L'actitud que tenen, i han tingut els espanyols amb els catalans ha estat una actitud que entra dins els paràmetres del racisme. No sols s'ha mostrat al llarg de la història, i es mostra en l'actualitat, amb tot un seguit de tòpics que vesteixen un discurs de menyspreu cap el poble català, i la seva llengua.
No crec que aquestes construccions racistes tinguin res a veure amb la gent humil dels diversos territoris espanyols, ans ha estat incentivada per les estructures de l'estat, i per les classes tradicionals aristocràtiques..
Sempre han propiciat aquest racisme els més retrògrads, els contraris a l'evolució de la societat, els qui volien mantenir els seus privilegis semi-feudals sobre la població.
Aquestes classes burocràtic-terratinents han tractat encara pitjor al seu propi poble; només cal veure que va passar durant, i després de la guerra civil a regions com Andalusia, i Extremadura. A banda d'assassinats indiscriminats, durant la dictadura la gent moria literalment de gana, i de malalties. La situació en el sud de la península van ser terrible, tant terrible que ningú en vol parlar.
Molta gent va salvar la vida gràcies a poder emigrar a Catalunya o d'altres zones més desenvolupades, és una circumstància que s'hauria de recordar sempre, i més ara que manen els representants del conservadorisme més menyspreable. El Partido Popular representa les classes brutalment explotadores, aquelles que no fan concessions, aquelles que se sustenten en la repressió de la seva policia, i aparells de para-justícia.
El racisme que supuren certs mitjans de comunicació espanyols quan parlen dels catalans o de la realitat de Catalunya és de por. Tant que si no estiguéssim a Europa hauriem de posar-nos a tremolar, com el terror que sentien els catalans que durant la guerra civil escoltaven les locucions de Ràdio Sevilla, on l'ultramuntà general feixista Queipo de Llano amenaçava amb un futur terrible per a tots els catalans. Per qui no ho sàpiga, Queipo cantava aquella cançó que canviant la lletra deia: A donde iran los catalanes ? Al fondo del mar matarilerilerileron.
Per qui no ho conegui, avui encara a Sevilla, la verge de la Macarena guarda la tomba de Queipo sota el seu "manto", com un gran honor de la ciutat.
Però al llarg del temps els catalans hem hagut de sentir a Madrid allò de: todavía hablais como los perros! polacos! Per no citar allò que fins i tot aquí havíem de sentir: habla en cristiano. Això són qualificatius totalment racistes, i no sols per comparar-nos amb els gossos, sinó el fet de determinar que parlaven una llengua que no era cristiana. En l'ideari oficial espanyol s'ens comparava als jueus, un dels pobles més menys preuat a la península.
Estic segur que molts pensaran que això forma part del passat; s'equivoquen. Aquí a Catalunya encara hi ha qui no parla el català, que quan és refereix a l'idioma li diu: eso.
I per que veieu que això no ha passat: avui mateix el diari la Razón argumenta que Shakira vulgui cantar en català al fet de que "se la ha subido el embarazo a la cabeza".
Em deixo moltes coses que podria aportar sobre aquest racisme oficial, propagat pels sectors retrògrads, conservadors espanyols. Un racisme que moltes vegades traspassa el mer camp de aquesta dreta tribal espanyola, i contamina sectors de l'esquerra.
Hi ha mitjans espanyols, i polítics espanyols que són equiparables al racisme que va donar com a fruït el genocidi ruandès; on en principi tot va ser fustigat pels mitjans de comunicació, alimentats per polítics sense escrúpols. No cal mirar massa les cares d'alguns polítics de la dreta espanyols, els seus altaveus de Intereconomia, El Mundo, o La Razón, per veure que són del mateix calat.
Espanya avui és governada pels sempiterns buròcrates, hereus de la monarquia borbònica, i del franquisme, servidors incondicionals del capital brutal i conservador, generadors de la cleptocràcia i la plutocràcia.
Dir que amb uns individus tant immobilistes, i reaccionaris, amb dret d'existir políticament, i amb el dret de periòdicament prendre el poder; ens en podem sortir alguna vegada, és ser molt optimistes. Al davant tenim gent molt perillosa, capaç de tot, millor no tenir-los de companys de viatge.
