Ha acabat ja el cicle del Partido Popular que va començar el 20 de novembre del 2011.? Els poders reals, i les clavegueres de l'estat han decidit que la continuïtat del PP és perjudicial per la continuïtat de l'estat? Perjudicial pels poders econòmics reals..?
Fa temps que vaig escriure sobre els canvis de sentit polític electoral que donaven pas a l'alternativa entre les dues potes que sustenten la vestida política d'Espanya. Mai, en aquests canvis, les forces "ocultes" de l'estat han deixat de tenir el seu paper. Si el 1982 el Felipisme va esclafar electoralment una UCD en descomposició, en mig de temes crucials com: el superat cop d'estat del 1981, l'entrada a l OTAN, i la UE, o el definitiu fre "autonòmic". Per no parlar de la reconversió econòmica cap la fi de l'estatització franquista.
El 1996 la corrupció anti-ETA donava el cop definitiu als governs González que semblaven eterns.
El 1996 la corrupció anti-ETA donava el cop definitiu als governs González que semblaven eterns.
L'atemptat del 2004, la manipulació informativa, i la revolta de carrer, teledirigida, va acabar amb el govern PP. Donant pas a un govern Zapatero ple de falses promeses que van anar esbravant la societat. Després vingué el recent canvi del 2011, entre la crisi, el desencís cap el govern Zapatero, i la desinteressada contribució dels indignats, desmobilitzant part del vot d'esquerres. Tot plegat va afavorir l'implacable majoria del PP.
Aquests dies veiem la sortida a la llum pública d'un cas de corrupció, que no es nou, únicament té la novetat que s'esta fent públic amb la connivència de diversos sectors de l'estat, el poder econòmic, i les seves corretges de transmissió: els mitjans de comunicació.
Que la política, i la corrupció fa molts anys que van de la mà, no és cap misteri. Que el PP és un partit que s'afartat amb les corrupteles, no cal ni dubtar-ho: Naseiro, Gurtel, Generalitat Valenciana, Consell de Mallorca, Bankia, Urdangarin, i ara Barcenas. M'en deixo molts, tots afecten directament al partit conservador.
Que la política, i la corrupció fa molts anys que van de la mà, no és cap misteri. Que el PP és un partit que s'afartat amb les corrupteles, no cal ni dubtar-ho: Naseiro, Gurtel, Generalitat Valenciana, Consell de Mallorca, Bankia, Urdangarin, i ara Barcenas. M'en deixo molts, tots afecten directament al partit conservador.
Ara es tornen a reproduir amb mimetisme, les concentracions davant les seus del PP com en el 2004. Interessa posar fi ràpidament al cicle del Partit Popular. M'he equivocat de poc si és així, quan vaig dir que aquest cicle duraria dos anys. De colp i volta els socialistes es desperten, i el seu dirigent fins ara en actitud pusil·lànime, comença a fer discursos més contundents, i radicals. Algú li ha dit que pot prémer l'accelerador. Rubalcaba no és més que un titella en mans de poders econòmics, i burocràtics.
Les declaracions del cap de la patronal també deixen endevinar que es volen forçar canvis en el poder polític.
Les declaracions del cap de la patronal també deixen endevinar que es volen forçar canvis en el poder polític.
La població espanyola és molt manipulable, com correspon a un país amb baixa cultura política, sense cap tradició democràtica; amb poca cultura general. El mitjans, i els codis que determinen l'opinió s'ha perfeccionat amb aquesta democràcia de baixa qualitat. Un nou canvi polític amb l'arribada al poder de l'altra pota del bipartidisme acabaria amb tota possibilitat de rupturisme. Què passaria amb el procés engegat a Catalunya ? Acabaria diluït com el pla Ibarretxe? És probable, més del que puguem pensar. Un govern tutel·lat per la UE també sembla una possibilitat. En tot cas, jo no em faria masses il·lusions, el més probable és que tothom acabi passant per l'adreçador, i com un ramat, de nou desencisat, siguem víctimes dels poders de sempre; quan aquests poders quedin més tranquils, i més lliures per seguir aplicant totes les polítiques que vulguin aplicar sense cap força que els faci resistència.
