S'acaba de configurar el govern dels "millors", bé tot plegat sembla una broma de mal gust. Aquestes alçades ja coneixem als convergents i unionans, es prepara un llarg període d'asfíxia del país, ja s'estan repartint el somnífers entre la població. El soroll que se sentia amb el tripartit, ara serà només cant d'ocells, els mitjans comprats, afins a les grans corporacions i els bancs, afinen la simfonia. La paraula clau serà: tot va com la seda. Però no la Seda que hi ha junt l'aeroport del Prat, parlant d'aeroport, em sembla que començaré a preparar les maletes per no morir-me d'estupidesa en un país que com tots acaba votant i donant el poder als mes corruptes.
Tampoc es bo enfrontar-se a la militància convergent, els estalinistes no els arriben a l'alçada de la sabata en sectarisme. Aquests, regionalistes com son, s'apropien de la nació com si fos seva i distribuiran de nou carnets de puresa segons els convingui als seus interessos polítics i econòmics.
La prova del seu sectarisme és que son un partit sense dissensions, tots van a una. Això de fer confondre els interessos de la pàtria amb els particulars d'algú, funciona a la perfecció. Sempre ha funcionat al llarg de la història, si no mireu les guerres mundials per exemple.
L'Artur va jurar el càrrec prometent fidelitat a una constitució que s'ha convertit en aparell de tortura, no és que a les comissaries et colpegin amb el llibre "articulos de la Constitución Española" en el interrogatoris, és que la Constitución és el tallafocs més important per escanyar les ànsies de llibertat, de justícia i de democràcia. Veureu que bé ens portarem a partir d'ara amb Espanya, la resta diran alguns, ni boicots, ni insults, ni cap mal rotllo. Podreu anar a Madrid com qualsevol espanyol més, tranquils.
Va jurar l'Artur fidelitat al rei, deixem-ho aquí, sense comentaris. I finalment va fer una afegit, innecessari per les formes legals, un detall sense importància. Fidelitat al poble de Catalunya.. Però de quin poble de Catalunya parla? El que ja ha renunciat a la autodeterminació?, el que renunciarà a l'immersió lingüística ? el que acatarà les ordres del tribunal constitucional? el que farà el ridícul demanant el concert econòmic? el que....
Potser de tant en tant ens faran sortir al carrer a fer el ridícul per demostrar quan emprenyats estem amb Madrid, ja s'ho faran amb mi que no hi comptin, de manipuladors ja n'estic fins allà on no sona.
L'Artur per acabar de burlar-se de tots plegats s'ha posat el Bozal, vull dir a nomenat consellera de justícia a Pilar Fernandez Bozal, advocada de l'estat i responsable de dur a terme la demanda de prohibició de l'estat espanyol contra la consulta sobre la independència a Arenys de Munt. Tota una declaració d'intencions del nou president de la Generalitat, s'han acabat les consultes independentistes diu als catalans, ens portarem bé diu als espanyols. Encara hi ha qui justifica l'acció de la Bozal dient que no tenia més remei que fer el que va fer essent advocada de l'estat. No sé perquè això em recorda a la "ley de obediencia debida" dels militars d'Argentina, o al jo només era un soldat que rebia ordres en un camp d'extermini.
