dissabte, 13 de gener del 2007

Boom inmobiliari Espanyol.

Una de les bases del creixement econòmic de l´estat Espanyol, el principal, és la contrucció. L´economia de mercat acostuma a tenir una mena de motors que per la qüantitat de capital que mouen arrosseguen tot el sistema. L´estat Espanyol no ha estat mai una potència industrial, ni posteriorment tecnològica. Aquests sectors, la industria, la tecnologia, acostumen a atreure els capitals internacionals i generen un situació de boom econòmic. Al ser l´economia Espanyola, un cop abandonada l´agricultura, una economia centrada en el turisme, la construcció ha encaixat perfectament com a generador i atractor de capitals. Tanmateix, amb l´adopció de l´Euro, les fronteres s´han diluït encara més, a més de ser una moneda forta de canvi internacional. Tot això ha atret, fugint dels seus països empobrits, nova mà d´obra estrangera que veu atractiva la nova moneda i la bona situació de l´economia. Però, qui hagi llegit una mica sobre economia sap que el sistema capitalista funciona per cicles, uns d´expansió i altres de recessió. Això ha estat clarament definit per Karl Marx en estudiar la història de la humanitat basant-se en els sistemes econòmics, trobant que tots estan subjectes a periodes de crisi que ell pensava que també finirien el sistema capitalista.
Així doncs, tornant a l´economia espanyola, veiem que hem estat travessant un periode expansiu de l´economia com mai abans s´havia viscut, arrossegat principalment per aquest BOOM inmobiliari. Però aquest BOOM sembla que arriba al seu final, i ens deixa un territori depredat en extrem i la conseqüent crisi ecològica, entre d´altres problemes.
Durant tots aquest anys de forta demanda de vivenda, els preus s´han disparat d´una manera abusiva com a cap lloc del món. A la passada dècada els preus van pujar un 180 per cent emportant-se una bona part del consum dels ciutadans, si ho comparem amb França, allà els preus de la vivenda a la passada dècada van pujar un 128 per cent, tot i que França té 17 milions d´habitants més i una economia molt més forta. Segons publicà The Wall Street Journal, s´han estat contruït 800.000 vivendes noves per any a Espanya, i el ritme és insostenible doncs el mercat no pot absorvir tanta oferta,el percentatge de propietaris a l´estat és del 85 percent, a més, diu el diari econòmic, que la majoria de les hipoteques son variables, per tant, facilment influènciables per l´inevitable pujada dels tipus d´interès que l´economia internacional ha començat a realitzar.
En resum, si ara comença un periode recessió per l´economia espanyola poc haurà abançat en el context internacional, doncs els totxos no son competitius a escala internacional, és a dir l´haver construït vivendes no ha canviat la economia a l´hora de sortir als mercats internacionals a vendre productes propis. Son les conseqüències d´una economia altament dependent.

dijous, 4 de gener del 2007

Llengua i sentiment nacional.

El nostre país Catalunya té una llegua pròpia nascuda fa més de mil anys dialècte del Llatí, com les altres llegües romàniques. Els Catalans, en general, sempre hem tigut cura de la nostra llengua llegada de generació en generació fins l´actualitat, la supervivència de la llegua ha passat per moltes situacions difícils: exclusió del llenguatge oficial i culte, persecució per dictadures, pressió per el desplaçament de població de llegua diferent al nostre territori, ocupació per forces forànies de parla diferent, i d´altres casos que segurament tots coneixeu i que podrien afegir-se. És doncs que en conservar la nostra llegua els catalans l´hem pres com a element diferenciador i bastidor del caracter nacional i/o independentista.
Els qui han volgut i volen assimilar-nos també han combatut i combaten la nostra llengua, car la seva lògica és que si deixem de parlar català deixarem d´existir. I aquí és on volia arribar. Els qui ens combaten des dins o des de fora s´equivoquen en suposar que si perdessim la nostra llegua perderiem el caràcter nacional. Crec que no seria així, ans el contrari. Si els catalans perdéssim la nostra llengua, optariem per manifestar el nostre sentiment de país d´una altra manera i crec que aquesta aniria obertament en el sentit de constituïr un estat pròpi.
Em que em baso per opinar d´aquesta manera? Doncs en els exemples d´altres països oprimits, com Irlanda, Pais Basc, i molts d´altres, fins i tots podriem incolure l´Amèrica Llatina. Aquest països han perdut o mantenen molt minoritzada la seva llegua nacional, és per això que han cercat altres camins per aconseguir la diferenciació nacional, les seves poblacions han apostat o aposten per constituïr-se en estat independent. L´ideal seria tenir llengua i nació, però pels qui es freguen les mans en aquesta nova ofensiva per anhilar-nos, potser ens estan fent un gran favor quan a presa de consciència per part de la població del país. El més greu seria que les coses derivessin cap a situacions com les dels Balcans, on presisament gent que parlava la mateixa llengua, per ejemple: Croats, Bosnis, Serbis, refermaven les seves diferencies nacionals amb la manera d´escriure-la o la religió. I tots sabem fins a quin punt de radicalisme van arribar les coses. De moment el nostre pais ha estat molt integrador malgrat la forta repressió que hem patit al llarg dels segles, però si perdéssim aquesta capacitat d´integració i les pressions internes fossin molt ràdicals la cosa podria esclatar. Ho soportaria Espanya? Jo crec que no i saltaria a trossos.