En la seva curta vida, l´esser humà oblida que esta sota la influència de processos socials que venen de molt abans del seu naixement i que aniran molt més enllà de la seva mort, és cert que la evolució de les especies no és perceptible per la raó humana, els canvis poden comportar milions d'anys de mutacions. El canvis socials son molt més ràpids però tot i així superen el temps de la existència humana.
La cultura de la societat actual a més ha creat l'absurd i idiota "homo individualista", que creu que tot passa per si mateix, que tot comença amb ell i acabarà amb ell, o ella. És com una mena de malaltia que pot conduir a la societat humana al suïcidi social, o potser com a espècie.
Amb aquesta introducció vull anar a parar a una qüestió que fa temps que em preocupa i que ja he esmentat alguna vegada en aquest blog, la influència del hitlerisme o nazisme a la societat actual.
No entraré en un infinit anàlisi del comportament humà per comparar-lo amb els indicis que s'amaguen a les nostres actituds i que poden considerar-se una influència psicològica del nazisme. No sóc un expert i això només podria tenir els seus fruits després d'anys d'estudi i anàlisi. Per altre lloc hem de pensar que el nazisme es va dedicar a conrear idees que ja existien abans d'ell.
Començaré per dir que el fet que faci prop de 80 anys del naixement del feixisme i el nazisme, això no vol dir que ,tot i teòricament haver estat derrotat militarment, sempre exceptuant Espanya, nosaltres no formem part de la mateixa època i els processos socials que es van posar en marxa dins el capitalisme.
Una de les teories principals del nazisme alemany era que la població de dret d'aquest país havia d'aconseguir un nivell de vida superior car era una raça superior. Un cop eliminats els dissidents, minusvàlids, jueus, la Gran Alemanya havia de constituir-se en un estat que dominés Europa, la població havia de gaudir d'un alt nivell de benestar a costa de sotmetre la resta a explotació i treball esclau o no tècnic.
Així es va llançar la Wehrmacht a les ordres d'un passional i psicòtic líder a conquerir tot el territori continental, respectant només els països sota règims feixistes, amb el quals va mantenir aliances estratègiques o de combat. Tot això, no cal que ho expliqui, però en el fons no sé que deuria pensar Hitler dels espanyols, o dels italians, car no quadraven massa amb el seu estàndard de raça ària. Segur que per molts alemanys eren races barrejades, inferiors, però útils estratègicament, però que no encaixaven massa en la ideologia disciplinaria Nazi, ni en la suposada perfecta maquinària alemanya. Segurament el Nazis tenien més respecte racial pels Anglesos, als quals consideraven una raça a tractar de tu a tu, que no pas amb "pels ganduls" pobles mediterranis.
Aquesta mentalitat no crec que us soni estranya, és ben present avui dia, no sols entre molts pobles del nord desenvolupat d'Europa, sinó també en moltes actituds que floreixen entre nosaltres, sobre pobles i ciutadans que venen de països subdesenvolupats. Algunes d'aquestes actituds no han deixat de ser-hi mai, el que passa que estaven més amagades després de la derrota de la ideologia feixista. Ideologia que torna amb força més enllà de quatre grupúsculs radicals amb esvàstiques i violència gratuïta. Cal dir que el capitalisme sempre que s'ha vist en crisi o en perill ha usat el feixisme per reprimir la societat i alienar la població davant uns intents de canvi social que puguin suposar la fi del poder de les classes dominants.
Però jo volia anar a parar a un altre lloc, la construcció europea, aquesta comunitat d'estats que principalment sota el control de l'economia alemanya s'ha tirat endavant després de la segona guerra mundial. A aquesta construcció europea, alguns països van adherir-se amb una voluntat de supeditació, entre aquests Grècia, Portugal, Irlanda, Espanya, etc.. Una de les condicions de la seva adhesió era sacrificar gran part de les seves indústries públiques, i encarrilar la seva economia cap als serveis, el turisme, la construcció, la agricultura i altres industries o produccions considerades complementaries del gran poder industrial i tecnològic d'altres països com França, Itàlia, Anglaterra, i sobretot, Alemanya. A canvi es convertien en economies subvencionades, i les multinacionals estrangeres aprofitaven per comprar a preus de saldo en molts casos, les indústries més rendibles o reconvertibles. Les que no entressin en aquests paquet senzillament tancaven i els treballadors anaven al carrer. Per saber sobre aquest tema llegiu informació sobre els conflictes socials i laborals a l'estat espanyol durant els anys 80.
Però deixem el passat i situem-nos a l'actualitat. ¿Que esta passant a la CEE avui ? ¿Qui controla la política d'aquesta aliança fonamentalment econòmica ? La economia alemanya és la que esta controlant, com sempre la CEE, i més concretament, corporacions econòmiques alemanyes com els grans bancs son els qui dicten la política financera. És cert que també hi ha grans bancs anglesos, francesos, espanyols, italians, etc.. Però el motor continua essent Alemanya.
En el cas espanyol els principals creditors son els bancs alemanys que van finançar tot la política especulativa immobiliària, una bombolla brutal que ha afectat a la gran majoria de la població.
¿Que esta passant amb la pressió sobre possibles rescats financers ? Doncs que condicionats per la política del Banc Central Europeu, i la política econòmica alemanya, com hem vist dominant a Europa, s'esta imposant un control draconià de la despesa pública, cosa que en el cas d'una economia potent i venedora com la d'Alemanya, no comporta l'ensorrament social i econòmic que s'està produint en els països que depenen de les subvencions europees, per haver subsidiat la seva economia i la seva producció en entrar a la CEE.
Després de caure Grècia, els grans especuladors internacionals amb els bancs alemanys i europeus al capdavant, volen apropiar-se, privatitzar, aquesta es la paraula, altres països com Irlanda, Portugal, Espanya. Estem veient amb escàndol com mentre l'estat Irlandés es resisteix a ser rescatat, hi ha una pressió brutal des de la Comunitat Europea perquè accepti el control de la seva economia.. Si la cosa fos tan terrible com ens la pinten els grans centres de poder econòmic europeu, us imagineu un nàufrag que s'està ofegant i que rebutja l'ajut d'un suposat salvavides. ¿ Per què Irlanda no vol ser rescatada?. Doncs perquè d'entrada, perdria tota la seva independència econòmica, i segon, el seu estat seria clarament privatitzat, que això és el que s'amaga darrera d'aquests rescats. El capital financer pren possessió de la política econòmica i imposa una retallada que pot comportar el desmuntatge de tota la política pública social, l'ensorrament de les classes mitjanes, la misèria de les classe populars. Subsidis, jubilacions, sanitat, pensions, obres públiques, educació,serveis públics, tot queda a mercè de la voluntat del capital internacional, i el seu gestor, la comunitat europea, amb alemanya al capdavant. Els rescats econòmics son un gran negoci per alguns en aquests temps de crisi del capital.
Per això no vol ser "salvada" Irlanda que és un país amb molt orgull nacional, perquè sap que el remeï és molt pitjor que la malaltia.
No és aquest el somni de Hitler? esclavitzar als altres pobles per salvar al superioritat Alemanya?. Ara la Wehrmacht ja no ve amb carros de combat, canons i soldats, ara ve amb rigorosos rescats econòmics, la societat del benestar a Europa sembla que té els dies comptats, i a tots ens tocarà tastar-ho.
