Alguns mitjans de comunicació ens sorprenen publicitant un percentatge de creixement econòmic segons la CEE de 0'8 per cent d'Espanya aquest 2011. Un percentatge molt per sota del necessari per crear llocs de treball per sobre de l'índex de destrucció; per què l'atur comenci a baixar s'ha de créixer per sobre del 2 per cent, segons els experts.
Entre tant ja fa temps que s'ha produït una immersió general, cada cop hi ha més gent que treballa sota el nivell de mar, vull dir que es treballa en negre. Tot i això, els índex d'atur real son elevadíssims, i centenars de milers d'aquests aturats no reben cap tipus de prestació o ajut econòmic.
Hi ha l'altre drama, el de milers de persones desnonades pels bancs i caixes de les seves vivendes per no poder pagar les hipoteques i quotes, amb el greuge de que a part de perdre el pis, han de seguir pagant la hipoteca en la diferencia entre el valor real actual de l'habitatge, i el deute acumulat. Cosa que demostra que el govern espanyol no fa lleis a favor dels ciutadans, sinó per defensar els interessos dels grans bancs i grups financers.
Espanya és un país on cada dia s'accentua més la diferència entre la minoria més rica i el cada cop més nombrós grup de ciutadans pobres i exclosos socials. De fet vivim un sistema que recorda el règim Borbònic de la restauració, on la corrupció i l'estructura de castes i classes era la forma política i econòmica institucionalitzada. Liberals i conservadors s'anaven donant el torn en el govern, sense que la majoria de la població veiés cap millora al seu favor.
Espanya és una colònia més, com ho era en aquells anys, quan els interessos d'Anglaterra primaven sobre qualsevol altra cosa. Avui son els interessos d'Alemanya principalment, seguida dels altres països capdavanters de la CEE.
El govern socialista es mostra més preocupat per detenir membres d'organitzacions independentistes basques, que no pas per solucionar els problemes de les classes populars, tot es tracta de distreure al personal, encara que sigui mostrant la poca qualitat de la democràcia espanyola. Es publiciten ajuts de 400 euros, a percebre una sola vegada a la vida, durant sis mesos, com gran polítiques socials de combat contra l'atur i la pobresa. Es veu que amb sis mesos d'aquesta minsa prestació, les families ja podran sortir endavant els propers anys que es presenten ben difícils.
El govern segueix el dictat dels grans centres de poder econòmic i financer, que demanen una absurda contenció pressupostària, que esta generant una alentiment de l'economia, i genera un major nombre d'aturats. A més, s'acceleren les privatitzacions, es desmunta el model social de les caixes, i s'enterra tota possibilitat d'una banca pública, per gran gaudiment dels grups financers i bancs monopòlics. D'aquesta manera resta tancada l'aixeta del crèdit i es perjudica a les petites i mitjanes empreses.
Hom es pregunta quina classe de govern i polítics son els qui ens estan governant, no és estrany doncs, veure com molts partits s'han convertit en caus de lladres, estafadors, i corruptes. L'exemple més sonat és el de Unió Mallorquina que s'acaba de dissoldre. Més que un partit, semblava un vaixell de pirates o un grup de xanxullers, on gairebé tots en successives direccions i aparells han resultat imputats en trames corruptes, desviament de fons, afavoriment d'empreses i obres públiques fantasmes. Molts altres partits haurien de seguir l'exemple i dissoldre's, començant pel PSOE i el PP.
