Suposo que aquest titular us estranyarà. No tenia pensat escriure res aquí en uns dies, però el bombardeig mediàtic, i la maniobra que acabo de veure, m'impedeixen restar en silenci.
En l'anterior article posava en evidència aquesta estranya aposta dels sindicats en favor de la pròrroga de 6 mesos d'una paga de 400 euros, que només es pot cobrar una vegada. No entenia que els sindicats posessin aquest tema per davant; aquest nyap o "chapuza" que no soluciona la vida de mils de famílies que no tenen cap ajut, ni prestació. Era evident que tant CCOO i UGT, tractaven de justificar-se davant la impotència o la renúncia pactada, a enfrontar-se amb els grans problemes que s'estan presentant amb la crisi, i amb l'enfocament que hi donen els governs conservadors de l'Europa de les finances, i dels gran capitals. Castigar la classe mitjana, la classe treballadora i, rematar als pobres, afavorir els rics, i els especuladors.
Però vet aquí que el govern espanyol surt a salvar el sistema, amb el rei al davant, amb els sindicats, i el partit PSOE, que són les potes que aguanten tot plegat. Es prorroga el plan PREPARA, i tots ho venen com un triomf al que han contribuït. Es tracta d'apagar focs, es tracta de mantenir la cultura del subsidi, que no és més que un sinònim de la caritat. Ha estat una maniobra perfecta, desviant l'atenció, i utilitzant l'extintor davant els greus problemes que es presentaran a partir de setembre, que sens dubte sobrepassaran de sobres aquest sindicats comprats, i venuts, i aquest partit socialista a l'ordre de Berlín.
L'altre dia, un vell militant comunista em deia que la cosa estava magra, que els sindicats estaven plens d'individus del PP, que s'havien fet amb el control de les directives. No és estrany pensar-ho; els sindicats viuen dels diners de l'estat. Aquest vell militant comunista, mai l'havia tingut per un radical, per això em va sobtar que ho tingués tan clar, i les seves paraules donaven crèdit a una realitat que molts pensem respecte aquestes estructures burocràtiques, que són un braç més de l'estructura de l'estat des de fa anys.
El teatre que s'han muntat aquests dies entre tots plegats, a costa de la ignorància de la població, i del plan PREPARA. Tot plegat, amb el bombardeig dels mitjans, que no són més que els fabuladors d'una realitat fictícia fabricada per ocultar una realitat molt més tràgica, i pudent. El teatre redimeix alguns, els dona un triomf quan no ja no en tindran cap més en perspectiva, salva la cara d'altres. I sobretot, pretén ofegar qualsevol tipus de protesta, i de mobilització que en el futur proper pugi sortir espontània o escapant-se'l de les mans.
Falta veure si en tindran prou, però si cal s'esforçaran perquè tots anem en pau, i sense masses escarafalls, cap l'escorxador que ens tenen preparat.
