Catalunya ha sobreviscut al llarg de la història per la voluntat de la seva població.. Camperols/es, serfs de la gleva, mares plenes d'heroisme, pobres, pidolaires, petits menestrals, mariners sense nom enrolats en naus a destins propers o llunyans, segadors, temporers etc.. Tants altres que han donat continuïtat a una existència col·lectiva ben definida. Amb pedigrí nacional, o vinguts en les moltes onades de migratòries al llarg dels segles.
El país ha existit malgrat els que sempre l'han utilitzat per fer-ne negoci. I algú encara pensa que les classes altes catalanes han estat diferents al llarg de la història. Res més equivocat qui ho pensi, n'hi ha prou en estudiar la història des l'època dels comptats catalans, fins avui dia. Senyors explotadors, que sotmetien els camperols a l'esclavatge, i les pitjors condicions. Industrials que creaven industries on els treballadors, i les seves famílies eren una propietat més, com qualsevol cavall, gos o porquet.
Però des d'uns anys cap aquí hem estat víctimes dels nacionalistes, que han re-explicat la història de manera tan dogmàtica que ha canviat l'imaginari de moltes generacions de nens, i de nenes. El panorama de la ideologia de la població avui dia ja no és la lluita entre rics, i pobres. Avui la lluita que s'imposa és ser català o no ser-ho. Ser nacionalista o no ser-ho.
Al final s'ha produït un fenomen classista, que ja s'ha manifestat altres vegades a la història. Un fenomen tergiversat per diferents interessos. El ser català s'anat convertint en l'expressió d'una determinada classe social. Això ha interessat a una dreta que s'anomena nacionalista, i una esquerra que no s'anomena, però que és espanyolista.
Ambdós sectors han esborrat el passat d'un país, per construir una dialèctica política que els perpetua en el poder, i les esferes d'influència.
El nacionalisme conservador no serveix els interessos del país, serveix els interessos d'un determinat grup que no té res de nacional. El seu sentit és perpetuar-se en el poder amb l'etern greuge: els convé mantenir l'estatus autonòmic per continuar les palestres, i els negocis amb el poder centralista espanyol. En el fons saben que una Catalunya independent seria d'esquerres, perquè Catalunya sempre ha estat progressista, i d'esquerres.
Ser nacionalista és un bon negoci, i no deixaran la mamella mentre ragí; és més, faran tot el possible: vendre el país les vegades que calgui per continuar amb el mateix estatus, a la vegada que serveixen unes classes que no volen canvis, doncs no distingeixen nacionalitats, ni estats. El capital no té fronteres, i avui menys que mai.
