El galliner "progressista" esta esvalotat, tot ve perquè com diuen els diaris: IU dona el govern d'Extremadura al PP. Ja d'entrada aquesta és una afirmació falsa, però que els mitjans no canviaran, hauriem de recordar que entre la professió periodística d'Espanya o de Catalunya, hi ha un predomini de la corrent socialista. És molt lògic, els periodistes formen part de la classe mitjana que engloba la majoria, per no dir tots, els professionals des de metges, professors, periodistes, advocats etc..etc.. Aquests grups socials passen per ser progressistes, no esta gaire ben vist ser conservador en aquestes professions, no queda bé, és retrògrad, antic, fins i tot perjudicial pel desenvolupament "just i amable" de la professió.. Entre els periodistes catalans i el polítics socialistes hi ha una bona sintonia i col·laboració, i em sembla que això és així a tot l'estat. Uns i altres depenen d'aquesta bona relació per aconseguir una bona carrera professional.
En això, per qui ho dubti encara, s'hauria de donar compte que tots aquests "progressistes", si bé és possible que no vulguin que les classes populars caiguin al forat de la completa marginació, tampoc mai posaran en riscs la seva carrera o professió per defensar-les contraposant els interessos dels de baix als de les classes dominants. Saben que seria un suïcidi professional, fins i tot de classe, doncs hauriem de definir aquesta classe social com a classe burocràtica. La classe burocràtica és una classe poc estudiada que ve com a mínim de l'època de l'Imperi Romà.. Potser si burxéssim una mica ja trobaríem aquesta classe social, apareguda gràcies a l'acumulació d'excedents, fonamentalment de l'agricultura, en societats com la Persa o la Egípcia, o potser abans i tot, pensant en les societats orientals.
En tot cas la burocràcia sempre s'associa alguna altra classe social per participar en el poder, fins i tot s'ha arribat associar a les classes baixes convertint-se en poder absolut, l'exemple; els països anomenats socialistes, dictadures de partits comunistes que manegaven aquells estats piramidals al seu gust.
Però més que parlar de la burocràcia i dels socialistes espanyols, o dels professionals de classe mitjana, m'agradaria parlar d'un partit que des de fa anys fa un trist paper com a sots-secretari dels socialistes. Em refereixo als antics comunistes que han anat evolucionant des de l'estalinisme, al eurocomunisme, després a verds i alternatius. Iniciativa per Catalunya és l'exemple més clar, que ja d'entrada definiria com a radical-progressites. I quan parlo de radical no ho dic en el terme revolucionari, si no amb la línia dels partits radicals europeus o llatinoamericans.
Què és aquest partit o aquest sector social que ha evolucionat des del comunisme pro-soviètic a el verdisme alternatiu post maig del 68?. Doncs senzillament son gent que també forma part d'un aparell que no te massa sentit d'existència si no va com a complement del partit socialista, sense estar a l'escalfor de les institucions públiques o els sindicats subvencionats per l'estat, no son res. És normal que en el cas de Catalunya, el seu líder Joan Herrera, critiqui que els comunistes d'Extremadura no hagin regalat el poder al socialisme enquistat i corrupte d'aquella regió.. Què farem ara si no ens acostem al calor de les institucions com els polls o la sarna viuen al calor del cos humà? Serem uns buròcrates fracassats de segona fila, funcionaris dels de baix que només tenen poder per estampar segells als documents oficials. Aquesta gent es dedica a fer bo el discurs que el PSOE, o el PSC son partits d'esquerres. Encara que aquests partits es converteixin en braços executors de les polítiques més anti-socials decretades pel poder financer Europeu, els ex-comunistes pensen així: "em d'apuntalar aquestes polítiques perquè ens donen de viure i ens converteixen en algú amb poder, encara que sigui encarragadets de segona fila".
Aquesta es la lògica de la majoria de la gent Iniciativa o Nova Esquerra a Espanya, o com vulguin dir-se.
Aquesta es la lògica de la majoria de la gent Iniciativa o Nova Esquerra a Espanya, o com vulguin dir-se.
En el fons ells ja fa temps es van resignar a ser un partit frontissa, i mentre ells pugin menjar del tiglado no importa massa no sortir de la marginalitat política.
Però tornem per a on hem començat, sense que en cap moment ningú pensi que m'enquadro en les polítiques d'Izquierda Unida de Extremadura. No és veritat que aquest partit hagi donat el govern al Partido Popular, senzillament s'abstindran, cosa que no vol dir donar suport a aquest partit.. Mil vegades el PSOE i el PP pastelegen els seus acords i negocis, i ningú alça la veu per dir la veritat, que el PSOE té d'esquerres el que un conductor anglès. No cal que em diguin que passa a l'administració d'Extremadura amb dècades de poder del PSOE, allò deu ser un camp de putrefacció i corrupteles per afavorir als acòlits del partit i per comprar fidelitats, res diferent del que fan els altres partits en molts llocs. Però els socialistes tenen un art especial per fer reviure el caciquisme burocràtic-institucional.
Ara us deixo a tots amb l'espectacle mediàtic dels buròcrates de la ploma i l'opinió.
