dimarts, 5 de juny del 2012

El dogmatisme democràtic, un absolutisme monstruós..



Democràcia i educació.


Només l'educació farà els homes lliures
                                      Jean Jacques Rosseau.

És evident que a Espanya, els servidors del poder oligàrquic s'han esforçat amb èxit en seguir el camí contrari. La pauta la va marcar la dictadura franquista, els seus deixebles "demòcrates" l'han seguit. L'objectiu era embrutir a la població, per crear un consciència favorable al poder i els seus negocis, no cal  dir que ha estat un èxit, fins i tot els deu sorprendre de tant bé que els ha sortit. Forma part d'això, educar en la premissa de l'anti-política. Es tracta de barrar el pas a la participació responsable dels ciutadans en la política, i deixar-la en mans d'una minoria empresonada pels interessos del poder, o corrompuda per la llaminadura que representa per molts individus, poc formats o mancats d'escrúpols, abocar-se sobre els diners públics dels contribuents (tots nosaltres): el ramat desconcertat anomenat per Noam Chomsky


"La política és l'ombra que projecten sobre la societat els grans negocis." 
                                                                                                               John Dewey
                                                                                     
"El poder resideix avui en el control dels mitjans de producció, distribució, publicitat, transport i comunicació. Qui els controlen governen la vida del país"
Això ho va escriure Dewey l'any 1920, algú s'atreviria a dir que gairebé un segle després les coses ha canviat..?


Noam Chomsky diu a  LA (DES)EDUCACIÓN:  Encara que sense perdre les formes democràtiques. El poder real, els origens de la coerció, i del control són (citant Dewey): els negocis que persegueixen el benefici privat mitjançant el control de la banca, de l'agricultura, i de la indústria, reforçada per el domini de la premsa, dels agents publicitaris, i de la resta de publicitat, i propaganda. Chomsky conclou: fins que aquest sistema no sigui desballestat, no podrà parlar-se de veritable democràcia, i llibertat.
Dewey referint-se a una educació democràtica diu: la producció de ser humans lliures, podria ser un mecanisme útil per a soscavar aquest absolutisme monstruós.

Diu Chomsky en clara referència a l'aparença democràtica: L'atenuació de l'ombra no transformarà la seva substància.

Pel que fa a l'educació Chomsky cita a Bertrand Russell: l'objectiu de l'educació és aconseguir que es prengui consciència del valor de la realitat aliena a la dominació. Això potser costa d'entendre, però amb el que segueix s'acaba de perfilar: Crear ciutadans savis en una societat lliure, i estimular una combinació de ciutadania, de llibertat, i de creativitat individual. Això sona excessivament utòpic, perquè tal com veiem el nostre voltat; hi ha un esforç global per part del poder, que inclou educació, mitjans, propaganda, consum, política, religió, amenaça, repressió, étc.. Amb l'objectiu fer descarrilar la creació d'una ciutadania lliure, i responsable, educada, i culta.
Segons la idea de Russell de concepció humanística de l'educació, Chomky afirma: De la mateixa manera que un jardiner mira un arbre de pocs anys, això és, com una cosa que posseeix una determinada naturalesa intrínseca, que el farà desenvolupar-se fins adquirir una forma admirable, sempre que se li donin el sol, l'aire, i la llum adequades. Així hauriem de veure els nens, i educar els nens.
Segons Chomsky, si es portessin a la pràctica aquestes idees podrien crear ser humans lliures, que tindrien com a valors no l'acaparament, i la dominació, sinó l'associació lliure en termes d'igualtat, de distribució equitativa, de cooperació, de participació igualitària en la realització d'uns objectius comuns, determinats democràticament.
Molts d'aquests valors no són nous, ans el contrari, els trobem ja en l'enciclopedisme del segle XVIII. El problema no és que siguin caducats, el problema és que són encara fites que no s'han arribat a posar en pràctica, o no s'han consolidat a nivell general.
Aquests últims anys, pel que fa a l'educació dels infants, més que incentivar-los a créixer afavorint la seva naturalesa intrínseca, com si fossin un arbre. Se'ls ha (des)educat a base de consumisme. Donant-los tots tipus d'objectes, i de joguines que en cada moment demanessin, o la propaganda consumista aconseguís imposar davant l'embrutiment d'uns pares, i educadors sense formació, ni pautes culturals. Uns pares o educadors sense capacitat o ganes d'establir un llenguatge favorable al desenvolupament creatiu dels infants.
Realment el que em aconseguit amb els nens i nenes, no és que creixin com un arbre, sinó com unes bardisses en un camp de les feristeles (alimañas) del consum, i del negoci.

