diumenge, 17 de juny del 2012

El nostre futur és juga a Grècia..



La democràcia és una idea revolucionària
                      Pedro Olalla (Professor i escriptor hel·lenista asturià, resident a Grècia)


El nostre futur com a ciutadans es juga a Grècia, la democràcia europea es juga a Grècia.


Si bé, això és el que ens diuen els mitjans "dominants", ho diuen en un sentit contrari. Els polítics, els mitjans de comunicació, el poder burocràtic europeu, el poder financer, i els seus "anomenats" mercats. Han llançat una campanya de terror sobre el poble grec. Tot es resumeix en: o els grecs voten la continuïtat, o Grècia caurà en el caos. De pas ens preparen a tots per una ràtzia, per justificar un cop més, amb l'argument de Grècia, una nova volta del "Garrote Vil" que ens escanya. Grècia, precisament des dels últims anys, seguint les polítiques del poder polític, i financer europeu, és quan ha caigut en la pobresa, i en el caos.


Des de fa uns dies, la campanya de terror per espantar la població grega, i forçar el seu vot de continuïtat, mitjançat els conservadors de Nova Democràcia, s'ha basat en qüestions econòmiques, presentant l'euro com l'únic camí possible front la barbàrie, o l'aïllament del país. Fins i tot, s'ha espantat els grecs amb una possible invasió turca, ja sabeu la sensibilitat que tenen en aquest tema els grecs. S'han incentivat les bandes para-feixistes als carrers d'Atenes, que apallissen immigrants, i gent d'esquerres.


Tot plegat, són les tàctiques de sempre del Capital, i ens han fet recordar; que quan hi ha interessos econòmics en joc, qualsevol mètode és legítim per conservar els privilegis, i l' statu quo polític, i econòmic.
Grècia va fer molts sacrificis per entrar a l'euro, va ser un dels països fundadors. Els seus ciutadans han treballat durament per desenvolupar una economia que partia en desavantatge respecte a països con Alemanya, Itàlia, França, etc.. En canvi, des de fa uns mesos se'ns presenta els grecs com: mandrosos, endarrerits, corruptes, inferiors. Aquesta és l'Europa del poder classista i racista, la que avui s'ha imposat, i que faria somriure a Hitler. Perquè en el fons, darrera les parafernalies ideològiques, siguin feixistes, liberals, religioses etc.. Només s'amaguen els privilegis d'uns pocs que volen sotmetre a la majoria, i si ningú no els atura, poden fer arribar aquesta submissió extrems vergonyosos, i criminals.


El poble grec és un poble molt polititzat, contràriament a d'altres països o estats europeus. Tot i així, la pressió ha estat tanta que hom té dubtes de si la por s'imposarà a la justícia. Avui Syriza representa la democràcia, la justicia, els valors d'igualtat de l'esquerra europea. Nova Democràcia, davant la pressió de la realitat, ha hagut de variar el seu discurs, ocultant el fet que representa la mísera continuïtat, i el final de la democràcia. Nova Democràcia, per enganyar els votants es presenta sobre el supòsit d'una nova era que començarà amb ells, la mentida de que re-negociaran amb la UE les condicions econòmiques imposades pel capital financer, i els seus representants polítics: els buròcrates de la Unió Europea. Però els conservadors, avalats pel terror mediàtic,  suposen el desmantellament  absolut de tot el que sigui social a Grècia. En definitiva, el desmantellament de la democràcia.  Perquè el que s'està jugant a Europa és això, el desmantellament de la democràcia. La política dominant és crear una Europa de ciutadans de primera, que viatgen en primera, i que decideixen els més mínims detalls de la vida de la resta. I uns ciutadans de segona, tercera, quarta, amb drets minvats, que són a mercè de servir els capricis dels privilegiats, i de les seves polítiques.


Durant aquests últims temps, sota les polítiques d'ajusts, els grecs han perdut el 50 per cent del seu poder adquisitiu. Milers de funcionaris han perdut la seva feina, l'ensenyament públic està en procés de degradació, la sanitat pública també. Les pensions s'han convertit en propines pel cafè; els ajuts, i subsidis socials, han desaparegut, o són simbòlics. Les empreses públiques han estat polvoritzades o subhastades, el preus s'han enfilat per les boires. Els molts immigrants que hi ha, sobretot dels països de l'est d'Europa o d'Afganistan, i Paquistan, viuen en condicions terrorífiques, al carrer o en edificis en ruïnes.


Vist tot això, i altres coses que podríem enumerar, no crec que es pugui espantar el poble grec amb un futur pitjor, quan el present ja és un malson.
I per finalitzar, centrem-nos en aquest missatge tan repetit, sobretot per la dreta espanyola, i catalana, de que Grècia no és Espanya. I tant que no, ho he repetit mil vegades a molts que em miren incrèduls. La situació d'Espanya és molt pitjor, el deute és infinitament més gran, l'atur és superior, la despolitització, i control de la població és gairebé total a Espanya. Els que s'acontentin mirant els grecs com si fos una tragèdia aliena, que els dona una mena de plaer interior en saber-se salvats, o més sortosos que els ciutadans d'aquell país. Tots aquests que comencin a pensar-s'ho. Tenim masses exemples de l'estupidesa espanyola de creure's immunes, Però quan les desgràcies han arribat aquí, ho han fet amb retard, molt més cruentes, s'han quedat per molts més temps.


link del bloc de Pedro Olalla:


http://blogs.lne.es/pedro-olalla/