Sembla que encara que hom no vulgui ha de patir el bombardeig informatiu, una calamarsa interminable on els periodistes es deixen anar. Suposo que els seus "amos" els deuen dir: Bé endavant, el que no heu pogut dir sobre els bombardeigs de l'OTAN sobre la població civil d'Afganistan, el que no podeu dir sobre els avions no tripulats nord-americans que massacren gent a Paquistan, el que no podeu dir sobre les massacres de palestins a Gaza, o la sangria humana interminable d'Irak des de la invasió dels USA, i els seus aliats.. I tantes altres coses que es callen o es passen per alt, no oblideu les massacres de Colòmbia que no em cansaré de repetir com exemple flagrant de la hipocresia dels mitjans de "manipulació" informativa.
La versió que es repeteix és sempre la mateixa: Un govern tirànic, per cert fins ara ben amic, el de Gadaffi, massacra la població mitjançant bombardejos des d'avions sobre manifestants pacífics. Agents mercenaris, per posar-ho més lleig, negres sub-saharians al servei del govern, lluiten contra els rebels, representants de la justícia i la llibertat. No puc evitar sentir cada dia més fàstic pels grans mitjans de comunicació espanyols, catalans, occidentals i la gent que hi treballa.
No perquè defensi a Gadaffi, sino perquè veig que tota la informació va en un mateix sentit, una campanya orquestada amb l'únic objectiu de justificar una intervenció estrangera, que pot arribar a convertir Líbia en un nou focus d'inestabilitat, i violència, que potser ens acabarà esquitxant a tots. Aquí es tracta de controlar el petroli sense que hi hagi mitjancers, o acabar amb la política començada als anys 60 de petroli nacionalitzat. D'això és tracta, no és justícia, ni llibertat, ni democràcia, son senzillament diners. El capital s'ha tornat insuportable, la seva ambició és imparable, guanyar a costa del que sigui. Ja no hi ha espai per reglamentacions o regulacions estatals, no és pot repartir amb ningú.
M'agradaria equivocar-me, però ja fa anys que corro pel mon, ja em vist com van anar les guerres dels Balcans amb el beneplàcit del govern alemany i la ambició del seu capital nacional, ja em vist com va acabar la intervenció "alliberadora i pro-democràtica" d'Irak. Ho hem vist tantes vegades, que ja sabem que quan alguns propaguen als quatre vents la paraula democràcia i llibertat, podem posar-nos a tremolar, perquè darrera s'amaguen brutals interessos depredadors dels mercaders internacionals, als qui no importa deixar un senda plena de sang i cadàvers.
Seria qüestió de començar a veure tots aquests encorbatats especuladors de la riquesa, i els seus socis dels mitjans de comunicació que propaguen les noticies, que no son altra cosa que publicitat, com el que son, uns escorxadors tacats de sang i restes humanes, encara que per fora portin camises blanques i netes.
