dimarts, 28 de desembre del 2010

Artur Mas es posa el Bozal.

S'acaba de configurar el govern dels "millors", bé tot plegat sembla una broma de mal gust. Aquestes alçades ja coneixem als convergents i unionans, es prepara un llarg període d'asfíxia del país, ja s'estan repartint el somnífers entre la població. El soroll que se sentia amb el tripartit, ara serà només cant d'ocells, els mitjans comprats, afins a les grans corporacions i els bancs, afinen la simfonia. La paraula clau serà: tot va com la seda. Però no la Seda que hi ha junt l'aeroport del Prat, parlant d'aeroport, em sembla que començaré a preparar les maletes per no morir-me d'estupidesa en un país que com tots acaba votant i donant el poder als mes corruptes.
Tampoc es bo enfrontar-se a la militància convergent, els estalinistes no els arriben a l'alçada de la sabata en sectarisme. Aquests, regionalistes com son, s'apropien de la nació com si fos seva i distribuiran de nou carnets de puresa segons els convingui als seus interessos polítics i econòmics.
La prova del seu sectarisme és que son un partit sense dissensions, tots van a una. Això de fer confondre els interessos de la pàtria amb els particulars d'algú, funciona a la perfecció. Sempre ha funcionat al llarg de la història, si no mireu les guerres mundials per exemple.
L'Artur va jurar el càrrec prometent fidelitat a una constitució que s'ha convertit en aparell de tortura, no és que a les comissaries et colpegin amb el llibre "articulos de la Constitución Española" en el interrogatoris, és que la Constitución és el tallafocs més important per escanyar les ànsies de llibertat, de justícia i de democràcia. Veureu que bé ens portarem a partir d'ara amb Espanya, la resta diran alguns, ni boicots, ni insults, ni cap mal rotllo. Podreu anar a Madrid com qualsevol espanyol més, tranquils.
Va jurar l'Artur fidelitat al rei, deixem-ho aquí, sense comentaris. I finalment va fer una afegit, innecessari per les formes legals, un detall sense importància. Fidelitat al poble de Catalunya.. Però de quin poble de Catalunya parla? El que ja ha renunciat a la autodeterminació?, el que renunciarà a l'immersió lingüística ? el que acatarà les ordres del tribunal constitucional? el que farà el ridícul demanant el concert econòmic? el que....
Potser de tant en tant ens faran sortir al carrer a fer el ridícul per demostrar quan emprenyats estem amb Madrid, ja s'ho faran amb mi que no hi comptin, de manipuladors ja n'estic fins allà on no sona.
L'Artur per acabar de burlar-se de tots plegats s'ha posat el Bozal, vull dir a nomenat consellera de justícia a Pilar Fernandez Bozal, advocada de l'estat i responsable de dur a terme la demanda de prohibició de l'estat espanyol contra la consulta sobre la independència a Arenys de Munt. Tota una declaració d'intencions del nou president de la Generalitat, s'han acabat les consultes independentistes diu als catalans, ens portarem bé diu als espanyols. Encara hi ha qui justifica l'acció de la Bozal dient que no tenia més remei que fer el que va fer essent advocada de l'estat. No sé perquè això em recorda a la "ley de obediencia debida" dels militars d'Argentina, o al jo només era un soldat que rebia ordres en un camp d'extermini.

dimecres, 22 de desembre del 2010

Felicitació de Nadal.

