El conflicte dels controladors aeris espanyols no és nou, com tampoc és el primer conflicte que afecta als treballadors dels aeroports. Tampoc és la primera vegada que les reivindicacions acaben en caos, ja va passar fa un parell d'anys a El Prat, quan els treballadors de terra de la companyia Iberia van ocupar les pistes interrompent el tràfic aeri. Els conflictes als aeroports no son exclusius d'Espanya, aquests mateix any els controladors francesos, per no anar més lluny, s'han declarat en vaga varies vegades.
Quan un conflicte afecta un sector tan estratègic com el transport aeri, les conseqüències es fan molt paleses, passant a les primeres planes dels diaris i marcant la dinàmica dels polítics, al cap i la fi, viatgem tots, rics i pobres. Si fos un conflicte que només afectes a les classes populars potser no hi posarien tant d'interès.
Però anem a l'arrel del conflicte dels controladors espanyols que han aprofitat un dels moments de més trànsit de passatgers per declarar la vaga, és evident que volien causar el major dany possible per intentar que les seves reivindicacions fossin escoltades. Una vaga es fa per interrompre el normal funcionament d'una empresa, no pas per que tingui la menor transcendència.
Bé, el que no diuen els mitjans de comunicació de l'estat espanyol és que als controladors el govern els ha rebaixat al sou de 343.000 euros a 197.000 euros, una rebaixada del 40 per cent, a més els han apujat les hores de treball de 1.200 anuals a 1.670 anuals. Per trobar aquestes dades he hagut d'anar a la pàgina de la BBC internacional. Evidentment per molts de nosaltres tot i la rebaixa son molts diners, però estic segur que qualsevol de nosaltres no es quedaria amb el braços creuats si de cop i volta li rebaixessin el sou un 40 per cent i el fessin treballar 270 hores més a l'any.
Però què hi ha darrera d'aquesta mesura que tenint en compte els sous mitjans espanyols? 700 euros al mes i menys cobra molta gent
Darrera de tot això hi ha la privatització d'AENA, que per si no ho sabeu, és la companyia pública que gestiona els aeroports espanyols. El govern socialista vol vendre aquesta empresa i abans ha de liquidar unes quantes qüestions, una és que qui la compri ha de tenir la tranquil·litat i la seguretat que guanyarà forces diners i que no tindrà conflictes amb els treballadors. Aquí vull fer una puntualització, he dit govern socialista, però si governessin els populars la política seria la mateixa.
Aquesta vaga que ha aconseguit demonitzar als controladors aeris, Espanya és una país molt propens a enviar a la foguera als qui els de dalt assenyalen com heretges, no en va ja ho deia Luter als seus alumnes ( el de la reforma protestant alemanya). De 12 apòstols i sants que tenim a l'església 15 son a Espanya. Mentre l'alumnat seu trencava a riure, i ell emfatitzava sobre el país dels espanyols, el seu endarreriment i dogmatisme.
Doncs mentre al populatxo espanyol exaltat li agradaria penjar per les pilotes, o per on fos als controladors, el govern socialista tira mà de la Constitución i envia a l'exèrcit i a la Guardia Civil a prendre les torres de control per suspendre els drets constitucionals dels vaguistes que ara passen a ser soldats sense drets de sindicació.
Des de l'època de Ronald Reagan que no passava això al mon occidental, si, va ser als anys 80 quan aquest nefast actor i pitjor president va acabar amb la vaga de controladors nord-americans i els va despatxar a tots, alguns fins i tot van anar a la presó. Reagan van enviar a l'exèrcit a prendre les torres de control.
Qui era Reagan? Un president seguidor de les doctrines liberals de l'escola de Chicago, privatització total, el mercat s'auto-regula, l'estat ha de quedar al mínim. Son els mateixos d'ara que quan els bancs se'ls enfonsen corren a demanar l'ajut de l'estat, ajut que acabem pagant tots i ells continuen essent rics. Mireu que va passar a Xile, amb Pinochet i la seva política dels Chicago-boys, la mateixa de Reagan i Tatcher. L'any 1982 tots els bancs xilens van fer fallida, l'estat pinochetista va haver de salvar-los, la crisi va ser brutal, a alguns advocats els pagaven els serveis amb sacs de patates, conills, gallines, porcs, el diner no valia res.
M'he anat una mica lluny, però és que arribem al mateix punt, la política que esta aplicant el govern socialista espanyol, el popular també ho faria, és la privatització, el retall de tots els serveis públics, el retall dels sous públics i dels funcionaris. Aquesta és la política que marca Europa, tot perquè en un moment de crisi, on el capital ja no guanya, s'obrin noves oportunitats perquè alguns s'omplin les butxaques. Aquesta política per la majoria de la població serà pa per avui i gana per demà. Crec que hauriem d'ésser una mica més crítics tots plegats i no empassar-nos el que la majoria dels mitjans ens volen fer creure.
És un mal precedent militaritzar sectors de la societat, si s'ha fet una vegada ja no hi ha impediment moral per fer-ho les vegades que calgui. Ara envien soldats i guàrdies civils a les torres i posen als controladors a formar, toc de diana i de retreta, demà potser els enviaran a dins d'una fàbrica, unes oficines, a la universitat, al País Basc, o al palau de la Generalitat. Mireu, a la història, el feixisme sempre comença reprimint un col·lectiu amb l'aplaudiment o indiferència de la majoria de la població, i al final tothom acaba marcant el pas militar.
