Quan fa prop de dues setmanes que van començar a caure les bombes de l'OTAN sobre Líbia, malgrat la manipulació informativa dels mitjans de comunicació, i els silencis premeditats sobre els efectes d'aquests atacs. Em pogut saber el que molts pensàvem, que aquestes bombes que suposadament havien de protegir la població civil, en realitat estan matant civils.
Els mitjans ens han deixat veure uns rebels que ataquen al crit d'Alà és Gran, cosa que fa sospitar que darrera d'aquesta revolta armada hi ha elements que volen convertir Líbia en un estat Islàmic, com el dels Talibans d'Afganistan, o els règims teocràtics de la península Aràbiga.
Una vegada més Occident juga amb els elements radicals de l'Islamisme, per obtenir beneficis polítics, econòmics i estratègics. No és la primera vegada que és produeix aquesta aliança, de fet és una constant per aturar moviments que puguin resultar massa perjudicials pels interessos imperialistes.
No cal dir que el que en principi era una resolució de l'ONU, per una intervenció aèria, poc a poc va prenen forma d'una intervenció generalitzada, que va des de la distribució d'armament, la intervenció d'assessors militars i agents de la CIA, o altres agències d'intel·ligència occidental.
Son els passos que s'han seguit sempre en totes les intervencions imperialistes, des de Corea, Vietnam, Congo, Centre-Amèrica, etc..etc..
S'ha fet públic que dins la coalició internacional hi ha un país Àrab que intervé i s'ha convertit en un element clau, és tracta de Qatar, una rica i poc democràtica monarquia de la península Arabiga. Qatar s'encarregarà de comercialitzar el petroli de la zona oriental de Líbia, la que esta ocupada pels "rebels"; la zona més rica en jaciments petroliers de Líbia. S'han filtrat que Occident fa temps que te un pla per dividir Líbia en dos estats, cosa no gaire complicada de fer, donada l'estructura tribal d'aquest país. I un cop més, la estratègia que han seguit els poders imperialistes d'Europa i EEUU en moltes intervencions a l'anomenat tercer món: les Corees, els Vietnams, Katanga, Iemen, etc..
Qatar és una mena de país de les finances, s'ha convertit en la meca dels capitals especuladors que associats als xeics de la zona estenen la seva ombra per tot el mon, movent capitals, bens i interessos.
L'exèrcit d'Aràbia Saudí, amb el suport d'altres monarquies autocràtiques de la zona, va intervenir a Bahrein per sufocar a sang i foc la revolta popular contra la brutal monarquia autocràtica. Cap país dels que diuen donar suport a la població líbia reprimida ha obert la boca per condemnar aquesta repressió, i, molt menys s'han emprés accions per aturar les massacres i assassinats que s'han comés contra la població civil de Bahrein. El mitjans de comunicació en van parlar uns dies, però ara tot és silenci sobre el que esta passant allà.
No és d'estranyar el llenguatge que utilitzen els mitjans de comunicació al parlar de les revoltes de Síria i Jordània. Mentre a Síria, país enemic d'Israel i en conseqüència d'Estats Units, les revoltes son contra el règim, diuen el mitjans. A Jordània, monarquia titella ideada pels anglesos en abandonar aquells territoris, país amic d'Israel i Estat Units, les revoltes son en demanda de reformes.
Diferents maneres de tractar les revoltes del nord d'Àfrica i el Mig-Orient. Monarquies com la de Marroc, Jordània, Aràbia Saudí, amigues d'Occident, peons fonamentals dels seus interessos a la zona, han d'apuntar-se a l'operació de maquillatge que anomenen amb eufemisme: reformes.
Israel fa temps que esta movent les seves peces en totes aquestes crisis, es tracta d'ensorrar els règims que mostren una oposició més radical a l'actuació d'aquests estat gendarme i repressor de palestins. S'ha d'aprofitar el moment per emportar-se per davant el règim de Líbia i el de Síria, és una lluita d'interessos que no te gens a veure amb l'instauració de democràcies.
Tunísia i Egipte han entrat en el camí del que és acceptable per a Occident, no és massa important si en aquests països l'islamisme assumeix cotes de poder, al cap i a la fi esta demostrat que religió i interessos econòmics imperialistes poden fer un bonica parella. Millor això que no haver de tractar amb països d'un residual nacionalisme panarabista socialitzant. I als teocràtics xeics d'Aràbia els interessa un mon islamitzat, al cap i a la fi, ells son els guardians del profeta i com no, dels interessos del capital i les finances en el mon islàmic.
