoral que va patir recentment.
Tot i que els discursos semblin albirar grans canvis, no hi ha res d'això, és només adaptar el llenguatge per afrontar una llarga temporada a l'oposició, però no és previsible un canvi massa important a l'hora de la veritat. Ambdós candidats eren membres de l'aparell des de fa molts anys, res a veure amb l'anterior congrés de l'any 2000 que va suposar un relleu important, almenys generacional, en jubilar part de la dirigència que conduí el partit durant la transició, i l'ús del poder, des de la victòria de 1982, fins al la derrota l'any1996, el Felipisme.
S'ha de recordar que entre la sortida del poder l'any 1996, fins l'arribada de la renovació de Zapatero, van passar 4 anys de desorientació i fracassos.
Tot i així, la caiguda del partit d'aquest últim any des de les municipals i autonòmiques fins a les generals, l'ha fet retrocedir a les quotes més baixes de poder, mai assolides des de la restauració monàrquico-democràtica.
S'aplaça probablement una crisi interna que potser per aplaçada pot ressorgir amb més força si els resultats electorals no acompanyen. Ja se sap, molta gent viu d'això.
S'aplaça probablement una crisi interna que potser per aplaçada pot ressorgir amb més força si els resultats electorals no acompanyen. Ja se sap, molta gent viu d'això.
Dissortadament a l'estat, no s'endevina una alternativa política als socialistes; com ja he dit altres vegades, vivim atrapats en un situació pendular, i serà difícil que després dels desgast del Partit Popular, no tornin de nou els socialistes, tot dependrà de l'evolució de la situació econòmica catastròfica, o de la mobilització d'una part de l'electorat que ha deixat de confiar en la política i els polítics. Ben normal si el que es veu és que aquests han estat hostatges dels interessos dels poders econòmics locals i forans.
