No sabem exactament quan van nàixer els partits polítics, però podem imaginar-nos que la seva aparició va en paral·lel al desenvolupament dels estats i la seva burocràcia, o a la possibilitat dels diferents sectors socials i grups econòmics per influir en el poder. Fins i tot, potser van ser una eina útil per catapultar certes persones i les seves ambicions cap el poder.
Tenim proves que durant l'antiga Grècia i durant l'imperi Romà van existir partits o faccions que lluitaven per influir o dominar aquests antics estats. A Catalunya tenim el record de la Busca i la Biga, dos partits o faccions que durant l'edat mitjana van estar greument enfrontades, doncs representaven interessos de sectors econòmics que pugnaven per imposar la seva política davant el Rei. Hi ha molts altres exemples arreu d'Europa, des d'Anglaterra als Països Baixos. Per tant podem cloure que els partits polítics han estat presents en les diferents etapes de la història de la societat humana.
Però no és fins la revolució burgesa, i concretament amb la Revolució Francesa quan apareix el concepte de ciutadà i de nació, que no comencen a sorgir partits tal com els que coneixem avui. Partits que teòricament volen representar als interessos de la ciutadania, i que aspiren a canviar o millorar des del poder la situació de la població. Amb la Revolució Francesa apareix el concepte de dreta i esquerra, segons s'asseien a la cambra, i també apareixen les teories de fer canviar o evolucionar la societat, sempre amb la idea teòrica de fer-ho en benefici de tots els ciutadans. Aquest concepte de ciutadà amb el temps es va anar perfeccionant, fins als anys 20 i 30 que inclou dins aquesta categoria les dones, fins aleshores marginades d'aquest concepte o del dret a votar, que també va nàixer amb la Revolució Francesa.
El segle XIX és una autèntica explosió d'idees i teories que comporten el desenvolupament d'instruments per portar-les endavant. Això és, partits, sindicats, grups armats, etc.. El marxisme representa la consolidació dels partits que impulsen propostes de revolucions socials o canvis polítics radicals. En paral·lel també es desenvolupen les idees anarquistes que s'enfronten a l'autoritarisme de l'estat i dels partits, i que proposen obertament la dissolució d'ambdues estructures.
Però una vegada vist el passat centrem-nos en el present i preguntem-nos per quin paper juguen en les societats actuals els partits polítics.
D'entrada el funcionament dels partits polítics te molt poc de transparent o democràtic en l'actualitat, si és que alguna vegada ha tingut alguna d'aquestes qualitats. No és tan fàcil com afiliar-se a un partit i tenir les mateixes oportunitats que qualsevol altre militant per accedir al cim de l'organització. Primer ens hauriem de preguntar quina classe de gent s'afilia a un partit polític o agrupació política, i que busquen en aquesta acció política.
La teoria romàntica diu que l'ésser humà preocupat pel desenvolupament de la societat, o les injustícies que es comenten contra ell i els seus conciutadans, amb el desig de construir un mon millor, la seva inquietud el porta a militar a un partit. Això que converteix al militant en una mena d'individu sensible, i d'un prestigi o una qualitat superior, moltes vegades té més a veure amb la religió que no pas amb la política.
Amb la consolidació dels anomenats estats democràtics, quan la dinàmica i la estabilitat social condueix en la pràctica totalitat, a l'abandó de les idees de construir una societat diferent per part dels partits polítics majoritaris, veiem que els partits s'han convertit en un annex, o braç de l'estat, una eina paral·lela al desenvolupament burocràtic. Una eina que utilitzen multitud d'individus per escalar socialment, per arribar al cim de les institucions o passar directament d'elles als consells d'administració o sectors influents econòmics o socials. A banda, en general fora dels sectors dirigents, els partits polítics s'han convertit en estructures socials on els individus s'associen per tirar endavant o per aconseguir beneficis de l'administració. Això converteix els partits polítics en grups de persones associades que reben privilegis, siguin econòmics; o sigui viure de la política. O siguin beneficis personals o psicològics; això seria viure per la política.
Aquí em arribat a un greuge comparatiu que converteix automàticament als partits en un mecanisme injust, i poc democràtic. El problema és que sempre una minoria que actua políticament acaba decidint per una majoria que és manté al marge, sigui per auto-marginació o per marginació induïda.
Cap on hem d'avançar? Cap a la superació dels partits polítics, i la substitució per agrupacions de ciutadans més transparents, on els qui accedeixin a les eleccions hagin estat previament escollits per poder presentar-se, d'una manera més democràtica que no pas la que presenten els partits i agrupacions, que només funcionen en base a unes claus internes, de grups o families que posen els seus peons en una llista electoral.
Potser l'aparició de les noves tecnologies afavoreix la creació de noves estructures més democràtiques, que superin el falç assemblearisme, o les estructures centralitzades i burocràtiques dels partits actuals.
