El polític conservador espanyol del segle XIX, Antonio Cánovas del Castillo, va dir aquesta famosa frase en un dels seus discursos: Español es el que no puede ser otra cosa. La frase no sols es devastadora, sinó d'una saviesa intemporal. A més, no deixa escapatòria possible. Únicament qui es manega segons uns interessos obscurs, o qui, simplement ignora els fets, pot contradir la subtil argumentació d'aquesta frase tant contundent.
Així és, s'agafa a l'espanyolisme qui no té cap fugida, cap escapatòria d'un estat concebut des del seu naixement con una presó, com la tomba de: pobles, dissidents, fidels no catòlics, liberals, anti-clericals, i progressistes. Però per comprendre això, hem d'anar una mica enrere, i saber el què és Espanya. Sobretot, sense cap mena de passió política, analitzar que hi ha darrera d'aquesta estructura nacional.
Espanya, des del seu naixement va ser concebuda com un imperi, amb una necessitat de conquerir nous territoris, i explotar-los. Tot va començar amb l'impuls de Castella, i l'arrabassament de noves terres als musulmans. Estem parlant dels segles XIV i XV. Evidentment la historiografia nacional, o nacionalista espanyola, explica les coses d'un altra manera. Durant el franquisme es va produir el període de màxima exaltació, i també màxima manipulació frenètica de la història del nacionalisme espanyol.
Hi un fet important que va aparellat el naixement de la Castella precursora de la nació espanyola: la religió catòlica. Les campanyes d'expansió, extermini, o expulsió que van formar el pilar central de la construcció del argument nacional espanyol, no haguessin pogut argumentar-se sense la fe, i la ideologia catòlica. Ni argumentar-se, ni sostenir-se. La religió es va convertir en l'aparell de conversió a l'espanyolitat.
Durant els segles XVI i XVII, va estar mantenint-se una mena de unitat confederal dels regnes de la península, molt comprensible si es té en compte que aquells regnes o estats no es basaven en els principis de nacionalitat, o de ciutadania; com van ser els estats a partir de la revolució francesa. Es tractaven de regnes feudals, per tant, l'estructura harmonitzava perfectament amb una mena de confederació.
L'arribada dels espanyols Amèrica va suposar la gran expansió daurada, i la consolidació del poder de la Espanya castellana. No s'expliquen gaire, avui dia, les conseqüències pels pobles americans de l'arribada dels espanyols, juramentats sota el rei, anomenat: catòlic. Així és, el rei espanyol va passar a ser el principal valedor de l'expansió religiosa a Amèrica.
Seguint la dinàmica començada en el sud de la Península Ibèrica: les tàctiques de conquesta, repressió, i genocidi van arribar fins a cotes mai vistes a la història mundial. Milions d'indígenes van desaparèixer en unes desenes d'anys. No sols per la mort provocada per les armes espanyoles, i les dels seus aliats, o per l'explotació brutal de poblacions convertides de la nit al dia, de lliures a esclaves. Per no parlar de la política premeditada de violacions de dones, que ha deixat en el llenguatge americà la paraula: coger, com a sinònim de acte sexual..
Hi ha una cosa perversa que poques vegades s'ha explicat: la guerra bactereològica. Tant espanyols, com a Portuguesos, es van adonar que les poblacions es podien derrotar provocant-lis malalties. Si en els primers contactes es va veure, a les super poblades ciutats de Tenochtitlan (capital del imperi Azteca), o Cusco (capital del Tawantinsuyu- Imperi Inca), que les poblacions morien pel contagi involuntari de malalties portades pels conqueridors europeus. Aquests es van adonar que podien estendre les malalties mitjançant objectes contaminats per provocar l'extermini de poblacions aïllades que s'els poguessin resistir.
