divendres, 20 de gener del 2012

La crisi actual condueix a la tercermundització del primer món.

Per començar aquest article m'agradaria fer referència a un llibre que alguns haureu llegit, i molts d'altres haureu sentit a parlar-ne. Em refereixo al clàssic: Las Venas Abiertas de America Latina de Eduardo Galeano.
L'esmento perquè alguns processos que em viscut a Europa o els Estats Units, i que encara vivim, recorden molt al que va passar a Llatinoamérica els darrers segles.
Però corroboraré les afirmacions del llibre amb el meu testimoni particular.


De vegades quan hom viatja per aquelles terres, d'en mig del res, d'en mig d'un desert, d'una selva, o d'una puna, apareixen ciutats fantasmagòriques, on el temps passa molt a poc a poc; on es fa present i protagonista la decadència. De cop i volta hom veu coses que foren luxoses fa cent o dos-cents anys, que ara es marceixen amb un aire d'antigualla que indueix a la inspiració romàntica o lírica. Palaus que cauen a trossos, edificis històrics o industrials menjats per la humitat i les plantes. Insospitats teatres que han deixat pas a l'espectacle de la natura, molt després d'aquelles  desenes d'anys que van ser ocupats per artistes reputats, i per obres de primera.
Tot això hom pot trobar-ho tal com Galeano assenyala, son les restes d'un món que es desenvolupà al voltant de l'explotació de riqueses naturals d'aquell entorn, que amb el temps: o bé s'esgotaren, o bé van deixar d'interessar a la industria mundial, substituïdes per nous productes més econòmics, o més efectius.
Aquest desmantellament que al llarg de la història s'ha anat produït esglaonadament en diversos, i remots llocs d'Amèrica, ara es produeix a casa nostra i de manera global. De fet,  ja fa  anys que va començar, però ara amb la crisi s'ha accentuat.


Caldria que alguns tinguessin en compte que ja no som a l'era industrial, i per tant el component de les nostres societats ha variat moltíssim. És un error voler encabir la realitat en velles teories que son fruït, només d'interpretacions polítiques  interessades, d'obres que alguns necessitaven completar per interès sectari, o manipulador.
És com si hom es dediques a llegir resums de les grans obres de literatura en comptes de llegir l'obra original.
La societat actual és abocada a un canvi que comportarà conflictes sens dubte, el més important és el procés d'empobriment de la classe mitjana i l'eliminació o reducció de la classe burocràtica.
Les classes treballadores com sempre, son víctimes de la fluctuació i de la reestructuració de la estructura econòmica; han deixat de ser un cos unit car la mobilitat laboral i la precarietat, sumada a la manca d'estructura relacionada amb l'experiència i l'ordre organitzatiu, han fet desaparèixer la col·lectivitat. Avui tothom va per lliure i aposta per l'individualisme com a forma de desenvolupar les seves aspiracions.


Si estudiem la historia, ens adonem que la majoria dels canvis i de les revolucions han vingut pilotades, des de l'època de l'aparició de les ciutats, pels sectors mitjans i burocràtics. Contràriament al que pensen molts, l'anomenat proletariat sempre ha estat només el combustible de la màquina que feia anar els canvis socials o revolucions, mai qui les dirigia.. Dissortadament, totes les revolucions que no han comptat amb aquests sectors, és a dir classes mitjanes o burocràtiques, no han passat mai de simples revoltes, que un cop esclatades remetien per la repressió, el fracàs, el cansament, o la falta de quadres organitzatius.
Recordo un llibre de l'editorial llibertària uruguaiana Nordan, que em va obrir les portes a noves perspectives socials, doncs era un estudi de la burocràcia al  llarg dels segles. Era impressionant descobrir que aquest grup social era una  classe, no tinguda en compte per alguns estudiosos,  però que havia marcat la pauta dels canvis socials i polítics des de l'Imperi Romà fins a la Revolució Soviètica.


En l'actualitat, tot porta camí  que es produeixi un trencament entre els sectors socials mitjans i el poder econòmic, segons com evolucionin les coses, podem assistir a la defunció de la democràcia, doncs aquesta és clar que se sosté per l'existència d'una important classe mitjana.
Però en el que no tinc cap dubte, és que si la classe mitjana s'enfronta al poder econòmic o polític, realment serem davant d'un conflicte important i trasvalsador. Evidentment, per triomfar en  els canvis, només té el camí d'aliar-se amb altres grups socials. Una aliança exclusiva amb sectors burocràtics podria conduir a règims no desitjats.