Ja estan apunt els avions i les bombes per encertar sobre Líbia, les forces de l'OTAN no llençaran pas caramels, i tampoc bombes fètides per espantar als "nous dolents d'aquesta pel·lícula". Ja sabem que mai s'equivoquen, no maten ni nens, ni avis, ni dones, no maten població civil. No serà com a l'Afganistan, ni el Paquistan, ni Irak, però qui ens ho pot assegurar?
Els mitjans de comunicació ja fa dies que preparaven el terreny, avui s'han llevat bel·licistes, fent culte al braç armat, amb fotos d'avions i míssils, amb estadístiques de potencial militar. Unes portades com les que podien tenir els diaris de la Itàlia de Mussolini o l'Alemanya de Hitler els primers dies de la guerra mundial. Però, és que hi ha molta diferencia entre la societat actual i la dels règims feixistes de fa setanta anys?
Ara en diuen democràcies liberals, els brètols van a votar cada quatre anys i escullen uns governs que fan el que els dicten els grans interessos econòmics o financers. Ets un exagerat em diran alguns, ara vivim molt bé. I que us penseu que a l'Alemanya Nazi o la Itàlia de Mussolini no hi havia molta gent que vivia bé a costa d'explotar altres països o races? Mireu la història.
El cert és que des de fa 30 anys estem en mans dels "mal-minoristes". S'ha imposat la cultura i la política sense ideologia, les noves generacions, fins i tot dins els grups contestataris, tenen una manca total d'ideologia, la única aspiració és allò tan publicitari de ser feliç, o sigui viure bé. No hi ha masses diferencies entre els jueus que mansament anaven sense revoltar-se cap el crematori i els actuals mal-minoristes. Per sort la èpica encara va dignificar els jueus amb l'aixecament armat del gueto de Varsòvia, sense actes d'heroïcitat com aquells avui la historia dels jueus seria similar a la dels xais que van a l'escorxador.
Però avui és pitjor, els mal-minoristes son anti-herois, la seva èpica de la insurrecció és inexistent, l'únic camí "correcte" és el camí de la felicitat, encara que sigui a costa de la sang i l'explotació dels altres pobles, o de la negació de tot pensament polític, ideològic, és el camí de l'extermini de les utopies socials, que també arrossega l'extermini de les utopies individuals. Ja s'esta generalitzant arreu l'extermini de la igualtat de drets o la cultura anti-explotadors.
Hi ha poca memòria, la segona guerra d'Iraq va començar així, amb l'exclusió aèria. Fa un parell d'anys a Managua vaig conèixer un iraquià, un noi que li va tocar el servei militar a l'exèrcit de Sadam, ell tenia el destí de control de radar. M'explicava que quan veien aparèixer a la pantalla el senyal d'un avió nord-americà, sortien corrents del radar, doncs el més probable és que els caigués una bomba a sobre, car els avions i míssils Ianquis detectaven el radar i dirigien l'atac cap allà.
Com que els mitjans de comunicació ens aplanen el cervell cada dia, se'ns fa difícil recordar que tot això que passa i passarà, ja va passar abans.
Avui es podia llegir una cosa tan ridícula a la premsa com: "un libi de Bengasi afirma que les tropes de Gaddafi continuen bombardejant aquesta població". Tot sigui per justificar que no hi ha cap alto el foc, car hem de bombardejar per pebrots. Tot plegat és tan ridícul com dir: "m'ha dit no se qui que no se què".
La maquinaria ja esta en marxa, això no ho atura ni Déu, fins i tot va en Zapatero i diu: Ei, jo també vull tirar les meves bombes!
Aquestes son les bombes de la democràcia, no ho oblideu, maten però a plaer, porten la raó en el detonador. Tot plegat una mentida, aquí només es juga el control del petroli, perquè sigui més barat, però no per nosaltres. Que sigui més barat per les multinacionals, grans petrolieres, després elles ja podran especular amb els preus com han fet aquests darrers dies, importa tenir un major marge de beneficis. Cal acabar amb empreses competidores nacionals de Líbia, tot i que els calers d'aquestes vagin a parar a una minoria gaddafiana. En el mon actual no hi ha espai per les empreses nacionalitzades o estatalitzades. Fora barreres, el nacionalisme pel poble, perquè s'ho cregui, com una ideologia per ocultar la realitat que és la lliure circulació de capitals i mercaderies.
Les banderes que s'aixecaven aquests dies de revolta a Líbia eren les de la monarquia corrupta anterior, les d'un rei ridícul que van posar els europeus perquè servis els seus interessos, com el que hi ha al Marroc. Tot plegat sona a conxorxa d'un grup de clans de l'est de Líbia, recordeu que és un estat basat en el tribalisme, que a canvi de poders i diners es posen d'acord amb els interessos estrangers, siguin d'Europa, Estats Units o les monarquies feudals d'Aràbia, en el fons, amb els capitals i les empreses multinacionals del petroli.
No li doneu més voltes, els dirigents que avui governen els anomenats països democràtics occidentals, com el nostre, només es deuen als grans interessos econòmics. Les Nacions Unides tenen al capdavant un individu que diuen proper a la secta coreana Moon, una secta anti-comunista a la que se la relaciona amb tots els processos dictatorials d'Amèrica, amb dictadors com en Pinochet, Videla, etc.. i guerra bruta com la de El Salvador, Guatemala, i la famosa multinacional del terror del Con sud, anomenada Operació Condor. Ho tenim clar, tot gracies a la sempiterna passivitat dels mal-minoristes.
