La agència informativa Reuters va ser fundada l'any 1851 a Londres, porta el nom del fundador Paul Julius Reuter. Fins aquí no he dit res que no pugueu trobar a la Wikipedia, com també us dirà que el negoci informatiu d'aquesta agència només representa el 10 per cent del total de guanys. El fort del negoci d'aquesta agència és la informació dels mercats financers, i els productes com: el valor dels tipus d'interès, la investigació dels mercats, i la compra venda d'accions i divises.
Per tant Reuters és un gegant, una mena de pop, que intenta posar els seus tentacles allà on el capital pugui guanyar especulant o comprant riqueses, per revendre-les un cop hagi jugat amb l'alça de preus. El mercat bursàtil i dels preus és purament psicològic, com un joc de cartes on el jugador fa creure que té bones cartes encara que sigui mentida. Tot depèn de la informació que es crea per fer baixar o pujar el preus, segons les hipotesis de futurs..I el futur l'escriu una agència informativa com Reuters.
Tot plegat ens presenta una de les principals agències de manipulació informativa del món, la que darrerament esta tenint una importància cabdal en tots els successos que estan passant amb l'anomenada Revolta Àrab.
Reuters va proveïr-nos d'informació dels successos de Tunisia, Egipte, Libia, Siria.. De fet Reuters va inventar notícies, i continua fent-ho, per incentivar la intervenció d'occident, fer augmentar el preu del petroli, i per afavorir la venda d'armament. Segur que em deixo molts aspectes del negoci de Reuters, però amb aquesta agència han tornat els temps de Randolph Hearts, el magnat de la premsa nord-americana, retratat per Orson Wells al film Ciutatà Kane.
Recordem que gràcies als mitjans de comunicació de Randolph Hearts, la població nord-americana va mostrar-se favorable a entrar en la guerra de Cuba i Filipines. Conflicte que va suposar la traca final pel desmantellament total del decadent Imperi Espanyol a Amèrica, i el Pacífic, que va suposar un gran negoci pels Estat Units, a banda d'apropiar-se de nous territoris. Hearts fabricava notícies, o fins i tot, col·laborava amb els serveis secrets nord-americans per provocar el conflicte. De tots és sabut que el creuer de la Marina Nord-Americana Maine, ancorat a La Habana, va volar pels aires, morint en l'atemptat molts dels mariners. Una bomba que Espanya sempre va negar haver posat, i que avui dia ja és reconegut pels propis nord-americans que va ser col·locada per ells mateixos per provocar la intervenció Yanki a la guerra contra Espanya.
Avui Reuters es dedica al mateix, crear notícies, o manipular-les per afavorir intervencions com la de Libia o la de Siria. El control de la informació en l'actualitat és més important que mai.. Com deien a la facultat: una cosa passa si la expliquen als diaris, sinó no ha passat. Les democràcies han de basar-se en el control de la opinió de la majoria, doncs si el poder abandona l'autoritarisme per substituir-lo per la voluntat popular, aquesta s'ha d'encarrilar sempre cap els objectius desitjats.
El mitjans fan la feina que abans feia el poder armat. Abans era coacció i violència física, ara és coacció, i control psicològic; en el fons violència psicològica. Els mitjans son molt més efectius que els cops de garrot o la violència física, doncs aconsegueixen que els ciutadans actuin contra els seus propis interessos si cal als interessos del poder econòmic , i polític.
Moltes notícies de l'ampli ventall de la premsa escrita venen signades per Reuters, altres simplement es couen a les redaccions amb les notes que envia aquesta agència. No vull dir que aquesta agència faci totes les notícies; hi ha altres agències com EFE, FRANCE PRESS, AP o d'altres. Avui dia els mitjans es basen molt en les notes de les agències; el periodisme d'investigació, el desplegament de corresponsals, o el contrast in situ, esta desapareixent per dos motius: econòmic i ideològic. Basar la informació en les agències es més barat i sotmet als mitjans a l'opinió única i oficial, cosa que evita conflictes amb el poder.
Per això, quan veieu que Reuters signi les notícies, millor que desconfieu de la veracitat, doncs més que una notícia és pura propaganda per aconseguir el fi d'un negoci lucratiu, ben segur lligat al capital especulatiu, o els gran interessos multinacionals.
