Un cop més el mitjans de comunicació tant públics com privats de l'estat espanyol han demostrat que viuen d'esquenes a la realitat social i que només s'han convertit en transmissors d'ideologia reaccionaria.
És encara més vergonyosa l'actitud dels mitjans públics de la Generalitat, que a molts ens ha semblat aquests dies que eren dirigits per elements de la dreta catòlica o per la mateixa conferència episcopal. El mateix cal dir de la Televisió Espanyola, amb l'agreujant que aquesta ja no deixa ni el mínim espai pel contrast, o la dissidència. Aquesta sembla patir un retorn a les posicions de la dreta radical. Podem veure programes com "cine de barrio" on s'endolceix la figura del dictador Franco, amb profusió d'imatges on inaugura diferents coses, i on el narrador utilitza el nom de Franco com si fos l'oncle bon jan que porta regals i fa progressar la família. És inimaginable que a Alemanya o a Itàlia presentessin a Hitler i Mussolini, que per cert van fer moltes més obres i avenços i van ser igual de criminals que Franco, els presentessin com a benefactors, i grans pròcers del país. És molt perillós el que esta fent la Televisió Espanyola amb programes com aquest, perquè no treballa per vacunar la població contra el feixisme, ans el contrari, el presenta com una època de pau i prosperitat.
Però tornem al principi, aquests dies hem patit un emborratxament ideològic i pastoral, de lloança a uns valors que no son els que la gran majoria de la societat ha adoptat en la seva vida quotidiana. Ha arribat el cap de l'església catòlica, l'anomenat Papa, conegut des de fa molt anys per les seves posicions reaccionaries, contraries a l'evolució de la societat. Ratzinguer que en el seu passat, allà a l'Alemanya de Hitler i els camps d'extermini, va formar part de les Joventuts Hitlerianes, ja abans de baixar de l'avió s'ha despatxat amb unes declaracions contra les posicions que dominen la societat espanyola, el que ell ha anomenat: laïcisme radical. I ha volgut criminalitzar aquest anomenat laïcisme, comparant-lo amb el de l'època Republicana, al temps que potser donava les claus per una nova "cruzada" exterminadora, com la que va patir Espanya de la mà dels militars i l'església amb la Guerra Civil. No cal oblidar que provocada per ells; la seva acció purificadora va deixar centenars de milers de morts, centenars de milers d'exiliats entre ells la major part de la nova intel·lectualitat, el mon de la cultura, la tècnica i la ciència. Convertí Espanya en una masmorra fosca, plena de camps de concentració, afusellaments, opressió social i de gènere, tot amanit per una ideologia nacional-catòlica, d'un integrisme ni tant sols comparable al de qualsevol país musulmà radical d'avui.
Arriba Razitger sens adornar-se dels canvis que ja no depenen de les polítiques de l'estat o de l'església i la seva immensa influència econòmica i educativa. Els canvis son profunds, la societat ja no tornarà al passat en aquest sentit, perquè és en Razinguer qui esta fora d'època, i el seu discurs amplament tramès aquest dies per uns mitjans públics vergonyosos, és un discurs virulent i anacrònic. No es poden defensar davant una societat que vol viure lliure, les prohibicions i els càstigs; estar contra els anticonceptius, el divorci, les relacions lliures, ratlla la perversió.
Ratzinger és el guardià de la fe que ha arribat al capdavant de l'església, una mica recorda com quan a les acaballes de la Unió Soviètica, van escollir el cap de la KGB per dirigir el partit comunista i l'estat soviètic. Potser l'església catòlica tal com la coneixem avui dia, com ha estat aquest últims segles, toca a la seva fi. El radicalisme de Razinguer, el policia de la fe, es l'últim intent per apuntalar un edifici que comença a esfondrar-se. I no és que cap ideologia en concret hagi plantat cara a aquest poder, és que s'enfonsa per sota, per falta de personal, per caiguda imparable de fidels i vocacions, per falta de continuïtat.
Per això resulta absurd aquest crit de Ratzinguer a agafar les armes que molts dogmàtics seguiran, però cada cop més aïllats i embogits, no tindran recanvi a les noves generacions.
Un fenomen que preocupa a l'església catòlica és la caiguda de fidels al seu gran rebost, Llatinoamérica, i així és, a banda de la modernització d'aquelles societats, cada vegada son més els qui busquen aixopluc a infinitud d'altres sectes i religions. Entre d'altres coses perquè aquestes son més a prop de la realitat social i el seu discurs no s'ajusta a tanta amenaça i prohibició com el discurs catòlic oficial. A més les altres religions i sectes, un cop marginat el moviment catòlic progressista per part de la nomenclatura vaticana, ofereixen més confort i ajut econòmic a una majoria de fidels que viuen en la pobresa i la necessitat.
Els mitjans de comunicació tant públics, com privats, no s'adonen tampoc que la gent cada cop esta més cansada del seu discurs oficial, i anti-social. No s'adonen que cada dia som més el qui apaguem televisions, i ràdios, deixem de comprar diaris i busquem una informació més d'acord amb la realitat. Que segueixin així, perquè tant l'església catòlica com el mitjans acabaran fent-se l'arakiri.
