El govern del Partit Popular va presentar ahir els nous pressupostos de l'any 2013. Sota l'enganyifa de titular com a pressupostos més socials, s'amaguen varies estratègies, o falsedats.
D'entrada s'ha de dir que prop de 40.000 milions del total del pressupost s'els menja el deute públic, o sigui els diners que les entitats bancaries, financeres, i particulars han deixat a l'estat. Ja sabem en quines condicions, pura especulació..
La filosofia de la dreta neo-franquista del P.P. és re-centralitzar el poder, al mateix temps que es dona un cop mortal a la sanitat, i l'educació pública. Els pressupostos carreguen l'esforç de l'austeritat, i del control del dèficit públic sobre els govern autònoms, i els ajuntaments, que són precisament els qui tenen a càrrec gran part de l'estructura del que s'anomena societat del benestar, o serveis públics. Així el govern populista és com si poses les deixalles sota la catifa. O com si passés la grip als altres per treure's el virus de sobre, temporalment és clar. Perquè tard, o d'hora això petarà, i també arrossegarà el govern de Madrid.
Tot plegat també fa honor el seu espanyolisme patri, centralitzant el poder.
Entre tant, els seus votants continuen amb la dèria, no tant sols de suïcidar-se, sinó també d'arrossegar-nos a tots amb la seva caiguda al buit.
El govern espanyol diu que apujarà les pensions, vol salvaguardar els vots de la gerontocràcia. La majoria dels partits de la democràcia espanyola se sustenten en el vot de la gent gran, lamentablement educada, i modelada en la seva majoria per la dictadura franquista. La barreja d' educació franquista, més cultura cutre-esportiva de les masses, esta portant les espanyes al lloc que sempre han ocupat: les portes d'Àfrica.
Les masses de carcamals xoquen a la pista d'auto-xoc política, que és aquesta democràcia monàrquic-elitista. Un reflex fidel dels temps de la restauració, on s'alternaven lliberals, i conservadors, tot depenent dels interessos dels cacics, del rei, de la aristocràcia, i de les incipients burgesies perifèriques.
En realitat les pensions no s'apujaran tal com diu el govern, perdran poder adquisitiu com ve passant aquests últims temps. Per tant és allò de: tonto el que lo lea, idiota el que se lo crea.
En realitat les pensions no s'apujaran tal com diu el govern, perdran poder adquisitiu com ve passant aquests últims temps. Per tant és allò de: tonto el que lo lea, idiota el que se lo crea.
Convindria que donéssiu una ullada a dos documents que va presentar el govern PP ahir. Un anomenat Estrategia Española de Politica Economica para el próximo semestre. Aquest document deixa veure algunes coses com l'improbització, però el més important és el que no deixa veure: l'espera d'una intervenció econòmica europea que realment donarà les línies fèrries, i contundents de per on anirà, no sols la política econòmica del proper semestre, sinó també la de tota la dècada, i potser més. Em crida l'atenció quan fa referència a la reforma educativa on diu que Espanya dedica 10.094 dòlars a cada alumne. (no diu euros, parla de dòlars, no se per què) I que és un 21 per cent més que la mitja de la OCDE, i la UE-21. Potser ens estant dient que aquí es gasta massa en educació, i per ser justos amb la mitjana cal retallar sense por. Val la pena donar un cop d'ull aquest document. Per veure per on aniran les privatitzacions, la reforma fiscal, i el fantàstic eufemisme de "racionalización" que s'aplica per no dir retallada, davant de tot tipus d'ajuts, prestacions, i serveis. Per no parlar de l'obertura de la veda de caça sobre el funcionariat "adelgazando". No se si aquest "adelgazando" l'administració pública, també és refereix al "adelgazamiento" que patiran els funcionaris degut a la pèrdua del seu poder adquisitiu constant, i que els conduirà potser a haver de menjar un sol cop al dia potser, o menjar més arros, i pollastre.
En fi, aquest document esmentat aquí, s'ha fet per acontentar la comissió europea, i que d'una vegada ens doni "la línia de crédito" o dit d'una altra manera: rescati Espanya, per ofegar-nos definitivament a deutes a tots.
L'altre document que va presentar el govern ahir és el dels pressupostos del 2013, crida especialment l'atenció les previsions que fa el govern del dèficit fins el 2015, allà es on es veu clar que carrega tota l'austeritat sobre les comunitats autònomes, i ajuntaments; a qui no els permet l'endeutament. En canvi el govern central es guarda sempre un marge de més del 2 per cent d'endeutament. Un altre falsedat que podreu observar són les optimistes perspectives de decreixement econòmic. Dic optimistes pel decreixement, perquè els organismes internacionals diuen que aquest decreixement serà superior al que ens calcula el govern espanyol.
Però deixem-ho aquí, millor que mireu vosaltres mateixos aquests documents: jutgeu, o pareu atenció en el que us sembli més escandalós. Al cap i la fi, la meva és una interpretació personal, i subjectiva.
