El tsunami de l'11 de març de 2011, del qual aviat farà un any, va arrasar una part de la costa japonesa, es va emportar en el seu retorn cap el mar uns 25 milions de tones de deixalles, runes, i cossos humans i animals. Aquestes deixalles, encara a dia d'avui suren escampades per l'oceà Pacífic. Les que no han acabat al fons del mar continuaran viatjant durant molt de temps. Però les conseqüències d'aquest tsunami aviat és faran sentir, lluny d'aquell onatge amenaçador posterior a terratrèmol. Unes 7 milions de tones amenacen les costes d'Estats Units, i no trigaran gaire en atracar sobre les platges i les roques de la riba de Nord-Amèrica. Les costes de Califòrnia son les principals candidates a patir aquesta invasió, com una conseqüència catastròfica aplaçada del desastre de fa un any. Això posa de manifest quan pitjors poden ser les conseqüències d'una catàstrofe sísmica si aquesta s'abat sobre un país desenvolupat, que d'entrada pot suposar un amortiment de la tragèdia, pel fet de estar teòricament més ben preparades les infraestructures. Però si aquestes es veuen sobrepassades per la fuetada de la naturalesa desbocada, generen una quantitat de residus, i contaminació molt superior a si la catàstrofe assola una regió menys desenvolupada.