Cada dia està més clar que els qui van atacar Estats Units l'11 de setembre del 2001, havien estat entrenats per un organisme de les clavegueres del Pakistan, un organisme que va ser creat, i fomentat per la CIA, i els altres serveis d'intel·ligència Nord-americans. Uns atemptats de l'abast d'aquests del 2001, no podien organitzar-se sense un ampli suport. Varies vídues de les víctimes, van aconseguir que el govern d'Estats Units crees una comissió d'investigació, encara en l'època Bush. Malgrat els entrebancs que va posar la mateixa administració des del principi, alguns punts van quedar clars: el primer és la negligència del poder polític davant els continus avisos de que s'estava preparant l'us d'avions civils per atacar objectius en terra. La comissió també va insinuar que tots els indicis anaven cap el servei secret d'en Musarraf, president de Pakistan, un servei que s'havia creat amb l'ajut del govern Nord-americà.
Tot plegat semblen especulacions conspiranoiques, però hi ha un reportatge que gira entorn la dura lluita que van dur a terme un grup de familiars dels morts de l'11 de setembre, que posa en clar que tot plegat no és una especulació sense fonament, sinó que hi ha un munt de proves que apunten en aquest sentit.
Avui dia el món ja no és tant un món d'estats que lluiten pel control dels recursos, sinó que tot plegat és un món on interessos de corporacions, i grups financers, utilitzen els sentiments de les poblacions, en especial la religió, per treure'n profit.
Les grans multinacionals d'armament no volen resoldre conflictes, sinó guanyar diners a costa de crear-ne contínuament. Les grans petrolieres no volen tant el control de nous pous, com l'increment dels preus com a conseqüència dels conflictes mundials. El capital financer, i els bancs, volen fomentar la destrucció, per sotmetre els països els préstecs de les reconstruccions. Aquesta és la dinàmica mundial contemporània.
Els governs occidentals, aliats amb les monarquies medievals del Mig-orient, han estat fomentant a Síria, com ho van fer a Líbia, la revolta contra el govern. Una altra vegada la revolta ha estat encapçalada pel crit d'Alà és gran. No hi havia cap programa polític més enllà d'aquest crit dogmàtic, i sectari. L'anomenada revolució àrab, aquest cop no venia encapçalada per un programa nacionalista, pan-àrab, i socialitzant, com en els anys 60, i 70. Ara venia sota l'impuls del grups confessionals musulmans que tenen la Sharia com a programa de govern. Darrera s'amaga un populisme controlat per grans corporacions del món àrab, amb països com Qatar, i Aràbia Saudita que entenen els negocis com una fusió de poder teocràtic, amb estructures regides per la religió, i la moral; gestionades per families intocables, de privilegis infinits.
Gran part de la població d'aquest països, sotmesa una misèria, i una ignorància perpetues, tenen la religió com única guia per sobre-portar aquest infern en la terra. La religió és l'únic punt de fugida, i d'esperança que els queda. Per tant no és estrany que s'hagin llançat els braços de grups que tenen una ampla implantació històrica, i organitzativa. No comparable a cap altre grup civil, inclosos els sindicats, i els partits polítics.
Però Occident s'ha adonat aquests dies que el control del món musulmà se li ha escapat de les mans, tot i l'aliança que ha compartit a favor de les revoltes, facilitant armes; bombardejant, i implicant mercenaris pagats. Falta saber qui ha encès la metxa per que les multituds ataquin ambaixades occidentals, però el que està clar és que el món musulmà continua essent un polvorí. Un lloc fàcil de remoure per treure guanys de tot tipus. En el món musulmà, la religió amb més expansió de la terra, s'esta produint una batalla que a la llarga pot ennuegar gran part del món. Sembla que cada cop és més cert que una propera guerra mundial vindrà emmarcada en la carcassa d'un conflicte entre religions, tot i que pel darrera, com sempre, hi hagi forces interessos econòmics enfrontats.
Ara occident comença adonar-se que a Síria esta donant suport sectors radicals musulmans, aquests són els mateixos els quals va ajudar a fer-se amb el poder d'Afganistan.. Occident ha fomentant la destrucció d'estats com Irak, on la guerra civil s'ha convertit en perpètua, i les matances sense fi. Sempre els maximalistes, en el seu odi contra un poder determinat, són encegats pel seu punt de mira limitat, i de manual. I amb tal de veure el seu enemic mossegant pols, no els importa que el terror, i la sang, ennueguin la vida de milions de persones.
Davant l'incendi provocat per inductors obscurs en el món musulmà aquest dies, és probable que Occident es replantegi el seu suport incondicional als radicals islamistes sirians.
La pregunta que em queda és: té alguna cosa veure aquest esclat religiós amb les properes eleccions a la presidència dels Estats Units. Molta gent no veu la diferència de color entre un Obama, i una radicals republicans; però ben segur que hi és. La mateixa que hi ha entre una política cega de liberalisme econòmic com la que determinats grups econòmics han imposat a Europa, en contra d'una política de foment de l'economia per part de l'estat.
