Aquest recurs trampa que s'utilitza a Espanya els darrers anys té una clara intencionalitat; en una societat de cultura catòlica com aquesta, monopolitzar el dret de dir qui és culpable o no, és un principi de control del que se n'han apropiat els sectors de sempre. Perquè torno a recordar, que en el fons aquí les coses no han canviat gaire. Vivim en un societat no de ciutadans, sinó de súbdits, i per tant els sectors privilegiats tenen sempre tot al seu favor.
AQUÍ ÉS EL DÈBIL QUI HA DE DEMANAR PERDÓ SEMPRE
Això de demanar perdó va començar a fer-se sevir quan en el món va iniciar una revisió de les grans barbàries del poder..Sempre en el món, menys a Espanya, és el poder repressiu el que ha de demanar perdó d'alguna cosa. Els alemanys per l'extermini, l'església per condemnar als qui deien que la terra era rodona, l'exèrcit argentí per la dictadura militar, i així podríem seguir...Els qui han demanat perdó, i als qui se'ls demana que ho facin i encara no ho han fet, per exemple: els Nord-Americans per les matances de Vietnam, els francesos per Algèria, els Turcs per Armènia, ètc.. En tots els casos sempre hi ha la força d'un poder que ha causat el prejudici a la població, o individus concrets.
Per tant, la constant és sempre que un poder armat, polític o religiós demani perdó a la població per haver exercit matances i repressió.
Però la "democràcia espanyola" hereva dels prestidigitadors del món al revés, vull dir aquells que el 1936 van donar un cop d'estat, i que van acabar jutjant als qui s'havien mantingut en la legalitat, acusant-los "d'auxilio a la rebelión". Cosa que demostra fins a quin punt el poder tradicional espanyol ha patit una esquizofrènia que sembla ser ja, una malaltia mental crònica de tot qui governa dins el Regne d'Espanya.
QUINA IMATGE ESTAN DONANT ELS CORRUPTES?
Tot plegat ve pel que ha passat ara, després dels aldarulls que s'han armat a Barcelona arrel de la vaga general d'aquest 29 de març. Quan des de la patronal del Comerç s'ha declarat que els qui van convocar la vaga d'ahir haurien de demanar perdó per la violència i les destroces que es van produir a la ciutat. Cançó que ha vingut acompanyada de la tornada del president de la CEOE (patronal espanyola), el català Juan Rossell. Que ha dit, com a bon català, dels qui assimilen Catalunya amb bona imatge, i amb absència de passions. Uf! n'hi ha molts d'aquests.
Ha dit que els aldarulls del passat 29 de març donen una mala imatge del país; quan parlava de país es referia a Espanya sencera és clar.. Bé, tot plegat és la catalanització d'Espanya.. No donem mala imatge, no fem pensar malament, etc..etc..
No se li acut pensar la mala imatge que donen ells, tant els empresaris, com els polítics amb l'allau de corrupció imparable que hem estat visquen, el malbaratament dels fons públics per afavorir determinats sectors. Com les grans constructores, o els bancs, o els monopolis elèctrics, o empreses de tele-comunicacions. Mil coses més que donen la imatge d'una Espanya impresentable econòmicament, poc fiable a l'hora de gestionar els diners públics.
Però que ha de dir un empresari d'un país de súbdits, es tracta de culpabilitzar els dèbils, i si pot ser: criminalitzar les organitzacions que puguin fer la punyeta als seus plans de poder absolut, i incontestat.
Tornem al de sempre, els culpables a Espanya son sempre les víctimes, no pas el botxins.
UNA VIOLÈNCIA PROVOCADA PER PROVOCACIONS
Els actes violents s'aniran repetint cada cop més sovint, i no sols son un problema de Barcelona, on els poders espanyol i autonomista fan una lectura coincident i interessada. Recordem que fa unes setmanes València va viure una situació similar, més provocada per la policia que no pas pels manifestants.
Però centrem-nos en el cas de Barcelona, o Catalunya.. La violència que s'ha estat produint, és un violència larbada que han provocat els qui gestionen la força pública. Ja fa anys que es venen donant per part dels Mossos d'Esquadra, unes càrregues fora de mida. Per fer memòria, pensem en el cas dels anti-Bolònia fa uns anys, o en els indignats de la Plaça de Catalunya, l'any passat.. Ara doncs, s'estranyen del que han generat.. Just han caigut en la dinàmica d'acció-repressió-acció que tan feliç fa alguns sectors; radicals d'una banda i d'una altra.
Com enfrontaran els polítics el problema?. Doncs ja ens anuncien més repressió.
Catalunya té, i ha tingut, uns consellers d'interior de tan baixa intel·ligència que no se'ls mereix, son un insult al nostre país; és més, s'està demostrant que hi ha algú manegant la policia catalana, algú que aconsella a tots aquests polítics de torn. Al final, tot acaba per desprestigiar al cos policial, el qual, i no és que l'estigui defensant; però sembla que va camí de perdre totalment el seu tarannà democràtic..
