dissabte, 30 de juliol del 2011

Eleccions anticipades, masses casualitats.

Ahir el president del govern espanyol Rodríguez Zapatero ens va sorprendre, sorpresa relativa, doncs ja feia mesos que mitjans i polítics especulaven amb el tema; l'avançament de les eleccions generals. Si mirem les dates al final només es produeix un avançament de cinc mesos, poca transcendència.
És curiós el ben informats que estan els convergents i unionans, doncs just fa pocs dies ja havien triat el candidat que encapçalarà les llistes, Duran i Lleida, és clar. Mentre que els altres partits, excepte el P.P., encara no han escollit candidats; el P.P. és normal que tingui candidat doncs porta en campanya electoral des de dia que va perdre les últimes eleccions, el març del 2008.

Dins els socialistes s'han afanyat a mentir dient que aquesta anticipació es fa pel bé del país, en Zapatero ha mentit una mica més i ens ha presentat un panorama, no se si és mentida o niciesa, de recuperació econòmica i de feina acomplida.

El que Zapatero ha silenciat son dues coses, la primera és que vol salvar els mobles del partit. Quan ell i els dirigents socialistes diuen que s'avancen les eleccions pel bé del país, i no pel bé del partit (PSOE), en realitat diuen el contrari del que és. Les eleccions les avancen per aprofitar la millora estacional de les xifres econòmiques i de l'atur. Tots sabem que l'economia espanyola depen del turisme estiuenc, que és quan més turistes estrangers venen, i quan més contractes temporals es fan. Això ho sap tothom, fins i tot, la millora temporal, l'ha reconegut en el seu anàlisi i roda de premsa, la directora general d'ocupació de la Generalitat. Afegeixo que aquesta és l'economia que Franco i els seus tecnòcrates del OPUS DEI ens van deixar com a llegat, una economia de segona classe que depen del turisme, com la de qualsevol país turístic subdesenvolupat.

Per tant els socialistes volen aprofitar aquesta millora temporal per evitar un desastre electoral major, semblant al de les municipals i autonòmiques.

Però hi ha un altre factor més important; fa uns dies que els mercats han començat a atacar de nou el deute espanyol, les agències de qualificació, podríem dir-ne els pirates d'avui dia, amb l'agència Moody's al cap davant, han rebaixat el deute un grau menys, cada cop ens acostem més al bo escombraries. Al mateix temps la borsa espanyola ha caigut, l'Ibex ha retrocedit. Això ha passat aquesta setmana d'anunci d'avançament electoral.


Tot plegat només te una interpretació, s'està preparant un atac a l'economia espanyola, que pot conduir a la intervenció, com Grècia, Irlanda o Portugal.

Avui mateix el dirigent del sindicat UGT de Catalunya, Josep Maria Àlvarez, gens sospitós de radicalisme, ha declarat que els grans empresaris espanyols estan esperant una intervenció econòmica europea per guanyar més diners, doncs una intervenció suposarà retallades socials, de drets i de sous dels treballadors. Ha dit que per això l'associació dels grans empresaris, CEOE, que dirigeix un català per cert, ha fet fracassar una i una altra vegada la negociació amb els sindicats, pels convenis col·lectius i altres acords.
Àlvarez ha afegit, no en va és del sindicat socialista, que el Partit Popular esta esperant guanyar les eleccions per afavorir la intervenció econòmica, i d'aquesta manera afavorir els interessos dels grans empresaris a qui el P.P. representa.

Aquesta interpretació no és descabellada, doncs hem de recordar que la dreta portuguesa va fer fracassar el pla d'austeritat del primer ministre socialista José Sócrates, les conseqüències d'aquest bloqueig van ser les eleccions anticipades, i la intervenció econòmica de Portugal per part de Europa i el FMI.


Finalment, deixant de banda el fet anecdòtic d'una avançament electoral, en el que hem d'estar atents és en els moviments de pirateria internacional que porta endavant el capital financer, i no ens em de deixar enredar sobre si l'economia va malament o no, perquè en aquest moments el capitalisme va malament arreu. Aquí el que realment hi ha és un abordatge del capitalisme sobre les economies, i sobretot, sobre els drets socials, els sous, i les conquestes de les classes populars. L'únic objectiu és guanyar cada cop més a costa de l'esclavatge del conjunt de la societat, l'objectiu és reduir les prestacions socials i la gestió de l'estat a una qüestió anecdòtica. 

Alguns no se'n adonaran fins que no ho pateixin personalment de manera descarnada, potser aleshores ja serà massa tard per aturar els peus a aquesta nova pirateria internacional.