Quan a banda de definir-se d'esquerres o progressista hom va més enllà, guarda els discursos i el catecisme de dogmes i doctrines, utilitza la intel·ligència amb l'objectiu de millorar la vida de la població, donant-li la volta als mecanismes del mercat i la especulació perquè no vagin en benefici d'una minoria d'inversors, als qui només importen els guanys individuals o corporatius, a costa d'endeutar un país amb les conseqüències que sempre se'n deriven, que els més dèbils paguen sempre els plats trencats.
Quan hom entén bastant en economia i mecanismes del mercat, vull recordar que el president Rafael Correa té uns estudis brillants d'economia, fins i tot ha estat com deia Martí al cor de la bèstia. Em refereixo que va estudiar en prestigioses universitats dels Estats Units de Nord-Amèrica.
Segurament no haureu llegit això que us explicaré, ni tampoc ho llegireu, no fos que aquest exemple pogués contagiar-se pel món. Ara que, amb els polítics que tenim per Europa queda descartat que per aquí passi res així, doncs podríem dir que tots son uns "mandados" del poder econòmic especulador.
En Correa l'any 2008 va anunciar públicament que l'Equador deixaria de pagar els més de 30 milions de dòlars en interessos, el deute comercial anomenat Bonos Global, denunciant que era un deute il·legítim, pactat d'esquenes al poble equatorià, i ple d'irregularitats. Automàticament els papers del deute equatorià van començar a perdre el seu valor al mercat secundari.
Correa va ordenar en aquell moment que l'estat comprés els papers del deute a 35 centaus per dòlar, això va significar per l'Equador un estalvi de més de 2 milions de dòlars en capital, i 7.505 milions en interessos a ser pagats fins el 2030.
Amb aquest immens alleujament per la economia equatoriana, el govern va poder dedicar gran part d'aquest estalvi a tirar endavant un munt de programes socials que bona falta feien a un país tant castigat per anteriors governs corruptes, i per una conjura d'explotadors del primer mon sobre les riqueses del país i el deute extern.
I perquè no? Feta la llei feta la trampa, perquè els governs han de restar impassibles veient com els seus països s'enfonsen a la misèria i el deute ?. Mentre un quants taurons especuladors s'apropien de les riqueses de la societat, condemnant a la població a viure en condicions de pobresa i submissió als capricis del capital financer.
D'això se'n diu girar les armes contra qui ens apunta, d'això se'n diu aprofitar-se de les lleis del lliure mercat que sembla que és l'única llibertat que és permesa en aquests moments de monopoli de les idees de liberalisme econòmic.
Rafael Correa a part de progressista i bon president, coneix els mecanismes del mercat per fer una jugada mestra com aquesta. Tant de bo segueixi millorant i dignificant la vida de milions d'equatorians durant molts anys.