Sense anar més lluny, els 15 mesos de Felip Puig; a qui des de Madrid, fins i tot la premsa conservadora acusa, i anomena Felipe Puig. Han estat 15 mesos d'una incompetència policial constant a l'hora de portar el tema de les protestes.
No vull recordar com es va manipular el conflicte del suposat encerclament del Parlament de Catalunya, un encerclament falç, ho vaig poder comprovar in situ. Només hi havia manifestants per bloquejar una sola porta, era impossible bloquejar tot el perímetre del Parc de la Ciutadella, la major part era buida, lliure per fer entrar els parlamentaris. Es va preferir muntar el numeret de "la democràcia assetjada", per netejar la imatge de les corrupteles polítiques, i de les càrregues de la plaça Catalunya.
Un cop més era allò de canviar els rols de víctimes i botxins.
El senyor Puig, mancat d'intel·ligència, s'ha apuntat al discurs repressiu, i del tinglado Anti-sistema, per tapar les polítiques nefastes que esta portant endavant la seva coalició. Per tapar els acords amb el Partit Popular, per tapar el casos de corrupció. Porten poc més d'un any, i ja els han detingut varis companys de CiU per estar emmerdats en tràfic d'influències. La setmana passada era el cas de les inspeccions de vehicles ITV., Que ens espera els propers mesos?
CRIMINALITZAR, AFERMAR EL PODER, TAPAR LA CORRUPCIÓ, I LES POLÍTIQUES ANTI-SOCIALS
Ara ve la lluminària Puig, i ens ven el discurs de que que els grups Anti-sistema son el nou diable que esta preparant una estratègia de guerra de guerrilles per convertir Barcelona en un infern.. Què sabrà el senyor Puig de guerra de guerrilles. Si en sabés una mica veuria el pa que si dona. Si tingues un guerra de guerrilles a Barcelona, hauria d'anar pels carrers amb tanc blindat per traslladar-se de casa al despatx de la conselleria..
Aquest home, educat com tots el polítics, sota el franquisme, i el nacional-catolicisme. Torna a treure el discurs dels dimonis amb cua i banyes, que tan bé li van anar als franquistes.. Abans eren el Contubernio judeo-masónico, o el comunistes amb l'or de Moscou. Ara per en Puig son els Anti-sistema. A veure si al final passarà com en la transició espanyola, de tant demonitzar la dictadura als comunistes. La major part dels opositors es van fer comunistes. Potser tots acabarem essent Anti-sistema, en el sentit radical del terme.
Tot plegat ve amanit per una premsa com la d'aquest pais, totalment dirigida. Semblen els comptes de la Causa General franquista. Ara per la premsa majoritària el nou dimoni que menja criatures son els Anti-sistema.. Amb aquesta eina de la informació fabricada i controlada, no és d'estranyar el que ha passat en aquest país els darrers anys.. Personatges de poc criteri crític , fàcils de comprar com: Antoni Bassas, Jordi Basté o Manuel Fuentes, tots provinents del periodisme esportiu, quina casualitat.. S'han convertit en pontificadors de la ideologia dominant a Catalunya, amb una claca cardenalícia de tertulians tant lluny de la intel·lectualitat com Alfa Centauri de la Terra... Una sola veu, només la ideologia que vomita la burguesia hispano-barcelonina mitjançant el seu butlletí oficial: les pàgines de La Vanguardia.
EL TRET NO SEMPRE SURT BEN CALCULAT
Però, si fos polític, començaria a tenir por, perquè els mitjans pot ser que posin sota control una part de la població, aquella massa passiva que sempre va a votar.. Aquella que sempre reb a l'ocupant amb banderetes, encara que demà arribi el contrari del qui avui governa, el qui també rebran amb entusiasme.. Malgrat aquesta realitat sustentadora del poder. Hi ha un ampli sector que cada cop és més actiu, que ja comença estar fart de la situació, i sobretot dels polítics. Aquest sector, per molts Bastés o Fuentes aixecant muralles de culpabilitat, no l'aturaran amb pontificacions. Perquè una cosa és el discurs, i una altre és viure les conseqüències de les polítiques en les pròpies carns..
Si abans era l'església predicant la submissió, ara és la premsa oficial. No van poder aturar les revoltes abans, i ara tampoc podran; és més, al final, tot i que sempre quedi una minoria irreductible creient el que es predica: la premsa ja comença estar tant desprestigiada com l'església.. Difícil ho tenen el grups mediàtics quan publiquen una notícia, i sota els surten comentaris continus de gent esta ben farta de la opinió oficial.
Per això és important donar d'una vegada l'esquena als grans mitjans de comunicació. Amb les noves tecnologies s'obren noves perspectives per escapar de la teranyina oficial, però s'ha d'anar en compte de no caure de nou en mans de l'aranya xucla-sang.