Des del Tribunal Suprem ens acaben d'enviar la felicitació de Nadal i el bon desig per l'any vinent 2011 i potser per a tota la dècada. La sentència del Tribunal Constitucional respecte alguns articles del nou estatut, declarant-los inconstitucionals, comença a donar els seus fruïts. La demanda d'una desena de pares, si arriba, contra la llei d'immersió lingüística, es converteix en una de les primeres aplicacions pràctiques contra un model de política lingüística que havia començat a caminar fa 30 anys. A partir d'ara això pot ser can seixanta, però més val no parlar del futur.
Aquesta tarda escoltava la compareixença de Oriol P F, portaveu de Convergència i Unió a la cambra catalana, amb una actitud de perdonavides, fatxenda, bromista i prepotent com qui se sap fill de l'emperador que va governar més de dues dècades aquest país. No sé si es trobava sota els efectes d'un llarg vermut de Nadal, o no, ho semblava. Però del que no tinc cap dubte és que o no te la més remota idea de lleis, i del significat d'aquesta sentència, o és que com sempre fa el seu partit, volia tirar pilotes fora.
No se si aquesta colla ja ha començat donar classes exercicis de genuflexió, o si han començat a repartir genolleres per tot el país, però a partir d'ara assistirem a autèntics fenomens de prestigiditació, per fer creure que tots aconseguim molt quan van a Madrid a piular i tornen amb les sobres rosegades del menjar que els poders polítics espanyols els llencen amb: "eso para los perros catalanes".
Realment la situació de Catalunya i els catalans és esperpèntica, ridícula, mentre des de l'Estat Espanyol s'esforcen en donar-nos arguments per a la independència, aquests polítics, petits liliputiencs, acaben convencent al país per que s'esforci en seguir les lleis del Rei i d'Espanya, i perquè ens convertim tots en bons ciutadans espanyols.
Desenganyem-nos ja, aquests partits es deuen més als interessos de determinats sectors econòmics que procuren pels seus negocis i a la seva militància burocratitzada que viu dels imposts que tots plegats paguem. Mireu si no, Convergència i Unió acaba de declarar que el seu soci preferencial quan calgui pactar per superar la falta de majoria absoluta, serà el PSC-PSOE. Davant la desfeta que es preveu a les eleccions municipals per part dels socialistes, ja tenen qui els pararà el cop i els salvarà els mobles. En alguns pobles ja fa temps que funcionen sense impediments ni contradiccions els pactes Ciu-Psc. Tot sigui perquè res canvií, i per que ningú vulgui ocupar el seu espai monopolitzat, seria perillós que algú vulgues qüestionar les coses o avançar cap a una democràcia real. Per aguantar un sistema com aquest, millor serien eleccions com les de Nord-Amèrica, almenys no hauriem d'aguantar tanta burocràcia partidària i la marginació dels qui no son del seu negoci. Afegit a que el nivell dels qui es dediquen a la política és lamentable, segur que s'hi dediquen perquè no els volen en lloc més.

diumenge, 5 de desembre del 2010

Què hi ha darrera la vaga de controladors aeris ?

