El més còmode és quedar-se en silenci, vull dir: pensar que no hi ha res a fer, que si la opinió discrepant és silenciada, no importa perquè això no canvia la veritat.
Però aquí hem topat amb un concepte que pot ser abstracte, estirar-se com un xiclet, o canviar de forma, per no dir, que és sovint manipulat. Em refereixo al concepte de veritat.
Fa anys parlant amb un regidor local del Partido Popular, fins i tot tinc amics fatxes. Li vaig dir: Tu no series capaç de reivindicar el franquisme o els polítics franquistes, si tan sols se'n hagués jutjat un de sol.
Suposo que el vaig convèncer perquè va callar.. Convèncer de que no podria donar per bona la dictadura públicament, no pas que deixes de creure que era bona. Seria un franquista en silenci, cosa que ja esdevindria un gran pas positiu, des del meu punt de vista.
En llevar-me aquest matí poso Catalunya Informació, emissora pública que funciona gràcies als nostres impostos, per cert, cada cop més onerosos si no us adoneu. Total, que estem mantenint un munt de empleats públics de la informació, perquè ens insultin a la cara. En casos com aquest tinc temptacions de pensar si Milton Freedman no tenia raó, i s'hauria de desmuntar tot el que sigui públic. Però només son temptacions.. Haurem de continuar mantenint imbècils amb els nostres impostos, que ofenen la nostra intel·ligència i ens insulten a la cara. Per això jo no sacralitzo res, em sembla el primer defecte dels mancats d'intel·ligència, sacralitzar idees o posicions. La llibertat no te res a veure amb el sagrat, ans el contrari, el sagrat anul·la la raó.
No esperava altra cosa quan ahir vaig sentir la noticia, vaig pensar: demà tots els mitjans faran sant al dimoni.
I que poc més, em sembla que li devem la democràcia, la constitució, les autonomies, la llibertat, potser fins i tot, li devem la vida. No pas els morts de Vitoria és clar, aquests li deuen la mort.
Parlem d'aquest individu de figura deforme, tant deforme com les seves idees. Passaran a la història les seves frases que ara, mitjans com el que citava abans, i molts d'altres, s'han oblidat de repetir: Nunca ensuciaré mi boca con el nombre de Euskadi; Franco fué un gran hombre, el mayor y más representativo de los españoles del siglo XX,la homosexualidad es una anomalia. O aquella: La calle es mia! Amb que va llançar a la policia als carrers a reprimir quan era Ministre de l'Interior.
Resumint: quan obria la boca d'ella sortien fragàncies amb olors putrefactes.
D'on va sortir aquest personatge frankinstenià? Doncs dels racons més rancis, tradicionals i endarrerits del que s'anomena Espanya. La seva ambició i empenta el va portar a fer carrera a la Falange, el partit feixista de Franco, i després al Movimiento (que no era pas de liberación) sinó la estructura burocràtico-política amb que es va dotar la dictadura per eternitzar el seu poder, des de dalt, el tirà Franco, fins als ajuntaments, passant pels ministeris, i les províncies. No val la pena que resseguim la seva carrera, doncs els mitjans ja s'estan encarregant de lloar-la. Tot i silenciar-ne les conseqüències tràgiques amb que ens va delectar aquest personatge, furibund, sortit de mare, o sigui desmesurat. Un bon exemple de la Espanya folklòrica, ridícula, i grotesca que tants riures provoca llegint a Valle Inclán.
Convindria recordar casos com Matesa, un escàndol de corrupció dins el règim franquista que enfrontà els OPUS DEISTES, amb els immobilistes, Fraga un d'ells. La llei de premsa, que ara alguns mitjans inconscients lloen, mostra de la manca de llibertat, i progressisme de la majoria d'aquests.
Caldria recordar les repressions i morts de la transició, aquests si que no podran parlar mai més per dir qui era aquest il·lustre trinxeraire. Caldria recordar aquestes coses i moltes més, perquè sinó resulta que el carrer és d'uns mitjans que parlen amb un sola veu i menteixen com a lladres. O sigui que estan formant una opinió majoritària que impossibilita qualsevol avanç progressista, i que abonarà tot el més reaccionari que vulguin imposar.. Per això cal parlar i opinar.. Alguns creuen que tot s'arregla sortint el carrer, estan molt equivocats perquè tothom els mirarà com a "bitxos rars" i la opinió oficial els convertirà en tot el contrari del que voldrien aconseguir o representar. Molt de compte, el món ha canviat molt, avui en les revolucions acostumen a sortir els trets per la culata, i esdevenen reaccionaries. I més en països de poca cultura o poca tradició democràtica.
Però això és tema per un altre article.
Total, que era tan bon home, però avui s'ha mort, i si les investigacions sobre la dictadura espanyola que es duen a terme a l'Argentina, sol·licitades per alguns familiars de víctimes de la repressió feixista, arriben a bon port. El nostre petit franquestein, se'n ha lliurat de ser citat a declarar, o millor, de ser imputat com qualsevol delinqüent dels qui van formar part de l'aparell de la tirania de Franco. Si les seves creences eren certes, hores d'ara ja l'estaran jutjant a l'infern.
