Des del Tribunal Suprem ens acaben d'enviar la felicitació de Nadal i el bon desig per l'any vinent 2011 i potser per a tota la dècada. La sentència del Tribunal Constitucional respecte alguns articles del nou estatut, declarant-los inconstitucionals, comença a donar els seus fruïts. La demanda d'una desena de pares, si arriba, contra la llei d'immersió lingüística, es converteix en una de les primeres aplicacions pràctiques contra un model de política lingüística que havia començat a caminar fa 30 anys. A partir d'ara això pot ser can seixanta, però més val no parlar del futur.
Aquesta tarda escoltava la compareixença de Oriol P F, portaveu de Convergència i Unió a la cambra catalana, amb una actitud de perdonavides, fatxenda, bromista i prepotent com qui se sap fill de l'emperador que va governar més de dues dècades aquest país. No sé si es trobava sota els efectes d'un llarg vermut de Nadal, o no, ho semblava. Però del que no tinc cap dubte és que o no te la més remota idea de lleis, i del significat d'aquesta sentència, o és que com sempre fa el seu partit, volia tirar pilotes fora.
No se si aquesta colla ja ha començat donar classes exercicis de genuflexió, o si han començat a repartir genolleres per tot el país, però a partir d'ara assistirem a autèntics fenomens de prestigiditació, per fer creure que tots aconseguim molt quan van a Madrid a piular i tornen amb les sobres rosegades del menjar que els poders polítics espanyols els llencen amb: "eso para los perros catalanes".
Realment la situació de Catalunya i els catalans és esperpèntica, ridícula, mentre des de l'Estat Espanyol s'esforcen en donar-nos arguments per a la independència, aquests polítics, petits liliputiencs, acaben convencent al país per que s'esforci en seguir les lleis del Rei i d'Espanya, i perquè ens convertim tots en bons ciutadans espanyols.
Desenganyem-nos ja, aquests partits es deuen més als interessos de determinats sectors econòmics que procuren pels seus negocis i a la seva militància burocratitzada que viu dels imposts que tots plegats paguem. Mireu si no, Convergència i Unió acaba de declarar que el seu soci preferencial quan calgui pactar per superar la falta de majoria absoluta, serà el PSC-PSOE. Davant la desfeta que es preveu a les eleccions municipals per part dels socialistes, ja tenen qui els pararà el cop i els salvarà els mobles. En alguns pobles ja fa temps que funcionen sense impediments ni contradiccions els pactes Ciu-Psc. Tot sigui perquè res canvií, i per que ningú vulgui ocupar el seu espai monopolitzat, seria perillós que algú vulgues qüestionar les coses o avançar cap a una democràcia real. Per aguantar un sistema com aquest, millor serien eleccions com les de Nord-Amèrica, almenys no hauriem d'aguantar tanta burocràcia partidària i la marginació dels qui no son del seu negoci. Afegit a que el nivell dels qui es dediquen a la política és lamentable, segur que s'hi dediquen perquè no els volen en lloc més.
