La Unió Europea s'ha convertit en un planeta terra a petita escala, si bé en el període on l'economia no tenia grans problemes aparents, aquesta situació no es notava. Ara, que des de fa uns anys hem caigut en una profunda recessió econòmica, aquesta diferència entre països desenvolupats, i països subdesenvolupats, s'esta posant de manifest amb tota la seva cruesa.
Apareix l'eterna dicotomia Nord-desenvolupat, Sud-endarrerit. En realitat aquesta dicotomia dins la UE, sempre ha existit, el que passa és que mentre no hi havia crisi, el sud entrava dins l'espiral de desenvolupament del nord. El nord invertia en el sud per desenvolupar el mercat immobiliari. El sud era el lloc on el nord havia de venir a descarregar les seves passions, i onirismes. El sud era on els jubilats podien gaudir d'una eterna primavera. El sud era el mercat per drogar-se, per la prostitució, per la disbauxa. El sud era el complement per les empreses del nord, el que s'anomenen empreses auxiliars.
L'anomenada Espanya, no sols va transformar-se econòmicament gràcies aquest ràpid desenvolupament via talonari, on molts van caure en la síndrome del nou ric. El crèdit, "el pelotazo" de la construcció, l'expansió del negoci de l'oci, i de l'hostaleria (no he vist mai un país que tingui ni la meitat de bars i restaurants que hi ha aquí). L'arribada de la immigració també va suposar un corriment social, ara hi havien uns nous vinguts que no sols llogaven vivendes, i consumien, sinó que feien les feines per quatre rals. Era fàcil treure profit d'aquesta nova força de treball disposada a fer el que calgués per guanyar diners, per això desembarcaven: amb el somni de guanyar molts euros.
Però havia d'arribar el moment en que la màquina especulativa, el consumisme, el constant augment dels preus, el fàcil accés al crèdit, i les hipoteques; tot el que rutllava de manera infernal, com una locomotora sense frens, perdés força, s'aturés, o fins i tot, descarrilés.
Ha passat, i el discurs que se sent és el dictat monologant dels països del nord, que diuen que el sud és malgastador, corrupte, mandrós, inconscient, viciós, inferior.. Si senyors, hem arribat a un punt que el discurs dominant dins la UE és un discurs racista, xenòfob, obertament feixista. I sembla que molts no s'en adonen, i com sempre comencen a donar-se cops de pit, amb la lletania del "mea culpa".
Què té el sud que sempre es l'ase dels cops ?
El sud té una economia necessàriament més agrària, marcada per una climatologia més tòrrida que incita la gent a la relació exterior. Però el sud també té uns lastres que venen d'unes polítiques sempre dependents dels grans imperis del nord. El sud ha passat per dictadures interminables, i per monarquies corruptes, subvencionades pel nord. Que consti que parlo del sud d'Europa, no del sud del món, que també podria entrar en aquests paràmetres.
Avui sentim Finlandia, un país que fa poc no era res, fins i tot va ser part de l'Unió Soviètica. El govern Finés, com ho diuen els alemanys, o els luxemburguesos, o d'altres alumnes avantatjats de la UE. Diu que no vol donar més diners al sud malgastador, que fins i tot seria una possibilitat acabar amb l'euro perquè aquesta moneda imposa masses obligacions amb el sud "mandrós".
I què passa doncs?
Resulta que al nord l'interessa comprar el sud a preu de saldo, i així serà. Compraran el sud a preu de saldo. Ara que ja han fet els capitals amb les finances, els préstecs, les promocions immobiliàries. Comprant els polítics del sud perquè facin les dispeses més absurdes possibles, sempre que signifiquin endeutament, i malbaratament (d'això s'en diu corrupció) El partits espanyols, amb la dreta al davant, han estat transmissors de la cultura de l'especulació, i de la corrupció. Els mitjans de comunicació han fet també la seva gran labor: conscienciar la població sobre el model únic de depredació, i "desarrollimo". La cultura de la superficialitat, la negació de la consciència, i el passat. El diner ràpid, i la vida sempre és una festa.
La societat espanyola ha parit un engendre cultural, que nega l'esperit crític tradicional en els països del sud. Almenys durant uns anys es va silenciar aquest esperit crític, ara es combat amb l'extensió de la consciència d'auto-culpabilitat.
El nord després de comprar el sud a preu de saldo, un sud endeutat pels diners que s'han demanat prestats. Quan ja no tingui res més a esprémer aquí baix; posarà al descobert uns països del sud sotmesos al treball per quatre xavos, que hauran de pagar, no sols els deutes, sinó que es veuran obligats a tornar comprar de nou al nord, i als grans capitals del sud, tot el ara estan comprant, i compraran aquests a preu de saldo. Aquestes compres barates del nord, comprades al sud, ja s'hauran multiplicat per mil en el preu de venda.
Només es qüestió de que els qui governen les finances de la UE, decideixen que és l'hora de posar en marxa la fàbrica dels bitllets. Així, els préstecs, i l'endeutament podran tornar a començar el seu cicle.. Ara no pot funcionar perquè la gent no pot pagar el que ja va demanar abans.
El nord fa els deures, és aplicat, compleix amb els objectius del dèficit: si, és veritat, però ho fa a costa del sud. D'això s'en diu explotació.
