Vivim en una societat d'enunciats i titulars..

Canvis socials progressius..?

Difícilment els hi haurà. La raó és que vivim en una societat totalment dirigida des de dalt. El present recorda molt la societat que va dibuixar George Orwell a la seva novel·la 1984; en molts casos la supera.

La majoria de la cultura urbana global és una cultura que es basa en consignes.. En realitat, les consignes, que per citar-les d'una manera menys radical anomenaré: enunciats, i titulars. Són el combustible que alimenta constantment la ideologia de la societat. Encarrila els desitjos, les preferències. Margina altres propostes, i crea individus incapaços per la llibertat.

Aquí hi han un punt que vull aclarir amb una pregunta: Què és la llibertat? És una acció realitzada pels individus, i les col·lectivitats amb espontaneïtat ?. O és una acció, i uns desitjos creats d'antuvi..?

Em baso en el segon plantejament. L'acció, i els desitjos són previament creats per interessos que engreixen el mecanisme social.

Així veiem, internet ho ha afavorit més encara, com es torna a una cultura, i una opinió primitiva. Si no en teniem prou amb l'imposició de la dictadura de la imatge, que al final ens ha retornat a una cultura cavernària. Apareix com complement, per contenir les masses: l'enunciat, i els titulars. D'aquesta manera, un cop produïda l'infantilització de les societats, cal contenir l'estat de sense llei, amb les consignes, i els titulars. 

Imagineu-vos una classe de nens sense ordre, això seria el que imposà la cultura de la imatge. Aquest despullament filosòfic, i ideològic, s'ha de controlar d'alguna manera. Per això s'imposen les consignes, o sigui: els enunciats, i els titulars.

L'individu tendeix a pensar que és únic dins la massa. Pensa que és independent, autònom, no dirigit, lliure.. El més patètic és que utilitza els enunciats, i els titulars per encabir la seva vida dins d'ells. Vivim en una cultura d'envasos vuits, sense contingut. La societat de la imatge, i del consum es basa en això: envasos buits, i amb l'us, i l'abús d'aquests envasos.

La majoria, incapaç de crear la seva llibertat, el seu camí de llibertat; encabeix la seva vida dins les consignes. La moda, no sols tèxtil, sinó tribal-musical, esportiva, turística, alimentària, etc..etc. és el resultat d'aquestes consignes. Aquesta majoria busca un sentit propi, i acaba empresonada en aquests enunciats, i titulars. Com si d'un cos ple de greix es tractés, que s'encabeix amb calçador, a la força dins els enunciats, i els titulars.

Per això els canvis davant d'una situació de crash social, com la que vivim avui dia, tenen tots els números per ser uns canvis dirigits. Es probable, si tenim en compte que des de fa anys s'ens han estat fent retrocedir amb la subcultura de la imatge, i les consignes. El que ens espera és un greu retrocés social, i  formes polítiques, i econòmiques imposades per unes elits, com així esta essent.

Certs llenguatges que s'apliquen, i certes estratègies heretades del passat són un passaport pel fracàs. La transmissió de les idees, quant hi és, no encaixa amb el present. Però, el pitjor és que ni tan sols s'apliquen idees al discurs, perquè qui pretén enfrontar-lo al present, i al poder, esta també emmotllat per la cultura dels enunciats, i dels titulars.

La gran tragèdia és la impossibilitat de canalitzar llenguatges diferents. La consciència de les masses depèn totalment de que vingui de canals autoritzats. És dir: la població s'adona de que una cosa existeix quan li fan present mitjançant els mitjans de propaganda. Només veu una cosa amb els ulls de les consignes, i dels titulars.

Quan més urbana és una societat, quan més central (països desenvolupats), més dirigida, i manipulada esta.

Hom s'adona d'això quan circul·la pels extrems del món, aquells llocs que no són sota tanta pressió d'enunciats, i titulars. La realitat és real, no inventada.

En els centres de la globalitat, en les cultures urbanes globals, de vegades els individus resulten patètics perquè repeteixen definicions que els han arribat elaborades per canals autoritzats. Així és sorprenent com per exemple: alguns s'adonen que existeix un desert com el d'Atacama, o una Patagònia, només perquè hi passa una rally d'esportistes colonitzadors. O que els països àrabs són diversos, perquè hi ha una moda de parlar de suposades revoltes. Al final, tristment, tots estan ben desinformats; presoners de les consignes, i dels titulars.

Si la realitat és infantil, no tenim perquè estranyar-nos que les masses busquin el consol, i aixoplug en succedànis de la religió. Al cap i a al fi, per a la majoria continua essent cert que la vida és més suportable si s'esta alienat per unes idees, una filosofia, una religió, o un vici. Per això en temps de descreguts han inventat els enunciats, i els titulars.
En molts sectors es comença olorar la transpiració d'una necessitat de populismes, i de paternalismes..Això també és molt preocupant.