El conflicte dels controladors aeris espanyols no és nou, com tampoc és el primer conflicte que afecta als treballadors dels aeroports. Tampoc és la primera vegada que les reivindicacions acaben en caos, ja va passar fa un parell d'anys a El Prat, quan els treballadors de terra de la companyia Iberia van ocupar les pistes interrompent el tràfic aeri. Els conflictes als aeroports no son exclusius d'Espanya, aquests mateix any els controladors francesos, per no anar més lluny, s'han declarat en vaga varies vegades.
Quan un conflicte afecta un sector tan estratègic com el transport aeri, les conseqüències es fan molt paleses, passant a les primeres planes dels diaris i marcant la dinàmica dels polítics, al cap i la fi, viatgem tots, rics i pobres. Si fos un conflicte que només afectes a les classes populars potser no hi posarien tant d'interès.
Però anem a l'arrel del conflicte dels controladors espanyols que han aprofitat un dels moments de més trànsit de passatgers per declarar la vaga, és evident que volien causar el major dany possible per intentar que les seves reivindicacions fossin escoltades. Una vaga es fa per interrompre el normal funcionament d'una empresa, no pas per que tingui la menor transcendència.
Bé, el que no diuen els mitjans de comunicació de l'estat espanyol és que als controladors el govern els ha rebaixat al sou de 343.000 euros a 197.000 euros, una rebaixada del 40 per cent, a més els han apujat les hores de treball de 1.200 anuals a 1.670 anuals. Per trobar aquestes dades he hagut d'anar a la pàgina de la BBC internacional. Evidentment per molts de nosaltres tot i la rebaixa son molts diners, però estic segur que qualsevol de nosaltres no es quedaria amb el braços creuats si de cop i volta li rebaixessin el sou un 40 per cent i el fessin treballar 270 hores més a l'any.
Però què hi ha darrera d'aquesta mesura que tenint en compte els sous mitjans espanyols? 700 euros al mes i menys cobra molta gent
Darrera de tot això hi ha la privatització d'AENA, que per si no ho sabeu, és la companyia pública que gestiona els aeroports espanyols. El govern socialista vol vendre aquesta empresa i abans ha de liquidar unes quantes qüestions, una és que qui la compri ha de tenir la tranquil·litat i la seguretat que guanyarà forces diners i que no tindrà conflictes amb els treballadors. Aquí vull fer una puntualització, he dit govern socialista, però si governessin els populars la política seria la mateixa.
Aquesta vaga que ha aconseguit demonitzar als controladors aeris, Espanya és una país molt propens a enviar a la foguera als qui els de dalt assenyalen com heretges, no en va ja ho deia Luter als seus alumnes ( el de la reforma protestant alemanya). De 12 apòstols i sants que tenim a l'església 15 son a Espanya. Mentre l'alumnat seu trencava a riure, i ell emfatitzava sobre el país dels espanyols, el seu endarreriment i dogmatisme.
Doncs mentre al populatxo espanyol exaltat li agradaria penjar per les pilotes, o per on fos als controladors, el govern socialista tira mà de la Constitución i envia a l'exèrcit i a la Guardia Civil a prendre les torres de control per suspendre els drets constitucionals dels vaguistes que ara passen a ser soldats sense drets de sindicació.
Des de l'època de Ronald Reagan que no passava això al mon occidental, si, va ser als anys 80 quan aquest nefast actor i pitjor president va acabar amb la vaga de controladors nord-americans i els va despatxar a tots, alguns fins i tot van anar a la presó. Reagan van enviar a l'exèrcit a prendre les torres de control.
Qui era Reagan? Un president seguidor de les doctrines liberals de l'escola de Chicago, privatització total, el mercat s'auto-regula, l'estat ha de quedar al mínim. Son els mateixos d'ara que quan els bancs se'ls enfonsen corren a demanar l'ajut de l'estat, ajut que acabem pagant tots i ells continuen essent rics. Mireu que va passar a Xile, amb Pinochet i la seva política dels Chicago-boys, la mateixa de Reagan i Tatcher. L'any 1982 tots els bancs xilens van fer fallida, l'estat pinochetista va haver de salvar-los, la crisi va ser brutal, a alguns advocats els pagaven els serveis amb sacs de patates, conills, gallines, porcs, el diner no valia res.
M'he anat una mica lluny, però és que arribem al mateix punt, la política que esta aplicant el govern socialista espanyol, el popular també ho faria, és la privatització, el retall de tots els serveis públics, el retall dels sous públics i dels funcionaris. Aquesta és la política que marca Europa, tot perquè en un moment de crisi, on el capital ja no guanya, s'obrin noves oportunitats perquè alguns s'omplin les butxaques. Aquesta política per la majoria de la població serà pa per avui i gana per demà. Crec que hauriem d'ésser una mica més crítics tots plegats i no empassar-nos el que la majoria dels mitjans ens volen fer creure.
És un mal precedent militaritzar sectors de la societat, si s'ha fet una vegada ja no hi ha impediment moral per fer-ho les vegades que calgui. Ara envien soldats i guàrdies civils a les torres i posen als controladors a formar, toc de diana i de retreta, demà potser els enviaran a dins d'una fàbrica, unes oficines, a la universitat, al País Basc, o al palau de la Generalitat. Mireu, a la història, el feixisme sempre comença reprimint un col·lectiu amb l'aplaudiment o indiferència de la majoria de la població, i al final tothom acaba marcant el pas militar.