Lluis Montanyà va morir el 1985 a Ginebra, Suissa, mai va tornar de l'exili. Preguntat del per què no tornava a Catalunya va respondre: Allà em trobaria catalanistes amb un comportament molt desvergonyit en temps recents. I no em preocupa la cara que posarien ells, sempre disposats a donar de nou un petó a Judes, si no la cara que tindria que posar jo. Comprens?
ManiFest Groc espectacle sobre la joventut i les avantguardesa partir del manifest de Salvador Dalí, Sebastià Gasch i Lluís Montanyà
Qui era Lluis Montanyà? Promotor de l'avantguardisme, escriptor, i periodista que publicà els seus escrits en aquells diaris que va arrasar el feixisme: La Publicitat, El Mirador o la Revista de Catalunya. Montanyà s'exilia el 1939, i treballà a les Nacions Unides fins la seva mort. A partir dels seixanta podia haver tornat, però suposo que va comprendre que el país que havia deixat l'any 1939 no era el mateix després de patir la garbelladora franquista.
Ara que Catalunya torna estar segrestada pels regional-patriotes que imposen la cultura de l'escoltisme cumbaià, convé recordar intel·lectuals, artistes i escriptors que van ser-ho de veritat, i que no es van vendre al patriotisme de la Moreneta, i del pa sucat amb tomàquet. Aquests d'ara no n'ha sabut mai d'art o d'intel·lectualitat, ells s'acontenten en donar de menjar les gallines, mentre enriqueixen els més rics, i sembutxaquen calers institucionals.
Em rebenten tots aquests que van de cultes, i només tenen una cultura unidireccional, o sigui, que si no els parles de coses relacionades amb la seva pàtina patriòtica, no saben de què parlar.
En aquest país hi ha catalans maleïts perquè no encaixen en el dogma patriòtic oficial, assentat amb el pujolisme; per citar-ne alguns, el mateix Montanyà, Dalí, fins i tot Pla. En el fons, de vegades no són desavinences polítiques, sinó desavinences amb artistes, escriptors o intel·lectuals que mai es van avenir a passar a sou de la casta política, i van mantenir una independència que, per aquests polítics, i aprenents de polítics que tenim ara arreu del país, és sospitosa.
Per no parlar d'aquesta política sistemàtica de marginació dels qui no adopten les actituds culturals oficials, cada cop més relacionades en les castes privilegiades burgeses, i aristocràtiques. Aquella marginació conscient de la que em parlava un dia Vázquez Montalbán a la seva casa de Vallvidrera: El pujolisme margina la immigració del procés electoral perquè sap que aquesta gent no els vota..
Ara fan el mateix amb en Mas, és com una mena de racisme que vol ocultar la seva falta compromís per anar més enllà en el procés d'autodeterminació, i d'igualtat nacional.
«Escriure per fer veure que es té una certa habilitat per combinar les paraules i aconseguir efectes de pirotècnia verbal és una cosa horrible i sense nom, que hauria d'ésser prohibida en una nació civilitzada ideal. L'escriptor comercial no té dret a robar al lector el temps que podria esmerçar més profitosament. L'escriptor ha de fer sentir la seva opinió, intervenir activament, o plegar.»
Muntanyà
