Fa molt de temps que la gent, sobretot la militància tradicional d'esquerres és pregunta el perquè no hi ha una resposta general a l'ofensiva liberal, el perquè a les eleccions les opcions conservadores segueixen guanyant o paren el cop.
Crec que els partits d'esquerres estan totalment desprestigiats perquè no han sabut canviar de discurs, i perquè la gent ha vist que aquest discurs ha format part d'una doble moral; només un discurs moralitzant per tapar les corrupteles, per tapar l'apropiació del poder exclusiu pels qui siguin dels seus; per governar, per enriquir-se, i servir els qui més diners tenen o ofereixen.
Per contra, en aquest discurs només s'accepta la comprensió de la realitat en base a unes explicacions d'acord amb la ideologia; un tòpic constant de bons, i de dolents, darrere el qual els bons actuen com s'espera que ho han de fer, i els dolents també.
Gran part de l'esquerra ha prescindit de la realitat humana, i han encotillat els individus dins uns principis ideològics que fan aigües arreu.
És normal que les noves generacions vegin el discurs de l'esquerra com si vingués de boques d'individus que acaben d'aterrar de Mart.
El mal que ha fet l'esquerra als principis humanistes ha estat brutal, i no hi haurà un veritable ressorgiment fins que molts dels qui encara continuen predicant sota principis decimonònics, no desapareguin totalment del panorama.
Els partits d'esquerres s'han convertit en màquines burocràtiques, on funcionaris dominen els òrgans interns de poder, i segueixen estratègies discursives amb l'objectiu de convèncer la població perquè els mantingui a les cadires de les diferents institucions públiques. Els partits, com deia l'escriptora Anna Maria Moix: avui són agències de col·locació.
Actualment la principal lluita social esta en mans de la burocràcia, o els aspirants a la burocràcia.. Hi ha els funcionaris de les diferents administracions, els funcionaris dels partits o sindicats, i els proto-funcionaris; els qui es preparen per ser funcionaris. Se'ns presenta aquests sectors com la veritable classe treballadora. Ningú no pot negar que són treballadors. El problema és que projecten una realitat burocràtica, i un futur burocràtic que només pot correspondre a estats autoritaris.
Els majors estats burocràtics ha estat les dictadures feixistes, i stalinistes. Quina alternativa s'ofereix més enllà d'aquestes perspectives que conjugui la igualtat. i la justícia social ?
Molta gent d'esquerres encara porta un vestit ajustat, tenen una actitud policial, com si tot s'hagués de jutjar-se en base a una lliçó moral apresa. Prejutgen la gent, i els grups socials en base uns tòpics que segueixen basant-se en el que abans deia: els bons i els dolents.
Potser tot plegat forma part d'aquesta Europa tant contaminada d'experiències socials, filosòfiques, i mentals de rigidesa religiosa.
Fins que l'esquerra no baixi al camp de la psicologia humana, mai podrà comprendre la realitat de les societats, ni tampoc l'evolució que produeix aplicar determinats models que en principi haurien de ser per contribuir a societats més justes, i igualitàries; que finalment es converteixen societats dictatorials d'aprofitats, que usen les ideologies, en una farsa que només serveix per aparentar la falta total de principis ètics. O sigui, en societats on la corrupció campa com a única llei de supervivència.
