Com si fos un torero que arremet l'estocada final just al començar "la corrida". El ministre d'hisenda espanyol ha desvallestat d'un sol cop, amb unes breus declaracions desqualificadores, el nou muntatge de Convergència i Unió, al que s'havien sumat aquesta setmana altres grups "autonomistes". El camí sense sortida anomenat Pacte Fiscal ha nascut mort. No és hora d'aïllar-se, o de fer fintes polítiques, que ningú no entendria. Europa no entendria que es vulgui una sortida individual per un problema de tots. Aquests han estat els arguments contundents de Montoro contra la proposta de Pacte Fiscal.
La proposta Convergent per distreure el país s'ha vingut avall, ja portaven mesos bombardejant-nos amb una torrentada de paraules, quan molts sabien que tot plegat acabaria en res. Que Espanya diria que no, hagués dit no d'entrada en un situació econòmica favorable. Era més clar que diria que no en una situació de crisi econòmica brutal com aquesta, on precisament la tendència que s'imposa des del govern espanyol es culpabilitzar les autonomies per haver dilapidat els diners. Ara s'aprofita, i aprofitarà per desmuntar moltes de les prerrogatives, i transferències de que gaudeixen aquestes.
Com, encara, una part de la població catalana s'ha deixat enganyar per una proposta que apareixia en el pitjor moment, i contra corrent institucionalment parlant? Una proposta que tenia com a objectiu vestir un discurs polític, quan no hi ha valor per fer propostes més avançades, i definitives. Una proposta per culpar o distreure en altres les retallades que ens afecten.
I el més vergonyós és que Convergència i Unió amaga la cua entre les cames. Com un gos que ha rebut una fuetada corra amagar-se. Tantes paraules de pactes fiscals, discussions parlamentàries, i pactes polítics queden en res.. Aquest país no aprèn, i un cop, i un altre continua apostant pels focs d'encenalls, i les propostes que en un moment donat són com petjades que es perden al desert, i que ningú sap que van existir. S'imposa el silenci dels bons minyons..
Amb l'engany del Pacte Fiscal arriba també la possible intervenció econòmica de l'autonomia catalana. El conseller Mas-Cullell treu pit, i diu que si comporta concessions polítiques, aquest ajut de l'estat no es demanarà. Ens pren per brètols, i molts senzillament ho són. Tota intervenció econòmica va sempre aparellada de concessions polítiques. Sinó pregunteu-ho a Grècia, o Itàlia, o pregunteu-ho al govern espanyol, encara que us mentirà dient que ells no ha fet cap concessió política..
Resumint: Fracàs absolut d'entrada del Pacte Fiscal, i submissió política de Generalitat que porta camí de convertir-se en una nova Mancomunitat, una autonomia més testimonial que altra cosa.
Ens rematen el dia des de la Generalitat afirmant que l'atur ha baixat, silenciant que al mateix temps que l'atur baixa també ho fa la població activa. Ens volen enganyar de nou fent-nos creure que es creen llocs de treball quan en realitat es destrueixen, i la gent cansada de buscar feina, sense cap opció a rebre algun subsidi, senzillament desapareix de les llistes d'aturats. Hom es pregunta si el cinisme dels governants catalans arribarà fins el punt d'esborrar tota la població "sobrant" de les llistes de demandants d'atur, prestacions, sanitat o educació. Són els tics propis d'un nacionalisme classista que acabarà conduint al suïcidi del país com a tal.
