Avançaran les eleccions, i després què ?

Mas avançarà les eleccions, i sota l'influx d'una lluita per aconseguir uns suposats drets nacionals, guanyarà per majoria absoluta.. I tant!  

I després què?

Després vindrà la intervenció econòmica europea, i a Catalunya no es podrà viure.. Ho dic per qui no ho vulgui entendre: ens fotran fins les calces, i els calçotets..

Que aconsegueixen les hosts masistes amb l'avanç electoral: ? 

Una majoria absoluta per esclafar la dissidència, i la protesta davant la misèria imperant. Una legitimitat de culpar Espanya de tot el que passi, i sortir nets com una patena. El poble català s'ho empassarà, altres vegades ho ha fet, ara tornarà a fer-ho.
I sobretot, avançaran les eleccions per seguir fent girar el garrote vil sobre la majoria de la població catalana.

El president de La Caixa, en Fainé, ha dit que no hi haurà independència. El president de la patronal CEOE, el pseudo-català Juan Rossell, no cal ni que parli. Ho té ben decidit, només cal observar el lloc que ocupa.

La població fàcilment jutja altres països, per exemple: un català pot dir que no entén com els italians votaven Berlusconi, o els russos Putin, o els espanyols Rajoy, o el mexicans el PRI, o els nord-americans Bush, etc. etc.. 

Potser si s'ho miren des de fora, molta gent d'altres països també pensarà igual de les preferències electorals dels catalans.. 

Són coses que té el discurs nacionalista, arrossega amb tot i amb tots. Àdhuc pot arribar sostenir dictadures amb un grau d'aprovació majoritari: qui qüestionava Hitler, o Mussolini, o els militars argentins quan invadien les Malvines, o la selecció d'argentina guanyava el mundial de futbol.

Hi ha una gran novel·la de l'escriptor paraguaià, Agusto Roa Bastos. El Hijo de Hombre, és diu. La vaig llegir fa molts anys; és sorprenent com descriu els canvis de comportament de la població d'un país en atiar-se l'orgull patri. La novel·la parla de quan Paraguai es va enfrontar en una guerra fratricida, contra Bolívia; la Guerra del Chaco, per uns territoris deserts, i polsegosos. La narració penetra en la psicologia de la gent, i com va transformant-se el seu disgust amb el poder autoritari, fins i tot entre els dissidents més radicals, per passar tots a convertir-se en fervorosos defensors de la pàtria, i del poder. La Guerra del Chacho, va ser una carnisseria que va costar centenars de milers de vides; a canvi el poder va continuar intocable, i encara continua intocable avui a Paraguai. Aquella dreta negociant, explotadora, especuladora, i propietària de bens, i persones.

Salvant les distàncies, no crec que la dreta catalana opti per encapçalar un procés independentista, perquè: primer són els negocis, i primer és salvar els poders econòmics. Ara la població els donarà amb escreix l'aclaparadora capacitat de continuar fent-ho.

Tant de bo m'equivoqui, serè el primer a reconèixer-ho.