Des de fa anys el neo-liberalisme o el liberalisme, o la ideologia dominant, com vulgueu, ens ha mentalitzat, i ara ho fa més que mai, que s'havia d'avançar cap un món on la iniciativa privada fos l'únic àrbitre de la economia. Amb l'ensorrament del "socialisme real" s'ha agreujat l'atac contra tot el que sigui públic, social. Contra tot el que no estigui controlat per interessos privats. S'ha venut l'imatge d'ineficiència, i malbaratament. Avui continuem amb aquesta línia accentuada per la fallida del sistema, la crisi actual. Però mai es critica quan l'estat corre a salvar els interessos dels grans capitals. Per tant, el poder econòmic, que sempre juga a l'hipocresia intrínseca del capitalisme, i de les religions. Defensa l'estat només quan serveix els interessos del gran capital, però quan l'estat fa una política social, i re-distributiva, aquests interessos ens diuen que això és malbaratar els diners públics.

Aquests darrers anys han aparegut nous elements per afavorir el control, i terroritzar la població: es tracta d'internet, i dels exèrcits privats. Un fa referència a l'educació, i l'altre al negoci de la guerra sense escrúpols.
Internet té elements favorables, com tothom sap, però imposa un pensament no lineal, en aquest aspecte és un perill. Car el cervell s'acostuma a funcionar de manera descontrolada a mercè d'un impressionisme temporal. Apareix el problema de la falta de concentració lineal. Si abans costava llegir un llibre sencer, ara sens fa molt més difícil. Això crea una nova barrera, els qui tinguin capacitat lineal progressaran, els qui la perdin s'estancaran, i fracassaran, o seran servents dels primers. Tot plegat té una fàcil explicació: Per ser advocat, metge, dirigent, etc.. etc.. Cal una mentalitat lineal, sinó és impossible un aprenentatge que pugui donar fruïts. Imagineu-vos un metge que es quedés mitges, i canvies d'una malaltia a una altra, sense arribar al final, i guarir el malalt. És del tot impossible. Cal una mentalitat lineal. Molta gent entra a internet, i es perd, al final ja no sap per on havia començat, ni que anava a buscar. Així s'acaba tenint un aprenentatge superficial, però mai es pot desenvolupar una cos teòric lineal ben fonamentat. Sens dubte això esta canviat les pautes de la societat, i de les relacions personals. És la cara contrària a l'educació que fa persones lliures, ans el contrari, crea persones febles, i mal·leables. Sempre a disposició dels vents dominants, de les pressions de la informació, i de la propaganda controlada pel poder.

Després de l'onze de setembre del 2001 em assistit, sota el patrocini del govern Bushista, a la creació d'exèrcits privats públics, i secrets. Si abans les guerres ja eren unes carnisseries descontrolades, amb exèrcits estatals. Ara desconeixem totalment la realitat d'uns grans exèrcits privats que es fan, i desfan, contractats per empreses de seguretat, que són holdings d'interessos econòmics diversos. El més granat del crim internacional, des de para-militars colombians, ex-militars d'arreu, sàdics de les guerres dels Balcans i el Caucàs, morralla radical del món musulmà, i un llarg etcètera. Són contractats per tirar endavant tot tipus d'accions contra governs legals, o a favor de governs titelles, i autoritaris. Ningú no sap que fan, ni tenen un comportament jerarquitzat com un exèrcit regular, o una guerrilla dissident. Al crit acudeixen a salvar o afavorir interessos multinacionals, relacionats amb matèries primeres o interessos ideològics dominants. Sens dubte aquesta és una nova gran ombra que recorre el món, i que ens posa a tots en perill.