Seguint la dinàmica començada en el sud de la Península Ibèrica: les tàctiques de conquesta, repressió, i genocidi van arribar fins a cotes mai vistes a la història mundial. Milions d'indígenes van desaparèixer en unes desenes d'anys. No sols per la mort provocada per les armes espanyoles, i les dels seus aliats, o per l'explotació brutal de poblacions convertides de la nit al dia, de lliures a esclaves. Per no parlar de la política premeditada de violacions de dones, que ha deixat en el llenguatge americà la paraula: coger, com a sinònim de acte sexual..
Hi ha una cosa perversa que poques vegades s'ha explicat: la guerra bactereològica. Tant espanyols, com a Portuguesos, es van adonar que les poblacions es podien derrotar provocant-lis malalties. Si en els primers contactes es va veure, a les super poblades ciutats de Tenochtitlan (capital del imperi Azteca), o Cusco (capital del Tawantinsuyu- Imperi Inca), que les poblacions morien pel contagi involuntari de malalties portades pels conqueridors europeus. Aquests es van adonar que podien estendre les malalties mitjançant objectes contaminats per provocar l'extermini de poblacions aïllades que s'els poguessin resistir.
La conquesta dels territoris americans va suposar eliminar estats, i cultures que en alguns aspectes estaven més avançades que les dels conqueridors. Com exemple: estudiant una mica el Tawantinsuyu-Inca, hom s'adona de la capacitat organitzativa, fins i tot, en treball comunitari, o en el control de la producció agrícola. Coneixements que fan cuare d'esquenes qualsevol biòleg, o simple agricultor.
Per citar un cas: els Hatún Runa (habitants del Tawantinsuyu-Imperi Inca) coneixien, cultivaven, o havien creat més de 2000 especies diferents de patata; suma de segles de treball agrícola a l'Amèrica Andina. Sempre es diu que gràcies a la patata, la fam va desaparèixer d'Europa. Així és, històricament Europa sempre va ser un continent amb greus problemes d'alimentació, amb les conseqüents pestes o d'altres plagues mortíferes. En canvi gran part dels territoris americans mai van conèixer la mort per fam. Fins que no van arribar els espanyols, i els portuguesos, és clar. Aleshores, la mort es va convertir en una constant, aparellada a l'opressió, i l'extermini.
Però tornem això que anomenen Espanya.
Una de les conseqüències de la brutal expansió colonial espanyola va ser la sempiterna dependència de l'imperi espanyol dels crèdits dels gran bancs europeus. I tant, no m'invento res. La història es repeteix.
L'imperi espanyol per sostenir la seva bota sobre els pobles americans necessitava comprar tot. Armament, teles, materials diversos. Mil coses. Aquest objectes es compraven amb l'or, i la plata que arribava de l'espoli americà. Fins i tot, hi casos provats que les riqueses ni tant sols tocaven territori peninsular, anaven directament a ciutats o bancs europeus. Això va provocar, encara més, una economia rendista al regne espanyol. No s'invertia en la creació industrial, si exceptuem territoris com Catalunya, que van quedar al marge de la conquesta americana, i que també eren venedors de productes a la corona espanyola. Espanya va créixer amb aquesta mentalitat colonial, d'espoli de les colònies. De no crear, no fabricar, o no inventar res. Només l'agricultura, i les riqueses de l'espoli eren suficient per sostenir el tren de vida d'unes classes altes, i funcionarials que van marcar el modus vivendi d'una forma de ser anomenada espanyola.
Aquesta actitud colonial, d'explotació dels territoris que generen riquesa, ha sostingut el funcionament espanyol fins avui dia. Les situació de desigualtat permanent, i els fracassos per crear un altre model més favorable a la majoria de la població; en condicions de drets horitzontals, i no pas sota poders d'elits explotadores, com ha estat sempre. Fan que la frase de Cánovas tingui un sentit aclaparador, que es tradueix en: és espanyol el qui no pot escapar d'un estat construït amb un principis opressius, d'autoritarisme, monolitisme, i elitisme. Per tant, qui no pot ser altra cosa, o no pot crear una altra cosa.
