Aquesta setmana el programa de xoc que va presentar el primer ministre portuguès José Sòcrates va ser rebutjat pel parlament del país ibèric. La conseqüència immediata ha estat la caiguda del govern portuguès i la convocatòria d'eleccions anticipades. A diferència d'Espanya, Portugal ha dit no a l'aprovació de mesures contra la població, especialment contra les classes populars que des dels centres del poder europeu imposen als governs dels estats. Difícilment Europa podrà imposar un programa de rescat immediatament sense violentar l'existència de la nació Portuguesa. El mateix Sòcrates ha dit que s'oposa a aquest rescat en la reunió de caps d'estat europeus celebrada aquest divendres.
L'obsessió dels centres de poder europeus és l'Euro, salvaguardar l'estabilitat de la moneda encara que això arrossegui a la misèria, l'atur, o el desemparament a milions ciutadans, sobretot dels països menys industrialitzats i menys exportadors.
Països com Portugal, Espanya, Grècia o Irlanda tenien abans de l'euro una moneda menys rígida o menys forta que el Marc alemany, el Franc francès o la Lliura Esterlina. Les seves economies no tant financeres ni exportadores, no necessitaven unes monedes tant rígides. En molts casos, davant d'una crisi, tant l'Escut portuguès, com la Pesseta acudien a la devaluació per sortejar els problemes, era la vàlvula d'escapament o el sistema fre contra l'ensorrament de la economia.
Amb l'euro es va produir una marquització de tota Europa, l'economia Alemanya com a principal motor de la comunitat, va passar a marcar el pas de la moneda comuna. Anglaterra es va mantenir al marge, doncs l'economia d'aquest país, a part de basar-se en el control financer, te lligams més importants amb Estats Units i les antigues colònies asiàtiques i africanes que amb la resta d'Europa.
Així, l'arribada de l'Euro va significar el final de la independència econòmica de la majoria dels estats més febles i l'encorsetament de les seves economies dins una disciplina única.
L'economia portuguesa tradicionalment ha tingut uns forts lligams amb Anglaterra, no és estrany doncs que s'hagin sentit rumors de la seva possible sortida voluntària de l'Euro. Com a país pont amb Àfrica, Àsia i Amèrica, antiga potencia colonial, Portugal podria perfectament prescindir de l'Euro, car la seva és una economia petita. D'aquesta manera tornaria a tenir el control dels ressorts de la seva economia.
D'altra banda, els continus atacs contra el valor del deute públic capitanejats per unes interessades agències de rating d' Estat Units o Anglaterra, demostren que hi ha una premeditada batalla financera i especulativa per mantenir la supremacia de monedes com el dòlar o la lliura que volen continuar tenint el monopoli internacional.
