Em jugo massa fent una aposta de futur, tot i que és un futur a curt plaç...Però la situació insostenible només deixa un camí.. Així que avui, quan molts estan de vacances, millor que les frueixin, perquè els espera un any difícil a la tornada..
No és tracta de catastrofisme, ni tampoc de, faré servir una paraula despectiva que m'agrada en espanyol, ser "agorero".
Aquest més de maig Grècia celebrarà eleccions anticipades, tot fa pensar que els partits actuals seran esborrats del mapa parlamentari, o restaran en situació residual, sobretot els socialistes. Aleshores és probable que els nous grups polítics optin per l'única situació raonable que els queda: abandonar l'euro. Evidentment és probable que hi hagi una fallida, o sigui que Grècia es declari en suspensió de pagaments, com va fer Islàndia fa mesos. Això serà un terrabastall per la Unió Europea que s'endurà per davant una part del món financer. Alguns bancs, malgrat el favoritisme que esta fent servir el Banc Central Europeu, prestant-los diners al 1 per cent, perquè ells el prestin als governs als 6 o 7 per cent, no aguantaran la caiguda de Grècia. Tot i així, penseu que alguns estan guanyant diners amb la crisi, i amb Grècia, molts diners. Les crisis suposen que alguns poden comprar a preu de saldo empreses, bancs o negocis. Per tant la lectura de les crisis no és la mateixa per a tothom. Vull dir que les classes mitjanes, i les baixes si que les passaran canutes.
Un cop esborrada del mapa Grècia, en el sentit especulatiu; carregada de deutes que hauran de pagar les futures generacions a costa de sacrificis de tota mena. La pròxima víctima serà Espanya, ja es comencen a sentir veus en el món econòmic que abans de final d'any intervindran el país. Una mostra clara és la tempesta especulativa amb el deute públic que estem vivint aquest dies. Les noves mesures del govern, entre retallades i reforma laboral, etc.; no han fet callar els mercats.. Tot plegat això de fer contents els mercats és l'excusa bananera dels qui van a carregar-se tot el que es pugui carregar.
Espanya té un deute públic, fins ara ha estat així, molt inferior a la mitjana europea. Dic fins ara perquè heu de pensar que el deute públic amb els cops especulatius continua pujant. Els 27.300 milions de retallada que aplica el govern Rajoy al pressupost del 2012 no arriben ni per pagar els 28.876 d'interessos del deute públic que ha de pagar l'estat aquest any. Aquí vull fer un incís perquè us informeu con funciona el deute públic, com puja o baixa, qui el compra, etc.. Si ho hagués d'explicar aquí no acabaria l'article. Com sabeu, a cada cop especulatiu l'estat s'endeuta més, amb l'ajut de les famoses agències de qualificació, la majoria nord-americanes. Per tant som tots nosaltres que acabem pagant aquest interessos mitjançant els impostos, i les retallades. Això és el capitalisme amics meus. Ara toca viure no tan bé com alguns han estat vivint fins ara. A no ser que voleu canviar el sistema, cosa a la que jo dono suport, però cal renunciar a molts luxes.
El deute públic espanyol passarà aquest any del 68,5 per cent de PIB (Producte Interior Brut) al 79,85 per cent del PIB. Tot i les retallades, aquest augment sols és comprensible si s'entén que cada cop, pels moviments especulatius, l'estat paga més d'interessos pel deute públic. O sigui, que cada cop ens allunyem més de l'objectiu fixat per la Unió Europa d'un màxim d'un 60 per cent de dèficit tolerat.
Per tant anem camí d'una intervenció que significarà neteja de l'estat. Vull dir que a banda de molts funcionaris al carrer, retallades de sous, més pujada d'impostos, i un escenari que ja veureu quan us toqui.
Tot i que aquí parlem del deute estatal, no em de deixar de banda el deute privat, l'enorme forat que té la societat espanyola. Tothom que a tirat d'hipoteques, préstecs i consum a compte del deute. Aquí si que el forat és immens, i aquest està arrossegant tota la estructura social, i el que se'n diu societat del benestar. Aquest és el gran problema, perquè l'estat espanyol fins ara era un dels menys endeutats de la Unió. Els estats Francés, Britànic, Grec, Italià, fins i tot Alemany, estan encara per sobre quan a deute públic estatal.
Tots sabíem que l'enorme butllofa especulativa i financera espanyola acabaria esclatant. Alguns, sobretot a l'esquerra, ara volen mirar cap un altre lloc, quan també van gaudir de la festa. Diuen estúpidament que la crisi no existeix. És com per treure's la mala consciència potser..?. La crisi existeix, una altra cosa és que com sempre en la crisi alguns sortiran forrats.. Però la crisi existeix.
Gaudiu de les vostres vacances mentre podeu..
