divendres, 25 de gener del 2013

El PER, i la Virgen Maria, dogmes sacre-sants del sud d'Espanya..


El govern espanyol del Partido Popular és en totes les seves polítiques econòmiques, ultraliberal. Menys en una cosa. 
Avui el consell de ministres de Madrid ha aprovat facilitar l'accés al PER als jornalers dels camps d'Andalusia, i d'Extremadura. Ara per cobrar el subsidi de 426 euros durant 6 mesos, no caldrà justificar haver-ne treballat 35, com fins ara, sinó, només 20.
Per qui no sàpiga que és el PER, les sigles PFEA li aclariran l'objectiu teòric d'aquesta paga: Plan de Fomento del Empleo Agrario, que se sol simplificar amb les sigles PER, Plan d'Empleo Rural.
En realitat, sota el PER, o el PFEA, no s'amaga, en absolut, el foment de l'ocupació agrària- fomento del empleo agrario. Ans el contrari, darrera el PER s'amaguen els fraus. El des-incentiu de: la recerca de treball, la creació de riquesa, la creació de cooperativisme, o la lluita per canviar les coses en el camp, i en la política.
Les xifres diuen que 150.000 jornalers d'Andalusia, i d'Extremadura cobren el PER cada any. És fàcil que el que s'enganxi un any al PER, ja s'enganxi tota la vida. Així va passant els anys, treballant un dies oficials, i cobrant un subsidi 6 mesos cada any. És de suposar, que el PER també fomenta el treball en negre; perquè seria de brètols no aprofitar-lo per treballar d'estranquis, i completar el subsidi amb altres guanys no subjectes a impostos.
El PER és la vergonya de l'esquerra espanyola. Mentre fora d'Andalusia, i d'Extremadura, feus de conservadorisme esquerranós, la població paga impostos fins i tot per respirar. I el pitjor encara: quan arreu estan tancant serveis públics, limitant els ajuts, despatxant empleats públics. A Andalusia, i Extremadura, aquesta vergonya que fomenta el servilisme, el clientelisme, i el conformisme, és manté intacta.
El PER va ser l'invent de l'Espanya post-franquista per allunyar els fantasmes del passat. Les tradicionals revoltes d'Andalusia, les reclamacions de la reforma agrària., etc.. etc..
Evidentment, l'esquerra andalusa, i extremenya; i les esquerres pro-andaluses, i pro-extremenyes. No oblidem que els descendents d'andalusos, i d'extremenys han poblat amb massives onades d'immigració les zones industrials de la península; motiu pel qual s'ha fomentat una expansió cultural, i sociològica que domina amplies zones de l'estat. I, no oblidem, un gruix important de la militància dels partits tradicionals d'esquerres esta formada per aquest component, que no sols re-alimenta el folklorisme sureny, sinó que té com a cavalls de Troia, els tòpics de l'esquerra post-franquista, un d'ells l'intocable PER.
Per estudiar els tòpics, i l'andalutització d'Espanya, ens hauriem de remuntar a Fernando VII. Que com un dels personatges més reaccionaris, i cruels de la història espanyola; va escombrar el liberalisme a sang,  i foc, i va començar conrear els tòpics de la Fiesta, els toros, la bona vida sota el sol, el catolicisme de romeria, i verge; i sobretot, la servitud al poder de l'aristocràcia, i dels "señoritos".
L'esquerra d'Andalusia, i d'Extremadura, els sindicats d'allà, hores d'ara reclamen un PER indefinit. No els sembla bé que hagin rebaixat tant poc. Per ells hauria de cobrar tothom, sense justificar ni una "peonada". I el cert és que hi ha com una mena de pressió sobre el govern espanyol; una falsa pressió revolucionaria, d'encendre les zones del sud. Però tot plegat el que amaga és precisament seguir amb el paternalisme dels partits. Els partits, una de les coses més podrides de l'estat espanyol. Tot recorda molt l'època del caciquisme d'abans de la segona república. Avui les agrupacions locals del PSOE i d'IU, els alcaldes, els funcionaris endollats pels partits, les obres públiques, etc.. etc. I sobretot el vot.  
Vet aquí un dels exemples de l'Espanya estancada que no va veure ni la reforma protestant, ni la revolució laica, ni la revolució industrial, ni la reforma agrària, ni res de res.
Espanya sempre expulsa els que més valen, des de l'edat mitjana quan es va instituir un primitiu estat catòlic-feudal. Els musulmans cultes, i innovadors en ciència, en agricultura, i ves a saber en quantes coses més: Expulsats!! 
Els jueus, generadors de la industria, i el comerç, la cultura i la cuina; la navegació també: Expulsats!! 
Els liberals, i els innovadors, expandidors de les idees polítiques democràtiques, de l'educació laica, de la reforma anti-clerical: Expulsats!! 
L'esquerra dels canvis socials, la igualtat, la reforma agrària, la cultura per tothom, la república, etc. etc.: Expulsats!! 
I avui, la gent preparada, els joves creatius, els que no volen viure de la sopa boba, i del servilisme, etc.. etc. : Explusats!!
Per sort, Espanya es repoblarà amb gent vinguda del nord d'Àfrica. Per desgràcia no seran els musulmans expulsats del segle XV, doncs molts tenen uns principis bastant conservadors, i retrògrads. Però algú ha de repoblar Espanya, ja que els qui valen s'en van.. Malgrat tot, el PER és aquí per contenir les passions, i sobretot per mantenir el servilisme, la partitocràcia, el sindicalisme neo-vertical, i com no, el poder de les classes altes..