Va arribar Karl Marx, i va fer un estudi econòmic de la història de la societat humana en base el materialisme històric, i el sentit exclusiu, i excloent de l'economia com a motor de la humanitat.
Marx va gastar tota la seva vida en aquest estudi, fins i tot va viure a la pobresa, només dedicat a profunditzar en el motor de les societats humanes.
Les teories de Karl Marx són temptadores perquè donen un explicació de la història en base uns principis molt comprensibles per qualsevol. Una altra cosa és aprofundir en aquestes teories econòmiques; n'hi ha prou per obrir les primeres pàgines de seva obra cabdal, El Capital, per perdre's en un bosc complicat d'estudis, formules matemàtiques, i xifres econòmiques.
El problema de tot plegat és l'us religiós que s'en ha fet de les teories de Marx. Poc s'ho podia pensar ell que donaria peu a la creació d'una nova religió laica. Qualsevol persona, per illetrada que sigui, pot assumir els preceptes de Marx en un aspecte totalment religiós: bons, i dolents. Hi ha una ratlla que separa el camp dels bons, el proletariat; en front d'un camp on hi ha els dolents, la burgesia amb tots els seus aliats. La lluita de classes és el front que enfronta el cel, i l'infern.
Aquest segrest religiós de les teories de Marx ha estat la gran tragèdia en la construcció de societats més justes, i igualitàries. Perquè ha estat l'argument de les tiranies, que no han necessitat profunditzar en les teories econòmiques, tot ha estat dominat per les passions humanes, fins i tot podríem dir passions animals o tribals.
Les societats funcionen molt millor si tenen un etern enemic, o per dir-ho d'una altra manera; el poder esta més segur, la població més dominada, i polaritzada tenint un enemic que concentra la ràbia, i la frustració.
Però si Marx era parcial, no es pot negar en absolut la validesa del seu impressionant estudi social, econòmic, i històric. Però en altres aspectes Marx, un hegelià d'esquerres, simplificà el pensament humà, i altres aspectes com la cultura, i la psicologia.
Potser seria demanar massa a Karl Marx, que va dir: els filòsofs no han fet altra cosa que interpretar el món de diverses maneres, el que realment importa és transformar-lo.
Aquesta frase condensa el seu punt de vista sobre tot el que no sigui estrictament materialista, mitjançant ella condemna molts aspectes de l'existència humana, o dels ésser vius.
Marx és fill del seu temps, i dona pas a combatre el materialisme de la burgesia, amb la mateixa arma: més materialisme. Hauriem de reflexionar sobre aquest aspecte, perquè si jutgem la història de la humanitat des del punt de vista del pensament, Marx és també un triomf del materialisme capitalista.
I resulta que de les societats socialistes, diguem-lis burocràtiques o stalinistes, no va sortir precisament l'home, i la dona nous. Pel que veiem ara, va sortir tot el contrari: un famèlica legió d'individus desitjosos de consum, i de bens materials. Per no parlar de l'absència de principis morals per aconseguir els desitjos de bens, o de poder material a costa del que sigui.
Sempre és possible culpar les societats burocràtiques d'haver creat aquests engendres socials, però oblidem una cosa important. No es pot rebentar la cultura ancestral de la població, i substituir-la per un materialisme difús. Per molta raó econòmica que pugui haver-hi. A l'hora de la veritat el que s'acaba aconseguint és la creació d'una societat dominada per l'absència de principis solidaris voluntaris, sembla que la solidaritat s'imposa només per la força.
Sempre s'explica allò de les estàtues que van posar a Etiòpia, de pròcers marxistes, amb els seus abrics. En un país on la gent va mig nua, no sols per la pobresa, sinó per la temperatura. És un símil de la imposició ideològica sense tenir en compte les arrels culturals, i organitzatives de les societats nadiues. No és diferent que la imposició del capitalisme, o l'expansió d'una solidaritat onegenista que arrasa amb tot el que hi ha, i converteix les societats, i els individus en dependents o esclaus.
El qui aixequen el puny amb un crit simplista contra la burgesia, obliden sovint altres sectors socials que Marx no va tenir massa en compte o va menystenir: la triomfant burocràcia, les classe mitjanes, les professions liberals, o els qui no són assalariats. Marx simplifica, i traça la línia entre bons i dolents; oblida una part important dels actors que a la llarga han estat els grans protagonistes.
La sempre present, i influent burocràcia; el funcionariat amb uns interessos molt concrets, triomfant en règims dictatorials. O les classes mitjanes, i liberals, bàsiques en les societats democràtiques.
Marx no imagina tampoc el que passa amb el proletariat quan deixa de ser tal, i es converteix en una altra cosa. Moltes societats han canviat amb l'acumulació de riquesa, i poder, amb el conseqüent canvi d'interessos per part d'aquest anti-proletariat.
Dir que tot plegat és mentida, que tot el qui treballa és proletariat, és anar cap la simplificació, i cap el desastre. Una vegada més, donar cabuda a formes autoritàries que menyspreen la personalitat, i la psicologia humanes.
Els qui pretenen salvar Marx, no fan altra cosa que enterrar-lo completament amb la simplificació d'un discurs, que amb els fets dels últims dos segles, s'ha anat completant amb experiències, i fracassos.
Tots aquests farien un gran favor si canviessin de religió, i en comptes de voler crear la religió del proletariat, anessin a missa a descarregar els seus dogmes, o reconduir-los cap el més enllà.
