Els governs de dretes de Catalunya i d'Espanya s'han posat d'acord en una cosa: empobrir la societat. Però si només ens quedéssim aquí semblaria que qual lucifers moderns, aquests polítics l'únic que volen és fer el mal pel mal.
No hi ha un desacord fonamental entre el govern que presideix Artur Mas, i el que presideix Mariano Rajoy, una altra cosa és el teatre nacionalista que representin, al cap i la fi, la política en les societat democràtiques occidentals és l'art de representar uns desacords, quan en el fons el que hi ha son acords, i complicitats.
Un anunci darrera l'altre, aquests governs no paren d'actuar amb un únic sentit, és la cançó que es repeteix: retallar despeses i augmentar impostos. Avui Homs, el cancerber que guarda les portes del Palau de la Generalitat, anunciava una nova requisa social de 1500 milions d'euros, a base d'apujar impostos, i de retallar serveis públics.
Això ja era previsible quan aquesta setmana els convergents van treure la carta del perill de la intervenció de l'estat dels comptes de la Generalitat, cosa que forma part del teatre de la política que abans esmentava. Recordem que els convergents i unionans van votar a favor de la llei que capacita a l'estat d'intervenir els comptes de les autonomies. El teatre Massista, venia amanit per aquest patètic anunci, en to d'amenaça, de convocar eleccions anticipades.
Ui quina por!
Tot plegat forma part de les ments polítiques liliputenques dels fills de Pujol, aquest regionalisme que crea drames de les pupes en els genolls. Dissortadament tant imbricat al país; no és estrany, hi ha generacions que van passar de la infantesa a la maduresa sota els preceptes alliçonadors del pujolisme, el seu paternalisme que ocupava el buit deixat pel general, quaranta anys de pare son molts anys, i més de vint de pujolisme també, per deixar empremta psicològica. Fins al punt que finalment CiU, i país, es van confondre de tal manera, fosos en el mateix motllo, que ara és molt difícil separar país de la convergenciaunionana.
Quins interessos defensen
Perquè no tingueu dubtes, Mas, i els seus deixebles no tenen altre sentit que defensar la burgesia barcelonina, principalment. Una burgesia que no té res de catalana, doncs podria viure perfectament a Madrid, sinó hi viuen és perquè allà serien uns rics més entre els messetaris. A banda que aquesta burgesia de Barcelona, en molts casos ja no és originària de capitals nostrats, sinó de pescadors afavorits per canyes franquistes o centralizants que van arribar d'arreu de l'estat a pescar en les ribes de la Mediterrània.
Quan Mas va anunciar que si amenaçaven amb la intervenció de l'estat a la Generalitat, ell amenaçava amb eleccions anticipades, jo no li vaig veure la relació. Per molt que m'ho mires, és com si amenacen amb un bulldocer d'arrasar el bosc, i el que hi viu contesta amenaçant que pintarà els arbres de groc. Tot plegat no era un missatge dirigit al poder de Madrid, sinó un missatge intern per la parròquia, que transpirava una variació discursiva diferent del sempitern: em de retallar perquè no ens intervinguin.
Aquests brandar continu del fantasma de la por, ha resultat molt efectiu, i continua resultant molt efectiu, sobretot entre els consumidors del nacional-regionalisme, que en aquest país anomenat Catalunya son molts, i totalment incondicionals. Tan incondicionals que son impenetrables a la raó, i estan enrocats en aquell precepte que abans esmentava, la confusió entre país i CiU.
Al final, disciplinadament, continuarem pagant més impostos, i rebent a canvi escopinades a la cara. Si abans per menys impostos ens donaven una joguina metàl·lica teledirigida que fins i tot volava, ara ens donen una joguina de plàstic totalment analògica, fabricada al Marroc.
Però on van els diners? Si aquests polítics no son lucifers que volen el mal pel mal. Molt senzill, els diners van a parar a mans privades que especulen amb el deute públic, o reclamen interessos a les administracions. Quan no reclamen oportunitats de negoci en els espais que fins avui ocupaven els serveis públics. Però deixem-ho aquí, i predisposeu-vos a viure en una societat cada cop més empobrida, on, de tantes coses que veureu, ja no us sorprendrà res. Però d'una cosa estic segur, desmuntaran tot el que puguin, menys els aparells repressius que cada cop seran més amplis, eficaços i impunes. I tampoc desmuntaran el pont d'or que han construït per traspassar els diners públics a mans privades. Tot plegat acaba de començar, agafeu-vos fort.
Un afegit final
Les enquestes diuen que si ara es convoquessin eleccions generals a Catalunya, CiU guanyaria per majoria absoluta; hi hauria una caiguda electoral del PP, un estancament socialista en els mals resultats anteriors, una pujada d'IC, i un estancament d'ERC, partit que sembla anar últimament a la roda de CiU, cosa que no acaba de diferenciar aquest partit dels convergents.
Si aquests resultats es confirmessin, això demostraria dues coses: la primera és l'habilitat de CiU per enganyar a la població catalana, culpant sempre de tot el dolent a Madrid. La segona, el que sempre dic jo, la condició conservadora que ha adoptat la població del nostre país, i el fàcil que es deixa manipular per tòpics, i mitjans de comunicació.
Un afegit final
Les enquestes diuen que si ara es convoquessin eleccions generals a Catalunya, CiU guanyaria per majoria absoluta; hi hauria una caiguda electoral del PP, un estancament socialista en els mals resultats anteriors, una pujada d'IC, i un estancament d'ERC, partit que sembla anar últimament a la roda de CiU, cosa que no acaba de diferenciar aquest partit dels convergents.
Si aquests resultats es confirmessin, això demostraria dues coses: la primera és l'habilitat de CiU per enganyar a la població catalana, culpant sempre de tot el dolent a Madrid. La segona, el que sempre dic jo, la condició conservadora que ha adoptat la població del nostre país, i el fàcil que es deixa manipular per tòpics, i mitjans de comunicació.
